Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (II)

El 2 de desembre de 1975 a Vientiane, el príncep Vongsavang va presentar la carta d'abdicació del rei Savang Vatthana al Pathet Lao. La República Democràtica Popular de Laos va ser establerta amb el príncep Souphannavong com a President. Kaysone Phomvihane va actuar com a Primer Ministre i Secretari General del Partit Popular Revolucionari de Laos .”

Anem ja cap a l’entrada del palau, que es fa per una escalinata de marbre italià i a on s’han de deixar les sabates abans d’entrar; un cop allí, se separen dones i homes en dues files per tal que la controladora de tiquets doni el vist-i-plau a la indumentària.

Un cop aconseguida l’aprovació, ja entrem dins de l’opulència, a on hi ha trons i corones d’or, budes, joies, etc.  S’hi veu una tarima daurada, que fou del patriarca suprem del budisme a Laos. En cap cas  es permet que es facin fotografies. A cada estança també s’explica una mica què hi ha, però tot barrejat amb històries d’un príncep budista. Bàsicament es mostra al visitant com vivia la darrera família real laosina (https://en.wikipedia.org/wiki/Sisavang_Vatthana; https://en.wikipedia.org/wiki/Sisavang_Vong; https://en.wikipedia.org/wiki/Khamphoui ), que va abdicar i va marxar a França. Per exemple, per a la coronació, un dels reis es va fer dissenyar unes sabates d’or...

També en una altra de les sales hi ha els presents que els monarques van rebre de diferents països del món, que són ben diversos, des de catanes fins a tinters, per exemple. Entre les moltes coses que s’hi poden contemplar, per exemple, hi veiem tambor de metall khamu, les habitacions dels monarques, separats per sexes, etc.

Quan sortim, anem a visitar una zona a on hi havia els últims cotxes que va utilitzar la família real de Laos, la majoria d’ells regals d’altres països (per exemple, dos Lincoln Continental del anys seixanta, un rar Edsel Citation de l’any 1958 i un Citroën DS).

També es poden veure els carruatges que encara s’utilitzen en les processons budistes.  Quan acabem la visita,  aprofitem per passar pel mercat de menjar de dia, que és a on la gent compra la carn, les verdures i el peix (algunes menges no conservades en gaires bones condicions higièniques...), etc. Nosaltres comprem cafè de record i ja marxem, enmig d’una calor horripilant.  Per intentar sufocar-la un xic, prenem un suc mentre anem fent via cap a la propera destinació del dia, que és l’estàtua de Kaysone Phomvihane, que va ser el pare de la revolució socialista a Laos (https://en.wikipedia.org/wiki/Kaysone_Phomvihane ). Per anar-hi passem per un mercat immens, a on es ven de tot i més i que fa més d’un parell de km per doble banda... Hi ha empreses de telefonia mòbil, s’hi ven roba, menjar (peixos i pollastres rostits, molt típics aquí, pastes, etc.). Segons ens diran més tard a l’hostal, se celebra una festa, tot i que no acabo d’entendre quina...

Ens equivoquem una mica de camí, però acabem arribant a on preteníem. Fem la foto i retornem a l’hostal, a que em toqui una mica l’aire, ja que em caminant bastant, ràpid i sense ni una ombra. Estic una mica marejada, però l’aire de l’habitació és bon bàlsam. Ja un xic més recuperada, esperem a la recepció de l’hostal que arribi la furgoneta per anar d’excursió. Ho fa amb retard i curulla de gent de diferents nacionalitats, com ara alemanys, portuguesos o bé coreans del sud. Avui hem decidit repetir lloc: les espectaculars cascades de KongSi. A mig camí el conductor ens demana 20000 LAK, que és el preu de l’entrada del parc, per facilitar-nos la tasca. Un cop arribem, veiem que avui hi ha un munt de gent. Abans de res, mengem una crep per agafar forces, ja que no hem ni dinat. Enlloc de parar-nos a veure els óssos o bé banyar-nos a les zones habilitades, anem directament cap a la cascada més gran.

Quan passem per la zona a on hi ha els óssos, ens hi parem un moment a veure l’exposició a on parla de tots els tipus d’óssos que hi ha al món. D’altra banda, també venen records per tal de finançar la manutenció dels óssos trets de les grapes dels contrabandistes (http://www.freethebears.org/).

Els óssos que hi ha rescatats són els óssos malais o el Sun bear (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93s_malai; https://en.wikipedia.org/wiki/Sun_bear), del qual s’explica: “L'ós malai (Helarctos malayanus, dit de vegades Ursus malayanus) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels úrsids. És una menuda espècie d'ós, la menor entre totes les actuals, que viu en els boscs tropicals del sud-est asiàtic, concretament en el centre-oest de Birmània, Indoxina, Malacca, Sumatra i Borneo (en aquesta última illa representat per una subespècie endèmica. És l'única espècie del seu gènere i està poc emparentat amb les altres espècies d'óssos del món. És el més petit dels grans óssos actualment en vida, és també conegut com a ós del sol per les marques ataronjades del seu pit. L'ós malai rep noms curiosos en alguns idiomes, com per exemple el malai, en el qual se li coneix com basindo nan tenggil, "el qual li agrada asseure's alt". En francès se li diu ours des cocotiers, "ós dels cocoters", per la seua afició als cocos, mentre que en anglès se li anomena sun bear, "ós del Sol". Els óssos malais poden trobar-se al sud-est d'Àsia de Myanmar i Tailàndia fins a Malàisia, Sumatra i Borneo. Viuen en la selva tropical, sols o en petits grups. Tenen el pèl curt i negre, es caracteritzen per una marca al pit de color taronja i groc, o a vegades blanc impur, en forma d'anella o ferradura. Tenen una alçada corporal de 100-140 cm. Les femelles pesen 30-35 kg mentre els mascles, més grossos, arriben als 65 kg. També es caracteritzen per tenir un cap molt mòbil i una llengua llarga i extensible. Omnívors. S'alimenten de petites termites, aus, petits mamífers, arrels i tot tipus d'insectes. La seva dieta també inclou mel, nèctar de flors, fruits, baies i llavors. Les plantes pelades de les seves potes li donen un gran poder d'agarrada i les ungles llargues i corbades els converteixen en bons grimpadors. (Continuarà)

(La fotografia és de les KuangSi falls)