Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 3, d’Orio a Lekeitio per la costa basca (30 d’octubre de 2016) (IV)

La paraula xacolí o txakolin(a) en basc (pronunciat [tʃakoˈliɲa]) és d'origen basc però l'única part evident és el seu sufix. Així, els productes i, més freqüentment, els liquid com per exemple ozpin que significa «vinagre» tenen un afix " in " que s'hi afegeix. L'arrel de la paraula continua sent tanmateix enigmàtica quant al seu origen etimològic segons Resurrección María Azkue.
En espanyol, s’anomena chacolí però es troba sovint basquitzat al País Basc i en la seva comercialització. S'escriu més aviat El xacolí de Bizkaia que El chacolí de Vizcaya o El xacolí de Getaria.
La muntanya ocupa més de la meitat del país amb la Serralada Cantàbrica que es perllonga cap a Bilbao. És formada d'una successió de serres: la serra d'Aralar, la serra d'Urbasa i la serra d'Andia.
Les formacions geològiques són molt heterogènies. Es troba gres calcari, margues blaves a la costa basca, o flysh a la Badia de Loya o a Zumaia.
El clima del País Basc és variat i fortament és influenciat per l'oceà Atlàntic. El litoral es beneficia de la influència del Corrent del Golf, que dóna un clima temperat i temperatures dolces. La temperatura anual mitjana és de 13 °C. Els vents dominants són orientats d'oest a est i porten precipitacions regulars a l'hivern. Al sud, vents del sud anomenats localment haize hegoa permeten rescalfar tot el país. Els estius continuen sent dolços gràcies a l'oceà. Les pluges són bastant abundants i cauen molt ràpidament en forma de tempestes la qual cosa dóna una vegetació rica i verda fins i tot a l'estiu. Cap al sud del País Basc, el clima es fa més aviat mediterrani fins i tot gairebé continental amb hiverns secs i freds i una vegetació més desèrtica.
Els xacolís, en la seva gran majoria, provenen de vinyes properes al Golf de Gasconya. Aquestes zones tenen una forta pluviositat (entre 1.000 mm i 1.600 mm de precipitacions anuals de mitjana) i temperatures mitjanes entre 7,5 °C i 18,7 °C però, de vegades, les vinyes poden patir gelades.
La vinya s'estén per les províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.

Ceps dominants

-          Xacolí de Getaria : Hondarribi zuri (Courbu), Hondarribi Zuri Zerratia (Petit Courbu), Izkiriota (Gros Manseng), Riesling i Chardonnay; pel rosat i el negre, el Hondarribi beltza
-          Xacolí de Biscaia : Hondarribi Beltza, Ondarrabi Zuri Zerratia (Petit Courbu), Mune Mahatsa (Folle Blanche), Izkiriota(Gros Manseng), Izkiriota Ttippia (Petit Manseng), Sauvignon blanc, Riesling, Chardonnay i Hondarribi Zuri
-          Xacolí d'Àlaba : Hondarribi Zuria (« Blanc Hondarribi ») i altres raims també són autoritzats : Bordeleza Zuria (Folle Blanche), Izkiriota Ttipia (Petit Manseng), Izkiriota (Gros Manseng) i Courbu

Mètodes culturals

Les vinyes es planten a 1, 10 m d'alçària i en talla llarga. Fa encara alguns decennis, la seva alçada atenyia entre 1, 50 i 2 metres en el conjunt del País Basc.

Vinificació i cria

El xacolí tradicionalment era criat en grans i molt velles tones de roure, però la majoria del xacolí produït avui és fermentat en cups d’acer inoxidable.

Terrer i vins

Hi ha tres xacolís certificats. Aquest vi posseeix així tres denominacions controlades:
·         D.O. Getariako Txakolína, produïts al voltant de la ciutat de Getaria a Guipúscoa (DO des de 1989).
·         D.O. Bizkaiako Txakolína, produït al llarg de la costa de Biscaia (DO des de 1994)

·         D.O. Arabako Txakolína, produït a la província d'Àlaba, al voltant de la ciutat d'Amurrio (DO des de 2001) (continuarà)
(La imatge és del port d'Ondarroa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol