Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 3, d’Orio a Lekeitio per la costa basca (30 d’octubre de 2016) (V)

Xacolí de Getaria

Xacolí de Getaria (Getariako Txakolína en basc, Chacolí de Guetaria en espanyol). Aquesta varietat ve d'una petita regió de Guipúscoa al voltant de Getaria, Zarautz i Aia i el seu color és molt groc podent anar fins al verd. Va ser la primera varietat de xacolí a rebre la certificació DO el 1989. Encara que la superfície cultivada hagi augmentat, passant de 60 ha. a 177 ha. des de la certificació, el xacolí de Getaria continua sent la més petita denominació en termes de superfície cultivada. Cada any, es produeixen aproximadament 9.000 hectolitres principalment en pendents orientats sud-est per tal de protegir les vinyes del mal temps que ve de l'Atlàntic. Contràriament a moltes vinyes, els ceps d'aquest xacolí són cultivats segons una sistema de parres o enreixat (Parra en basc). Amb aquest mètode, que recorda la dels vinhos verdes a Portugal, les vinyes són cultivades a una major alçada sobre el sòl, el fullatge continu formant un cobert que permet millorar el microclima.

Els tipus de varietat de vi autoritzats per al blanc són: Hondarribi zuri (courbu), Hondarribi Zuri Zerratia (petit Courbu), Izkiriota (Manseng gruixut), Riesling i Chardonnay (permès); pel rosat i el vermell: Hondarribi beltza.

En el transcurs dels últims anys, altres municipis de la regió han començat igualment a produir xacolí, incloent-hi Orio, Zumaia, Arrasate, Eibar, Mutriku, Deba, Zestoa, Hondarribia, Villabona, Urnieta, Oñati, Beizama, Zerain i Olaberria.

El Getariako Txakolína ha d'arribar properament a 30.000 hectolitres anualment amb la incorporació de les vinyes d'Hondarribia, d'Oñati, d'Arrasate o de Zumaia. Hi haurà 300 hectàrees i la producció augmentarà d'un milió de litres anualment.

Xacolí d'Alaba

El xacolí d'Àlaba ( Arabako Txakolina en Basc, Chacolí de Álava en espanyol) és situat a l'extrem nord-oest de la província d'Alava. Aquest xacolí ha obtingut molt recentment la certificació DO, el 2002. El seu color és groguenc, és molt àcid i lleugerament escumós. És cultivat sobre escasses 55 ha al voltant de les ciutats d'Aiara, Amurrio, Artziniega, Laudio i Okondo. A finals del segle XIX, les vinyes eren cultivades sobre més de 500 ha, però no quedaven més que 5 ha a la fi del segle XX, abans del recent renaixement.

Els raïms més correntment utilitzats per a aquest xacolí són Hondarribi Zuria («Blanc Hondarribi») però altres raïms són igualment autoritzats: Bordeleza Zuria (Folle Blanche), Izkiriota Ttipia (Petit Manseng), Izkiriota (Gros Manseng) i Courbu. (continuarà)

(La imatge és de la platja de Zarautz)