Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (III)
El territori ocupa una superfície de 20.664
km². Se situa en el vèrtex occidental dels Pirineus i el seu litoral és banyat pel mar Cantàbric. Té una població d'aproximadament 3.000.000
de persones, de les quals al voltant de 2.600.000 tenen ciutadania espanyola i
la resta, francesa. El País Basc (Euskal Herria) es compon de set territoris,
de vegades denominats amb el terme basc lurralde o herrialde:
·
Biscaia
·
Àlaba
·
Navarra
·
Lapurdi
·
Sola
Principals ciutats
·
Vitòria (Gasteiz)
236.525 habitants, capital d'Àlaba i seu de les institucions de la comunitat autònoma
del País Basc
·
Pamplona (Iruñea)
198.491 habitants, capital de Navarra i de l'antic Regne de Navarra
·
Sant Sebastià (Donostia)
184.248 habitants, capital de Guipúscoa
·
Baracaldo (Barakaldo)
97.328 habitants
·
Getxo (Getxo)
81.260 habitants
·
Irun (Irun)
60.914 habitants
·
Portugalete 48.205 habitants
·
Santurce (Santurtzi)
47.004 habitants
·
Basauri 42.657 habitants
·
Anglet (Angelu)
38.992 habitants
·
Tudela (Tutera)
33.910 habitants
·
Sestao 29.638 habitants
·
Biarritz (Biarritz, Miarritze)
26.690 habitants
·
Zarauz (Zarautz)
22.700-35.000 habitants (variable segons l'estació)
Àrees metropolitanes
·
Gran Bilbao 1.182.675 habitants
·
Donostialdea 413.617 habitants
·
Àrea metropolitana
de Pamplona/Iruñerria 312.192
habitants
·
Àrea Metropolitana
de Vitòria 232.497 habitants
·
Àrea Metropolitana
d'Eibar-Durango 126.190 habitants
·
Baiona-Angelu-Biarritz/BAB
112.026 habitants
El territori en què s'assenta el poble basc
és especialment muntanyenc. La majoria de les seves serres es troben en l'eix
oest-est. La roca més freqüent és la calcària, encara que també
el granit.
Els pics més elevats es troben al Pirineu, i n'és la Taula dels Tres Reis el pic més
alt. Aquesta serralada neix al costat del mar, ascendeix d'oest a est i el
primer pic que supera els 2.000 metres és l'Orhi, de gran importància
mitològica.
Al sud de Navarra i Àlaba es troba la muga de la serra de Toloño, la
serra de Cantàbria i la serra de Codés.
Entre aquestes dues principals serralades es
troben les muntanyes Basques. Tenen una orientació d'est a oest i estan
formades per serres com Gorbea, Urbasa, Andia, Amboto, Ordunate o Aizkorri.
Segons la visió nacionalista basca, el Regne de Navarra hauria estat l'única
expressió política del País Basc com a estat, quan Sanç
el Gran reuní tots els territoris de
parla basca, però a poc a poc fou perdent-los a favor de Castella i França. El 1512, els castellans ocuparen
Navarra, amb la qual cosa aquesta es va veure reduïda als territoris del nord
del Pirineu (Baixa
Navarra),
que el 1530 foren abandonats pels espanyols. El 1594, Enric de Navarra es
converteix en rei de l'estat francès (Enric
IV de França).
Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès;
d'aquí la frase que se li atribueix: «París prou val una missa» (en francès: Paris
vaut bien une messe). Va ser el primer Borbó que accedia al tron francès
(després regnaren a Espanya). Durant molt de temps, el País Basc conservà els
seus furs, respectats pels reis
espanyols i francesos, però la situació canvià amb la Revolució
francesa,
que enderrocà l'antic règim. Als territoris al nord del Pirineu els furs foren abolits tot
d'una, i a la part sud es produïren una sèrie de guerres sanguinàries per la
successió a la corona espanyola (les guerres carlines), en què les institucions
basques prengueren partit pel bàndol perdedor, i tingueren com a conseqüència
la pèrdua de gran part dels furs.
El nacionalisme basc és una ideologia política que advoca
per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que
configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, per la qual cosa
la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria:
·
Iparralde ('la part nord'): corresponent als territoris
de Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra (Behe Nafarroa) en el departament francès
dels Pirineus atlàntics. És la part del País Basc en territori francès.
·
Hegoalde ('la part sud'): corresponent a la comunitat autònoma
del País Basc, la comunitat foral de
Navarra, l'enclavament de
Treviño a la província de
Burgos i l'enclavament càntabre de la Vall de
Villaverde. És la part del
País Basc en territori espanyol.
Si bé existeixen concepcions nacionalistes
que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a
constituir un estat[4] independent a Europa que unifiqui els
diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que
difereixen quant a quina hauria de ser la destinació última d'aquesta unió
basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes
aquestes majoritàriament democràtiques, encara que hi ha un sector que propugna
mètodes d'actuació violents.
El nacionalisme basc, igual que altres
ideologies, conté una simbologia pròpia. Cada Diumenge de Resurrecció els
partits nacionalistes bascos celebren l'Aberri Eguna, o dia de la pàtria basca. Sabino Arana Goiri va establir el vocable aberri('pàtria') per primera vegada per
sintetitzar l'existència d'una paraula en èuscar per a denominar l'anhel de la
seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "Euzkadi", creat per Arana en oposició al
concepte "Euskal Herria", utilitzat àmpliament fins llavors
pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula aberri es desprèn abertzale ('patriota'), que és freqüentment
emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que
representen i és usada particularment pels sectors radicals nacionalistes
d'esquerra. (continuarà)
(La fotografia correspon a una perspectiva de la platja de Lekeitio)
Comentaris