Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (VII)

·         La poesia sempre ha tingut més pes que la prosa: així ha estat al començament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix ​​un lector, és a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, i eresiak no han necessitat més que ser cantats. És per això, que com en altres literatures, són abundants les cobles i cants de melodies que eren i són conegudes per al poble. Fruit també d'això seria l'abundància de composicions líriques de caràcter popular, enfront de la poesia culta, que gairebé fins a finals del segle XIX no aconseguiria desenganxar-se de la influència del bertsolarisme, en l'ús de metres sobretot.
·         Escassa implantació de la impremta o la "problemàtica de la impremta": a diferència de la resta de llengües romàniques, pel que sembla, la impremta va tenir escassa implantació, de manera que obres no religioses com Peru Abarca van haver de ser transmeses mitjançant manuscrits fins i tot a finals del segle XVIII. S'ha debatut molt i tret poc en clar; s'al·lega d'una banda l'existència d'una censura tant a França com a Espanya durant els segles posteriors al cisma d'Occident, d'altra banda que no existia suficient producció per a la implantació d'aquestes o la no-necessitat d'aquestes per part de les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reials i semblants. Tal com demostra la publicació d'edictes reials en basc durant el Regne de Navarra, la impremta havia estat implantada a Bascònia, per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i hi ha l'existència d'un edicte de 1766 del comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)[12]), però el de la censura cobraria força a la llum dels llargs períodes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la Inquisició i finalment eren publicades. Aquest va ser el cas de Juan de Tartas, les obres seves, tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a més (igual que en el cas d'altres autors de l'època) van patir l'anomenat "mal de la impremta", és a dir, l'alteració de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressió de la majoria dels signes de puntuació, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensió.
·         El seu estudi és relativament recent: exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor fins ben entrat el segle XIX que s'hagi interessat per la història de la literatura en basc, la qual cosa, afegida a la problemàtica de la impremta, ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin o Lazarrraga (2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.
La cuina del País Basc o cuina basca es compon dels plats i mètodes de preparació típics de la gastronomia dels bascos. Això inclou carns i peixos torrats a la brasa, marmitako i ollada de xai, bacallà, una versió basca de les coques de dacsa anomenada talos, l'escudella de llegums de Tolosa, pebrera del piquillo de Lekeitio, pintxos de Donostia, formatges de llet d'ovella d'Erronkari i d'Idiazabal, vi de Txakolí i sidra de Guipúscoa.
L'esport rural basc (en basc herri kirolak i en francès force basque) és el terme sota el qual s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradició en el medi rural del País Basc, Navarra i Iparralde.
Alguns d'aquests esports han sorgit i són específics del País Basc; encara que uns altres es practiquen d'una o una altra forma també en altres parts del món.
Trets comuns d'aquests esports són la importància que es concedeix a les apostes i desafiaments entre participants i espectadors. També és destacable que, en general, tots els esports rurals bascos requereixen una gran força física i una gran resistència.
Tots aquests esports tenen el seu origen en activitats laborals del mitjà rural que s'han transformat en activitats esportives a partir de la competència entre diferents persones per veure qui té major destresa en una activitat determinada. Així per exemple, a partir de l'activitat de tallar troncs per aprovisionar-se de llenya, sorgeix l'esport dels aizkolaris o talladors de troncs; a partir de l'activitat de moure grans roques per a la construcció sorgeix l'aixecament de pedres, etc.

La pilota basca és un altre esport característic del país. Es juga en els frontons, amb diferents modalitats tradicionals, i són la pilota a mà, cistella-punta, remunt, pala i trinquet les més conegudes. Aquest esport s'ha estès per tot el món, especialment en els països hispans, i té una presència rellevant a Florida (Estats Units). Hi ha frontons importants a les principals ciutats del món hispà, inclòs el Jai Alai de Manila. L'afició pelotatzale ('a la pilota') està estesa per bona part del nord de la península, i fins i tot troba aficionats a València. (continuarà)
(La imatge correspon a Lekeitio, a l'horitzó)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"