Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 3, d’Orio a Lekeitio per la costa basca (30 d’octubre de 2016) (III)
Deixem les coses i
anem a passejar per Lekeitio (http://www.lekeitio.org/; http://www.lekeitio.com/eu-ES/Orrialdeak/default.aspx; https://es.wikipedia.org/wiki/Lequeitio). A Lekeitio, pel
que sembla, ja era una població habitada des de la prehistòria! Des de l’hostal
al poble és un bonic passeig, i el dia que fa avui, amb tot de boira, encara ho
fa més màgic. Arribem a la basílica de l’Assumpció de Nostra Senyora (https://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_la_Asunci%C3%B3n_de_Nuestra_Se%C3%B1ora_(Lequeitio) ) i des d’allí, en
prou feines divisem ben res. Només hi ha el port, cap a on anem. El senyor de
l’hostal ens ha explicat que abans a Lekeitio hi havia 11 grans vaixells
pesquers, però actualment només n’hi ha dos, un de verd i un de vermell.
Curiosament, en un d’ells hi ha la icona de Che Guevara a proa. Aprofitem per
fer un beure en un dels bar recomanats, el Norai (http://www.enekosukaldari.com/norai-taberna-lekeitio-bizkaia/) . Mentre hi som,
han de venir a buscar una senyora amb ambulància. Al final no tindrem temps de
visitar altres bars aconsellats des del hostel, com el Willows o el Talako. Tot
seguit, malgrat la humitat i la fresca, fem una petita passejada fins a arribar
a la zona del club nàutic, a on aprofitem per veure les ones espetegar contra
les pedres. En marxem perquè fa un xic de fresca i ens perdem pels carrers del
poble tot buscant alguns dels bars de la llista que ens ha proporcionat el
propietari de l’hostal. La primera
parada la fem al Muga (https://sildavia9.wordpress.com/2014/01/14/muga-taberna-en-lekeitio/) , conegut per la
seva deliciosa truita de patates, fet que corroborem tastant-la i prenent un
xacolí (http://www.txakoliolatu.com/origen-txakoli/; http://www.euskoguide.com/blog/es/2013/08/15/txakoli-el-desconocido-vino-blanco-del-pais-vasco/; http://www.txakoliolatu.com/origen-txakoli/ ). Tal i com
s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Txacol%C3%AD ): “El xacolí és un vi blanc lleugerament
efervescent, amb forta acidesa i poc alcohol, produït a les tres províncies del País
Basc i Cantàbria. A la regió d'Àlaba, la vinificació té una llarga tradició que arriba al 760
abans de Crist. Els primers
documents sobre la vinificació del xacolí en la de Biscaia són testificats al segle
VIII. Al llarg de l'Edat Mitjana, els Camins de pelegrinatge de Sant Jaume, que tenien com a punt de sortida el Puy-en-velay, Vézelay, Orléans o Arles, convergien cap a
aquesta zona. Els monjos de l'Abadia de
Roncesvalles van
establir vinyes amb aquestes varietats de vi autòctones, del priorat d'Irulegi fins a Hondarribia. S'hi
trobaven ja varietats de vi properes al tannat, mansengs i
altres courbus.
Aquesta
tradició va continuar en el transcurs del Renaixement. Però aquest període va
estar lluny de ser favorable a la vinya. El 1521, Navarra va ser envaïda per les tropes espanyoles
i el seu territori al sud dels Pirineus va ser annexat a Espanya, mitjançant
promesa reial de respectar els furs de Navarra. I és el 1659 que va ser signat el tractat dels Pirineus a l’illa dels Faisans que va marcar l'acostament d'Espanya i de França, i
el reconeixement implícit de la frontera al País Basc, que va separar
definitivament en dues parts Navarra.
Aquesta vinya era gairebé en perill de desaparició cap a
mitjans del segle
XIX. Ho va continuar sent fins als anys 1980. El vi de xacolí era
essencialment vinificat per cada propietari a casa seva i begut gairebé
exclusivament al País
Basc. A partir de 1994, algunes collites de xacolí han
aconseguit atènyer els criteris de qualitat per tal d'obtenir la certificació
de Denominación d'Origen. Amb
la qualitat millorada, la difusió i la demanda del producte han augmentat
significativament. Avui, no és rar veure a la vora de les carreteres la
presència de Txakolíndegi (lloc on es fabrica i es degusta el
xacolí) que són tan populars com els Sagardotegi (lloc on es fabrica sidra). (continuarà)
(La imatge és del pont d'Ondarroa)
Comentaris