Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 3, d’Orio a Lekeitio per la costa basca (30 d’octubre de 2016) (I)

Al matí no matinem gaire. Només de mirar per la finestra veiem que el dia és molt boirós i fred. Esmorzem una miqueta amb els “garroticos”  de casa Beatriz. Pugem el cotxe i anem a la zona del port. No veiem res de res, així continuem amb el cotxe fins a Zarautz (http://www.turismozarautz.com/; http://www.zarautz.com/; https://es.wikipedia.org/wiki/Zarauz ) , a on hem decidit parar-nos. Tenim dificultats per aparcar, ja que Zarautz és un indret on hi van molta gent a fer surf. De fet, està ple de furgonetes i “surfers”. A més, fan una cursa familiar d’adults i nens amb bicicleta. Fa fred i entrem un moment a l’establiment del cuiner Karlos Arguiñano, a on es pot fer un cafè amb llet per recuperar forces a un preu normal. Tot i la fresca, sortim a passejar per la platja i veiem als sufers. Hi ha una petita ruta circular que retorna al centre del poble. Mentre la fem, el dia s’aixeca una miqueta i podem veure fins i tot un gos amb “cadira de rodes”. Un cop retornem al poble, decidim agafar el cotxe i continuar fent ruta, tot resseguint la costa basca, amb una sinuosa carretera. Passem per Getaria (http://www.getariaturismo.eus/es ), a on hi ha molta gent i ens volem parar, ja que hi ha un bon sol, però no trobem aparcament i continuem la ruta passant per Zumaia (http://zumaia.eus/es/turismo ), Deba (http://www.deba.eus/es ) i Mutriku (http://www.mutriku.eus/turismo/oficina-de-turismo?language_sync=1 ).
Finalment, acabem parant a Ondarroa (http://turismo.euskadi.eus/es/localidades/ondarroa/aa30-12375/es/; https://www.escapadarural.com/que-hacer/ondarroa; http://www.ondarroa.eu/es-ES/Turismo/Paginas/default.aspx ). Tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Ond%C3%A1rroa; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ondarroa  ) :” Ondarroa és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Lea-Artibai. Limita al nord amb el mar Cantàbric, a l'est amb Mutriku (Guipúscoa), i al sud i a l'oest amb Berriatua. L'etimologia més habitual que es dóna al nom d'Ondarroa és la de «boca de sorra», que prové de ondar(tza) = sorra, ahoa = boca. Encara que la regla doni «aho», boca, és possible en casos com Ugao, Sestao i Bilbao, però en el cas d'Ondarroa és «oha», no «ahoa», de manera que la paraula original hauria d'haver estat Ondarraoa. És molt més simple altra interpretació del seu nom, provenint aquest de Ondarrola (sent ona un sufix per a denotar abundància molt comuna: Urkiola, Aretxola, Pagola, Artola, etc.) En tal cas el seu significat seria «arenal» o «platja». El cognom Ondarrola és precisament d'aquesta zona costanera.

El 28 de setembre de 1327 María Díaz de Haro va estendre a Estella-Lizarra(Navarra) la carta de poblament d'Ondarroa. La nova vila s'establia en terres de l'anteiglesia de Berriatua i li donava el fur de Logronyo, com la resta de les viles del Senyoriu de Biscaia. Juan Núñez de Lara i la seva dona María van confirmar en 1335 el privilegi de fundació i van disposar el necessari perquè fos emmurallada. El rei Alfons XI de Castella va concedir Ondarroa l'explotació del tràfic realitzada pel pont de fusta que creuava l'Artibai (just en el lloc on avui s'aixeca el qual es coneix com «pont vell») i va incorporar el barri d'Errenteria, «la Renteria de Aramaio», a la vila. Enric IV va concedir privilegis com compensació als serveis prestats a la Corona i ajudà a la reconstrucció després de l'incendi de 1463. En 1351 va formar part, al costat de Bilbao, Plentzia i Lekeitio d'una Lliga contra Anglaterra, que havia ocupat Baiona i Biàrritz. El tractat de pau es va signar el 21 de desembre de 1353 a Hondarribia. (continuarà)
(La fotografia correspon a uns pallers vistos a Zarautz)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís