Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (VII)

Els mals esperits a vegades ataquen als poblats amb malalties o desastres naturals. Els pobladors han de demanar als bons esperits que els cuidin i que els protegeixin contra aquests mals esperits. Els Akha també preguen pels esperits dels seus avantpassats, que a vegades tornen al món dels vius per visitar les seves antigues cases. Cada casa té un altar sagrat a on la gent fa sacrificis i oferiments als esperits dels seus avantpassats.
Una noia Akha, per exemple, por anar a vendre coses al districte de Muang Sing a la província de Luang Namtha. La seva motxilla està feta de bambú i ratan, amb fusta a l’espatlla.
Aquest districte, el de Muang Sing, és el centre de molts grups Akha de Laos. Les dones Akha de diferent grups es vesteixen amb els seus vestits tradicionals i van als mercats de Muang Sing per comerciar i parlar. Les vestimentes són amb molts colors. Cada grup té un estil de vestir particular. Per exemple poden portar un barret negre decorat amb botons de plata o monedes de plata o bé petites boletes de plata, amb algunes borles vermelles als costats. Algunes dones Akha també afegeixen plomes, llavors o altres decoracions a les seves vestimentes.
Moltes cases dels Akha estan construïdes sobre pals, per bé que hi ha algun grup que les construeix directament a terra. Les cases sobre pals tenen parets i terra fets de bambú. Els teulats tenen alts gablets , que es poden veure des de la distància. A vegades, banyes creuades, fetes a partir de fusta, també decoren els teulats. Els grups que tenen la casa construïda sobre el terra tenen el sòl de terra i els teulats de falla. Tradicionalment, les cases Akha tenen dues porxades i dues entrades. A l’entrada de la casa hi ha l’entrada principal de la porxada més gran. A darrera la casa hi ha la segona entrada i també la porxada petita. No hi ha finestres; per tant, a l’interior és fosc, però alhora es protegeixen del vent i de la pluja. Els homes i les dones dormen en diferents seccions de la casa, cadascuna amb una llar de foc, separades per una paret. L’altar pels ancestres està a la part de les dones. Els Akha escullen el lloc a on establir la casa segons el test de l’ou. El cap del poblat deixa caure un ou sobre un forat poc profund; si l’ou es trenc, l’esperit de la terra permet la construcció d’un nou poblat. El cap de la comunitat es construeix a on s’ha trencat l’ou i esdevé el centre del nou poblat. Normalment hi ha entre 40 i 50 cases als poblats.
Els Akha viuen a les zones altes i muntanyoses, a on conreen arròs, blat de moro i cotó. En el passat també conreaven opi, que venien molt car. El govern laosià ha fet un gran esforç per aturar el conreu i la venda d’opi. Fumar tabac amb pia és un fet molt comú a la comunitat Akha, tant en els homes com en les dones. Les dones Akha es mouen per les muntanyes sense sabates per recollir llenya o bambú, sense cap problema per recórrer llargues distàncies. Quan van als mercats, marxen ben aviat al matí i caminen durant quatre o cinc hores, amb pesades maletes a l’esquena. Després de les vendes, retornen als poblats abans que no caigui la nit.
Les dones Akha vesteixen tocats fets d’anells de bambú, recoberts amb palla recargolada i llavors decorada amb boletes de plata i elements de colors. Les noies Akha comencen a desenvolupar-se al voltant dels tretze anys. Quan les noies són joves, porten vestits sobris, però mica en mica, a mesura que va creixent, hi va afegint més elements decoratius. Cada grup Akha té diferents estils de vestir. Normalment les dones Akha porten els seus vestits tradicionals durant tot l’any: treballant, dormint, fins i tot banyant-se; només se’ls treuen per netejar-los.
Els homes, per contra, porten pantalons i camisa, vestint només robes tradicionals en ocasions especials. Preparar i posar-se vestits tradicionals comporta una llarga preparació. Els turbants poden fer fins a quatre metres de teixit vermell. Els amics de l’home aguanten per un costat i mica en mica, qui porta el turbant, se’l va cargolant i se l’acaba fixant amb pompons al final.
Els Akha es fan ells mateixos els vestits tradicionals. Preparen el cotó i el cànem i cusen les seves vestimentes de manera molt acolorida. Els Akha diuen que si les dones no es dediquen a teixir mentre tenen les mans lliures, elles són gandules, de manera que les dones Akha sempre porten elements per teixir amb elles, tant si són al camp com als mercats, de manera que sempre poden teixir.
Els Akha creuen que són descendents dels déus a través d’un gronxador, i el balanceig els porta de nou prop de déu. El gronxador és construeix al punt més elevat del poble. En aquest gronxador es pot pujar molt amunt, de manera que és important que tinguin una corda molt forta.
El festival del gronxador (Swing Festival) dels Akha té lloc a finals d’agost o bé a principis de setembre, abans de la recollida de l’arròs o del blat de moro. Durant quatre dies, noies i nois es vesteixen amb les seves millors gales i celebren la seva transició de l’adolescència a la joventut amb balls, cants, amb festejos i de manera jovial. Un cop s’acaba el festival, el gronxador es lliga fins al festival del proper any.
L’ètnia dels Yao Mien, igual que els Yao Mun, formen part del gran grup ètnic Yao (https://en.wikipedia.org/wiki/Yao_people). Als Yao Mien també se’ls anomena Iumien. “Iu” i “Yao” provenen de la mateixa paraula xinesa. Les cases dels Yao Mien tenen tres o quatre habitacions i són suficientment grans per tal de poder-hi encabir famílies grans. Cada casa té tres entrades. Els convidats són rebuts a l’entrada principal. Davant de la porta hi ha un altar a on es fan ofrenes als esperits de la casa. Darrera dels altars hi ha les habitacions. A la part de darrera de la casa hi ha la cuina i la llar de foc. La higiene i el rentat de plats es fa a fora de la casa, als balcons. (Continuarà)
(La fotografia és una de les barques que s'utilitzen per creuar els rius)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís