Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (XIII)

·         Església de Santa María de la Asunción

Es tracta de l'església més nova de Bermeo, construïda a mitjan segle XIX per l'arquitecte Silvestre Pérez. Aquesta es va construir, ja que la seva predecessora l'església Santa María de la Tala a causa d'un molt mal estat de conservació, es va haver de derruir, i a causa de la gran quantitat de fidels de Bermeo les altres dues esglésies no podien albergar-los a tots. Iniciades les seves obres en 1823 i encara que van acabar en 1858 no ho van inaugurar fins a 1866, així i tot no estava completada ni per dins ni per fora amb la pressa que tenien per reemplaçar a la vella església de la Tala. Per exemple, la torre es va acabar en 1899. L'edifici és neoclàssic, amb dues torres als costats, el costat dret té un campanar l'altre no es va arribar a construir. Flanquejats per les torres es troba el pòrtic que s'accedeix a través d'una fila de columnes que serveixen de base al frontó triangular de damunt. Aquest edifici recorda més a un temple romà o grec que a una església catòlica. La planta és de creu grega amb una gran cúpula octogonal que remata en el centre. Entre els arcs que subjecten la cúpula hi ha quatre retaules i en l'entrada als costats hi ha dues capelles.

·         Santa María de la Tala

Construïda l'any 1310 i esfondrada pel seu mal estat al segle XVIII, va ser construïda en l'emplaçament de l'actual hospital psiquiàtric. L'església Santa Eufemia ja no podia albergar a la creixent ciutat de l'època del segle XIII que estava en el seu auge van decidir edificar una nova església més gran que Santa Eufemia situada en la Talaia. Una església de grans proporcions de tres naus amb dues torres en la façana.

·         Centre d'interpretació de la pesca de la balena "Aita Guria"

Es tracta d'una recreació d'un vaixell balener del segle XVII, situat en el moll Artza. Existeixen visites guiades per visitar el vaixell.

·         Porta de Sant Joan

Porta de Sant Joan vista des de l'interior de la muralla. Al segle XIV, època de major explendor de Bermeo, la vila es va emmurallar per a la seva defensa. Aquesta muralla amb set portes de les quals només es conserva aquesta. Són cridaneres la seva estructura i l'amplària del mur.

Existeixen diverses escultures en homenatge a artistes, a personatges importants per a la vila, els mariners i els agricultors.

·         "El Retorn": escultura en homenatge als mariners de la vila, situada en el moll del fanal verd

·         "Homenatge al pintor Benito Barrueta": escultura erigida en la Tala

·         "Tornen": es tracta d'unes escultures que representen a una família visualitzant l'horror viscut el 12 d'agost de 1912 en la localitat, a causa d'una galerna; està situat en la Plaza Torrontero

·         "Els Baserritarras": es tracta d'un parell de figures que rememoren les visites que els agricultors feien a la vila buscant vendre el collit. Estan construídas en homenatge a ells i la seva labor; es troba a la plaça Taraska

·         "Homenatge a la batalla de Matxitxako": es tracta d'una escultura erigida en els voltants de Sant Joan de Gaztelugatxe.

·         "L'Ona": obra de l'escultor Nestor Basterretxea, dedicada a la vila de Bermeo i als seus ciutadans; es troba al Port Vell

·         "Xixili": figura de la bella sirena popular en la localitat; es troba en el moll que porta el seu mateix nom i que dóna entrada al port de Bermeo

·         "Venedores de Peix": escultures dedicades a la labor que les dones venedores de peix realitzaven; es troba prop de l'Arc de Sant Joan

·         "L'última ona, l'últim respir": escultura de Enrike Zubia, situada en el Port Vell

·         "Escultura Alonso Ercilla": bust dedicat a Alonso de Ercilla. Autor de la "Araucana" els pares de la qual eren de Bermeo

·         Cosmogonia basca: conjunt d'escultures de l'artista Nestor Basterretxea; es troba al Parc Lamera.” (continuarà)

(La fotografia correspon a una perspectiva de San Juan de Gazteluatxe)