Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (I)

Avui ens llevem a Lekeitio, al cor d’Euskal Herria. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%ADs_Basc ):” El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu. Comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea lingüística basca en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la ikurriña. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol i francès, i disposen de nivells d'autonomia molt diferents. No hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat independent. De manera oficiosa, tot i que no oficial, Vitoria n'és la capital. El País Basc ocupa una superfície de 20.664 km² en el vèrtex occidental dels Pirineus, al mar Cantàbric (golf de Biscaia). Té el seu propi idioma, el basc (minoritari enfront del francès i el castellà), i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta la francesa. El País Basc estaria constituït per set territoris o províncies (en basc lurralde, plural lurraldeak): Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi, i Zuberoa.
La llengua basca encara hi és parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guipúscoa, part oriental de Biscaia, nord de Navarra i l'interior del Pais Basc sota administració francesa. En d'altres, el basc ha estat substituït pel castellà o francès. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la comunitat autònoma del País Basc i en parts de la comunitat foral de Navarra, però no té reconeixement oficial a les regions sota administració francesa.
Els noms oficials del País Basc són: Euskal Herria en èuscar, País Vasco en castellà –aquest és la traducció del primer– o Euskadi en castellà i basc.[2] Tanmateix, Euskal Herria, que pot ser traduït com a 'Poble Basc', 'País Basc', 'País/Poble dels bascs' o 'País/Poble de l'èuscar', també és un concepte cultural que pot designar el conjunt dels territoris d'Espanya i França on es parla o parlava el basc. Sabino Arana, per tant, va crear el neologisme Euzkadi per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, tres de les quals es troben en territori francès.
Durant molt de temps es va usar l'ortografia Euzkadi i no pas Euskadi. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d'eusk, 'basc', era euzk contracció d'eguzki, 'sol', segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el sufix -di, molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significa 'conjunt' i 'lloc'. Tanmateix, no hi ha prou evidències antropològiques ni filològiquessobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegs Joxe Migel Barandiaran i Resurrección María de Azkueaccepten aquesta interpretació de l'etimologia en base als noms donats en les diverses parles locals de Biscaiaa la divinitat masculina del sol. Altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb eguzki sinó que és la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava de Biscaia.[3] Avui dia el neologisme és acceptat per la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).
L'ús d'Euskadi com a nom oficial designa la comunitat autònoma integrada pels tres territoris o províncies, i és l'accepció més universal. Tanmateix, pot designar el conjunt d'aquestes tres províncies i les altres quatre províncies que integrarien Euskal Herria, com és el cas del nom de l'organització terrorista ETA: Euskadi Ta Askatasuna, 'Euskadi i Llibertat'.
Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels primers habitants del paleolític de l'Europa occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. Estrabó i Plini el Vell esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre d'altres. Hi ha prou evidència per a afirmar que ja s'hi parlava un protobasc.

Durant l'alta edat mitjana, els territoris entre l'Ebre i el Garona eren coneguts com a Bascònia i van ser unificats sota els ducs de Bascòniaper un període. Després de les invasions dels musulmans a la península Ibèrica i l'expansió francesa sota Carlemany, el territori es fragmentà. El Regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori al segle IX. Seria sota Sanç III el Gran que el Regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort, el 1035, els seus fills no varen respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política al segle XII, formada pels regnes de Navarra, Aragó i Castella. Durant l'alta edat mitjana, Biscaia s'uneix voluntàriament al Regne de Castella. (continuarà)
(La imatge correspon al poble de Lekeitio reflexat a les aigües de l'Atlàntic)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís