Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (X)

No obstant això, la primacia que va venir mantenint Bermeo en relació amb les altres viles i elizates es tradueix en el fet que en les Juntes Generals de Biscaia tenia el primer vot i seient, i quan parlaven els seus procuradors solien descobrir els seus caps els altres que es trobaven en la Junta. Actualment, el cap barbada d'ancià que figura com una de les armes del seu escut heràldic, palesa i perpetua amb tota justícia l'arrabassat títol.

La importància que va tenir Bermeo es pot col·legir dels nombrosos privilegis i exempcions que va aconseguir dels Senyors i dels Reis. Desafortunadament els diversos incendis que va patir la vila van destruir tots aquests documents, si bé es coneix perfectament la seva enumeració i les seves dates d'atorgament. Això mostra el prestigi que va mantenir la vila i el favor del que en tot moment va gaudir.

Les lluites dels banderizos biscains van torbar la vida de Bermeo durant el segle XV i, juntament amb els incendis que havia sofert en segles anteriors (concretament en els anys 1297, 1347, 1360, 1422), van arruïnar Bermeo i van fer que la seva població disminuís contínuament.

D'altra banda, la fundació de la Vila de Bilbao l'any 1300 va contribuir notablement a la decadència de Bermeo.

Més endavant, nous incendis, un d'ells el de l'any 1504, afectant a tota la vila, van assestar bons cops de dissort i desolació, fent perillar fins i tot la seva pròpia supervivència.

Malgrat els patiments soferts, Bermeo, durant el segle XVI, va mantenir el seu prestigi, del que donen fe, per exemple, la ratificació de les Ordenances de la Confraria de Pescadors el 7 d'abril de 1527; la confirmació pel rei Carles V d'anteriors privilegis en el sentit que "ni els veïns de Bermeo, ni les seves mercaderies, ni estranger que vingués a Bermeo amb les seves mercaderies, anés pres sinó per deute propi o per fiança", donat a Madrid el 10 de març de 1546; el jubileu concedit al Convent de Sant Francesc pel Papa Pau IV per butlla datada l'any 1563, etc.

No obstant això, Bermeo ostenta durant el segle XVI, a despit de la seva adversa sort, una dualitat "pesca-comerç" i manté la major i millor flota pesquera de la península, al mateix temps que els seus bucs mercants continuen la vella rivalitat secular amb el port de Bilbao.

El segle XVIII marca per a Bermeo una etapa de franca florida, hagut de fonamentalment, al desenvolupament gradual de l'activitat pesquera, que fins llavors venia simultaniejant amb la del comerç. Reprèn la seva dedicació a la pesca i amb ella s'inicia també un període d'una important activitat constructiva en molls, carrers, edificis, rierols, esculleres, etc., la qual cosa produeix un apreciable desenvolupament urbà i un considerable augment de la seva població, així com una massiva implantació de "tallers o oficines de salar peix" i indústries auxiliars de la pesca, com la construcció naval amb els seus fusters de ribera i calafats.

Després de noves convulsions provocades per la invasió napoleònica i per les Guerres Carlines, cap a l'any 1872experimenta Bermeo un extraordinari auge, amb una pròspera situació econòmica motivada per les importants captures de pesca. Això va permetre emprendre importants obres d'infraestructura i de construcció d'edificis i de serveis públics, molts dels quals han arribat fins als nostres dies. La reconstrucció de la Casa Consistorial, l'antic escorxador, l'església de Santa Maria són d'aquesta època. Es converteix així, després de Bilbao, en la localitat biscaïna més poblada i en millor estat econòmic.

Ja al segle XX, Bermeo es va llançar al mar amb major ímpetu que mai, acollint-se a tots els avanços tecnològics, arribant això amb això a una extraordinària situació de florida i mantenint-se en l'avantguarda de les flotes pesqueres costaneres. Posseeix també una importantíssima flota d'altura, així com una extraordinària estructuració industrial pesquera.

En el seu terme municipal es troben alguns dels accidents geogràfics més coneguts de la costa biscaïna com el cap Matxitxako, l'illa d'Izaro, l'illot d'Akatz o San Juan de Gaztelugatxe. A Bermeo hi ha la platja d'Aritzatxu.

La localitat limita al nord amb el Golf de Biscaia, a l'oest amb Bakio, a l'est amb Mundaka, al sud-oest amb Mungia i Meñaka, i al sud amb Busturia i Arrieta.

Bermeo té, a més, diferents barris: Arana, Artike, Agirre, San Andres, Almike, Arronategi, San Migel, Demiku, Mañu i San Pelaio

Bermeo, de la mateixa manera que tota la Cornisa Cantàbrica d'Euskadi, es caracteritza per estar influenciat pel clima oceànic. Les pluges estan repartides durant tot l'any, sent més abundants a la primavera i sobretot a la tardor (novembre/desembre). (continuarà)

(La fotografia correspon a la costa atlàntica basca, amb Sant Juan de Gazteluatxe de fons)