Sud est asiàtic 2017: dia 11, coneixent Luang Prabang (Laos); (19 d’agost de 2017) (I)

Avui faig cura de son. Dormo bé, fins a l’albada algun raig de son em mig desvetlla... Amb tot, torno a dormir unes hores més. I avui fem el manta  ens llevem quan el dia ja és ben amunt. Una mica de cura de son ha anat bé i ens agafem les coses amb calma. Un cop tot a punt, marxem ja cap a prendre’ns per Luang Prabang, amb una calor que ja comença a ser un xic important. Busquem un lloc per esmorzar, i som tant lloques, amb perdó, que acabem a no toca, com és tard veurem. Anem a un local, el Mango Restaurant, que ho fan prou bé, però a preus molt cars pel que és Laos. Seguidament, volem anar a visitar el museu del Palau Reial. Amb tota la il·lusió, anem a deixar les coses a la taquilla, comprovem que vaig ben tapada (vestimenta per sota genolls i sense que es veig ni un mil·límetre d’espatlla) i anem a comprar les entrades... però ai las! Està tancat. Són les onze i dos minuts del matí, i com que el lloc tanca dues hores des de les 11.30h a la 1.30h pm, mitja hora abans ja tenen la taquilla tancada. Decidim deixar-ho per més tard i anem caminant, amb un sol que espanta, fins a una altra de les atraccions turístiques de la ciutat, el temple de Wat Xieng Thong (https://en.wikipedia.org/wiki/Wat_Xieng_Thong; https://www.diariodelviajero.com/asia/wat-xieng-thong-el-templo-mas-esplendido-de-luang-prabang; https://www.luangprabang-laos.com/Home/Activities/Visiting-the-pagodas/Wat-Xieng-Thong.html; http://www.visit-laos.com/luang-prabang/wat-xieng-thong.htm ), a on paguem 20000 lak per persona per tal de poder entrar. El temple és bastant impressionant i està considerat un dels més bells de Laos. L’edifici principal data del 1560. Els teulats gairebé toquen el terra. Entrem a dins hi ha belles imatges. A fora, també hi ha imatges sobre l’arbre de la vida, fetes com amb vidre, que gairebé toquen a terra. A dins s’hi pot veure unes rodes de Dharma al sostre, a més d’episodis de la vida del llegendari rei Chanthaphanit (https://en.wikipedia.org/wiki/Muang_Sua).

El lloc realment és espectacular! També podem veure altres llocs, com un que alberga un carruatge que va ser usat en cerimònies fúnebres (Hóhng Kép Mîen) de la reialesa laosiana El vehicle està adornat amb set nagas (serps mitològiques) de llengua vermella.  Dins d’aquest complex religiós també hi ha la Haw Pa Maan (la capella del Buda de l’exit), que sol estar tancada. També hi ha el Haw Tai, que també fou una biblioteca.  També hi ha una capella roja, la Haw Tai Pha Sai-nyàat, a on hi ha un Buda reclinat molt valuós.

Per allí corrent també ens trobem amb un mico petit, que és molestat per uns infants que li tiren aigua, fins que uns adults els hi diuen que pari.  Després de passejar durant una estona pel temple, en sortim  per la part del riu Mekong, que ofereix una imatge espectacular. De camí cap a aquest temple, però, hem fet marrada i ens hem passat pel costat del riu Nam Khan, que acaba desembocant al Mekong en el punt a on ara ens trobem. De fet, es veu que hi ha diferència de colors de les aigües. La calor que fa avui és asfixiant i caminem vorejant el riu Nam Khan. Allí, de nou, com ja havíem fet de camí al temple, veiem gent fent com rem al riu amb llargues barques. Algunes embarcacions són més sorolloses que d’altres amb els crits que fan els que semblen els caps de colla. Acabem deduint  que alguns són militars que s’entrenen, a jutjar per la seva indumentària i els cotxes militars que hi ha al costat del riu. De camí cap a la zona més cèntrica de la ciutat, ens parem en un bar que té una terrasseta arran del riu a fer un petit refrigeri. Allí hi ha qui pesca alguns peixos en una aigua no gaire neta, tot sigui dit. (Continuarà)

(La fotografia és de Wat Xieng Thong)