Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 3, d’Orio a Lekeitio per la costa basca (30 d’octubre de 2016) (i VI)

Xacolí de Biscaia
El xacolí de Biscaia ( Bizkaiko Txakolina en basc, Chacolí de Vizcaya en espanyol) és produït en la major part de Biscaia, a excepció de l'extrem oest de la província, o sigui la comarca d'Enkarterri. Va ser el segon xacolí a rebre la certificació DO el 1994.
És cultivat sobre aproximadament 150 ha i a vuitanta-cinc pobles i ciutats de la província amb una producció d'uns 7.000 hectolitres cada any. La qualitat del xacolí varia com les condicions microclimatiques.
Les varietats autoritzades són: Hondarribi Beltza, Ondarrabi Zuri Zerratia (Petit Courbu), Mune Mahatsa (Folle Blanche), Izkiriota(Gros Manseng), Izkiriota Ttippia (petit Manseng), Sauvignon blanc, Riesling, Chardonnay i Hondarribi Zuri.
Històricament, una altra varietat de vermell lleuger anomenada Oilar begi («ull de pollastre») ha estat igualment utilitzada. Aquesta última, que havia desaparegut gairebé, fa ara una lenta tornada.
Xacolí fora del País Basc
El xacolí era també tradicionalment produït en certs municipis de les províncies adjacents al País Basc, en particular a la regió cantàbrica de Trasmiera fins al final del segle XIX. El xacolí és encara produït a Cantàbria però a una escala molt limitada. És produït en el municipi de Valle de Mena a la província de Burgos on s’estan fent esforços per rebre la certificació DO.
Normalment se serveix com a aperitiu i pot ser begut en l'any d'embotellament, ja que no pot ser emmagatzemat durant llargs períodes. La varietat més comuna és d'un verd pàl·lid però també existeixen les varietats vermelles i rosades. Quan està a punt, és de manera normal abocat en grans gots, sovint amb acompanyament de pintxos. Té generalment un grau d'alcohol situat entre un 9.5%i un 11,5%.
S'ha d'assenyalar que productors comercialitzen els seus vins directament a Internet: (castellà) Tenda oficial de las DOs d'Euskadi
El Palau de Mendibile del Segle XVIII a Leioa, prop de Bilbao allotja avui un museu dedicat al txakolí, el museo del txakolí-txakolínaren museoa que explica la història d'aquest vi i posseeix una gran col·lecció de material enològic utilitzat per a la seva fabricació.”
Després del pintxo al Muga, continuem passejant. Hi ha poca gent al carrer, però les tavernes es van omplint. Anem a una altra dels suggeriments de la llista, el Gallo. La veritat és que no ens agrada gaire, i després d’una cervesa, en marxem. Passegem durant una estoneta i busquem alguns altres llocs com Lehi-ope, Tia fran o Erkiaga, però només trobem el Kaixarranka (https://www.tripadvisor.es/LocationPhotoDirectLink-g1069109-d6027780-i89606295-Kaixarranka-Lekeitio_Province_of_Vizcaya_Basque_Country.html ).
(La imatge és de les dues embarcacions de pesca més grans de Lekeitio)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís