Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 3, d’Orio a Lekeitio per la costa basca (30 d’octubre de 2016) (III)

Deixem les coses i anem a passejar per Lekeitio (http://www.lekeitio.org/; http://www.lekeitio.com/eu-ES/Orrialdeak/default.aspx; https://es.wikipedia.org/wiki/Lequeitio). A Lekeitio, pel que sembla, ja era una població habitada des de la prehistòria! Des de l’hostal al poble és un bonic passeig, i el dia que fa avui, amb tot de boira, encara ho fa més màgic. Arribem a la basílica de l’Assumpció de Nostra Senyora (https://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_la_Asunci%C3%B3n_de_Nuestra_Se%C3%B1ora_(Lequeitio) ) i des d’allí, en prou feines divisem ben res. Només hi ha el port, cap a on anem. El senyor de l’hostal ens ha explicat que abans a Lekeitio hi havia 11 grans vaixells pesquers, però actualment només n’hi ha dos, un de verd i un de vermell. Curiosament, en un d’ells hi ha la icona de Che Guevara a proa. Aprofitem per fer un beure en un dels bar recomanats, el Norai (http://www.enekosukaldari.com/norai-taberna-lekeitio-bizkaia/) . Mentre hi som, han de venir a buscar una senyora amb ambulància. Al final no tindrem temps de visitar altres bars aconsellats des del hostel, com el Willows o el Talako. Tot seguit, malgrat la humitat i la fresca, fem una petita passejada fins a arribar a la zona del club nàutic, a on aprofitem per veure les ones espetegar contra les pedres. En marxem perquè fa un xic de fresca i ens perdem pels carrers del poble tot buscant alguns dels bars de la llista que ens ha proporcionat el propietari de l’hostal.  La primera parada la fem al Muga (https://sildavia9.wordpress.com/2014/01/14/muga-taberna-en-lekeitio/) , conegut per la seva deliciosa truita de patates, fet que corroborem tastant-la i prenent un xacolí (http://www.txakoliolatu.com/origen-txakoli/; http://www.euskoguide.com/blog/es/2013/08/15/txakoli-el-desconocido-vino-blanco-del-pais-vasco/; http://www.txakoliolatu.com/origen-txakoli/ ). Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Txacol%C3%AD ): “El xacolí és un vi blanc lleugerament efervescent, amb forta acidesa i poc alcohol, produït a les tres províncies del País Basc i Cantàbria. A la regió d'Àlaba, la vinificació té una llarga tradició que arriba al 760 abans de Crist. Els primers documents sobre la vinificació del xacolí en la de Biscaia són testificats al segle VIII. Al llarg de l'Edat Mitjana, els Camins de pelegrinatge de Sant Jaume, que tenien com a punt de sortida el Puy-en-velay, Vézelay, Orléans o Arles, convergien cap a aquesta zona. Els monjos de l'Abadia de Roncesvalles van establir vinyes amb aquestes varietats de vi autòctones, del priorat d'Irulegi fins a Hondarribia. S'hi trobaven ja varietats de vi properes al tannat, mansengs i altres courbus.
Aquesta tradició va continuar en el transcurs del Renaixement. Però aquest període va estar lluny de ser favorable a la vinya. El 1521, Navarra va ser envaïda per les tropes espanyoles i el seu territori al sud dels Pirineus va ser annexat a Espanya, mitjançant promesa reial de respectar els furs de Navarra. I és el 1659 que va ser signat el tractat dels Pirineus a l’illa dels Faisans que va marcar l'acostament d'Espanya i de França, i el reconeixement implícit de la frontera al País Basc, que va separar definitivament en dues parts Navarra.

Aquesta vinya era gairebé en perill de desaparició cap a mitjans del segle XIX. Ho va continuar sent fins als anys 1980. El vi de xacolí era essencialment vinificat per cada propietari a casa seva i begut gairebé exclusivament al País Basc. A partir de 1994, algunes collites de xacolí han aconseguit atènyer els criteris de qualitat per tal d'obtenir la certificació de Denominación d'Origen. Amb la qualitat millorada, la difusió i la demanda del producte han augmentat significativament. Avui, no és rar veure a la vora de les carreteres la presència de Txakolíndegi (lloc on es fabrica i es degusta el xacolí) que són tan populars com els Sagardotegi (lloc on es fabrica sidra). (continuarà)
(La imatge és del pont d'Ondarroa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"