Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (III)

El territori ocupa una superfície de 20.664 km². Se situa en el vèrtex occidental dels Pirineus i el seu litoral és banyat pel mar Cantàbric. Té una població d'aproximadament 3.000.000 de persones, de les quals al voltant de 2.600.000 tenen ciutadania espanyola i la resta, francesa. El País Basc (Euskal Herria) es compon de set territoris, de vegades denominats amb el terme basc lurralde o herrialde:
·         Biscaia
·         Guipúscoa
·         Àlaba
·         Navarra
·         Baixa Navarra
·         Lapurdi
·         Sola

Principals ciutats

·         Bilbao (Bilbo) 353.340 habitants (2008), capital de Biscaia
·         Vitòria (Gasteiz) 236.525 habitants, capital d'Àlaba i seu de les institucions de la comunitat autònoma del País Basc
·         Pamplona (Iruñea) 198.491 habitants, capital de Navarra i de l'antic Regne de Navarra
·         Sant Sebastià (Donostia) 184.248 habitants, capital de Guipúscoa
·         Baracaldo (Barakaldo) 97.328 habitants
·         Getxo (Getxo) 81.260 habitants
·         Irun (Irun) 60.914 habitants
·         Portugalete 48.205 habitants
·         Santurce (Santurtzi) 47.004 habitants
·         Baiona (Bayonne en francès, Baiona) 44.406 habitants, capital de Lapurdi
·         Basauri 42.657 habitants
·         Anglet (Angelu) 38.992 habitants
·         Tudela (Tutera) 33.910 habitants
·         Sestao 29.638 habitants
·         Biarritz (Biarritz, Miarritze) 26.690 habitants
·         Zarauz (Zarautz) 22.700-35.000 habitants (variable segons l'estació)

Àrees metropolitanes

·         Gran Bilbao 1.182.675 habitants
·         Donostialdea 413.617 habitants
·         Àrea metropolitana de Pamplona/Iruñerria 312.192 habitants
·         Àrea Metropolitana de Vitòria 232.497 habitants
·         Àrea Metropolitana d'Eibar-Durango 126.190 habitants
·         Baiona-Angelu-Biarritz/BAB 112.026 habitants

El territori en què s'assenta el poble basc és especialment muntanyenc. La majoria de les seves serres es troben en l'eix oest-est. La roca més freqüent és la calcària, encara que també el granit.
Els pics més elevats es troben al Pirineu, i n'és la Taula dels Tres Reis el pic més alt. Aquesta serralada neix al costat del mar, ascendeix d'oest a est i el primer pic que supera els 2.000 metres és l'Orhi, de gran importància mitològica.
Al sud de Navarra i Àlaba es troba la muga de la serra de Toloño, la serra de Cantàbria i la serra de Codés.
Entre aquestes dues principals serralades es troben les muntanyes Basques. Tenen una orientació d'est a oest i estan formades per serres com Gorbea, Urbasa, Andia, Amboto, Ordunate o Aizkorri.
Segons la visió nacionalista basca, el Regne de Navarra hauria estat l'única expressió política del País Basc com a estat, quan Sanç el Gran reuní tots els territoris de parla basca, però a poc a poc fou perdent-los a favor de Castella i França. El 1512, els castellans ocuparen Navarra, amb la qual cosa aquesta es va veure reduïda als territoris del nord del Pirineu (Baixa Navarra), que el 1530 foren abandonats pels espanyols. El 1594, Enric de Navarra es converteix en rei de l'estat francès (Enric IV de França). Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'aquí la frase que se li atribueix: «París prou val una missa» (en francès: Paris vaut bien une messe). Va ser el primer Borbó que accedia al tron francès (després regnaren a Espanya). Durant molt de temps, el País Basc conservà els seus furs, respectats pels reis espanyols i francesos, però la situació canvià amb la Revolució francesa, que enderrocà l'antic règim. Als territoris al nord del Pirineu els furs foren abolits tot d'una, i a la part sud es produïren una sèrie de guerres sanguinàries per la successió a la corona espanyola (les guerres carlines), en què les institucions basques prengueren partit pel bàndol perdedor, i tingueren com a conseqüència la pèrdua de gran part dels furs.
El nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, per la qual cosa la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria:
·         Iparralde ('la part nord'): corresponent als territoris de Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra (Behe Nafarroa) en el departament francès dels Pirineus atlàntics. És la part del País Basc en territori francès.
·         Hegoalde ('la part sud'): corresponent a la comunitat autònoma del País Basc, la comunitat foral de Navarra, l'enclavament de Treviño a la província de Burgos i l'enclavament càntabre de la Vall de Villaverde. És la part del País Basc en territori espanyol.
Si bé existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a constituir un estat[4] independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quina hauria de ser la destinació última d'aquesta unió basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes aquestes majoritàriament democràtiques, encara que hi ha un sector que propugna mètodes d'actuació violents.

El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, conté una simbologia pròpia. Cada Diumenge de Resurrecció els partits nacionalistes bascos celebren l'Aberri Eguna, o dia de la pàtria basca. Sabino Arana Goiri va establir el vocable aberri('pàtria') per primera vegada per sintetitzar l'existència d'una paraula en èuscar per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "Euzkadi", creat per Arana en oposició al concepte "Euskal Herria", utilitzat àmpliament fins llavors pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula aberri es desprèn abertzale ('patriota'), que és freqüentment emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que representen i és usada particularment pels sectors radicals nacionalistes d'esquerra. (continuarà)
(La fotografia correspon a una perspectiva de la platja de Lekeitio)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"