Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 3, d’Orio a Lekeitio per la costa basca (30 d’octubre de 2016) (I)
Al
matí no matinem gaire. Només de mirar per la finestra veiem que el dia és molt
boirós i fred. Esmorzem una miqueta amb els “garroticos” de casa Beatriz. Pugem el cotxe i anem a la
zona del port. No veiem res de res, així continuem amb el cotxe fins a Zarautz
(http://www.turismozarautz.com/;
http://www.zarautz.com/;
https://es.wikipedia.org/wiki/Zarauz
) , a on hem decidit parar-nos. Tenim dificultats per aparcar, ja que Zarautz
és un indret on hi van molta gent a fer surf. De fet, està ple de furgonetes i
“surfers”. A més, fan una cursa familiar d’adults i nens amb bicicleta. Fa fred
i entrem un moment a l’establiment del cuiner Karlos Arguiñano, a on es pot fer
un cafè amb llet per recuperar forces a un preu normal. Tot i la fresca, sortim
a passejar per la platja i veiem als sufers. Hi ha una petita ruta circular que
retorna al centre del poble. Mentre la fem, el dia s’aixeca una miqueta i podem
veure fins i tot un gos amb “cadira de rodes”. Un cop retornem al poble,
decidim agafar el cotxe i continuar fent ruta, tot resseguint la costa basca,
amb una sinuosa carretera. Passem per Getaria (http://www.getariaturismo.eus/es
), a on hi ha molta gent i ens volem parar, ja que hi ha un bon sol, però no
trobem aparcament i continuem la ruta passant per Zumaia (http://zumaia.eus/es/turismo
), Deba (http://www.deba.eus/es
) i Mutriku (http://www.mutriku.eus/turismo/oficina-de-turismo?language_sync=1
).
Finalment,
acabem parant a Ondarroa (http://turismo.euskadi.eus/es/localidades/ondarroa/aa30-12375/es/;
https://www.escapadarural.com/que-hacer/ondarroa;
http://www.ondarroa.eu/es-ES/Turismo/Paginas/default.aspx
). Tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Ond%C3%A1rroa;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ondarroa ) :” Ondarroa és un municipi de la província de Biscaia, País
Basc, pertanyent a la comarca de Lea-Artibai. Limita al nord amb el mar
Cantàbric, a l'est amb Mutriku (Guipúscoa), i al sud i a l'oest amb Berriatua. L'etimologia més habitual que es
dóna al nom d'Ondarroa és la de «boca de sorra», que prové de ondar(tza)
= sorra, ahoa = boca.
Encara que la regla doni «aho», boca, és possible en casos com Ugao, Sestao i
Bilbao, però en el cas d'Ondarroa és «oha», no «ahoa», de manera que la paraula
original hauria d'haver estat Ondarraoa. És molt més simple altra
interpretació del seu nom, provenint aquest de Ondarrola (sent ona un sufix per a denotar abundància molt
comuna: Urkiola, Aretxola, Pagola, Artola, etc.) En tal cas el seu significat
seria «arenal» o «platja». El cognom Ondarrola és precisament d'aquesta zona
costanera.
El 28 de setembre de 1327 María Díaz de Haro va
estendre a Estella-Lizarra(Navarra) la carta de poblament d'Ondarroa. La nova vila
s'establia en terres de l'anteiglesia de Berriatua i li donava el fur de Logronyo, com
la resta de les viles del Senyoriu de Biscaia. Juan Núñez de Lara i la
seva dona María van confirmar en 1335 el privilegi de fundació i van disposar el
necessari perquè fos emmurallada. El rei Alfons XI de Castella va
concedir Ondarroa l'explotació del tràfic realitzada pel pont de fusta que
creuava l'Artibai (just en el lloc on avui s'aixeca el qual es coneix com «pont
vell») i va incorporar el barri d'Errenteria, «la Renteria de Aramaio», a la
vila. Enric IV va
concedir privilegis com compensació als serveis prestats a la Corona i ajudà a
la reconstrucció després de l'incendi de 1463. En 1351 va formar part, al costat de Bilbao, Plentzia i Lekeitio d'una Lliga contra
Anglaterra, que havia ocupat Baiona i Biàrritz.
El tractat de pau es va signar el 21 de desembre de 1353 a Hondarribia. (continuarà)
(La fotografia correspon a uns pallers vistos a Zarautz)
Comentaris