Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (IV)

Altres símbols del nacionalisme són la ikurriña (literalment 'bandera'), dissenyada pels germans Arana per a ser en principi la bandera de Bizkaia; la seva extensió va donar lloc que fos acceptada com a bandera oficial del País Basc.

El lauburu: estela solar d'origen desconegut i molt similar a símbols molt estesos per altres cultures. Literalment significa 'quatre caps'; alguns autors han establert connexions entre aquest emblema, habitual en les tombes medievals de tot el cantàbric, amb el "lábaro càntabre". El nacionalisme ho ha identificat com a símbol de la unió dels quatre territoris bascos a Espanya (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra); a cadascun dels quals correspondria un dels caps del lauburu). Aquesta unió és nominalment coneguda com a Laurak Bat('quatre en un') i es convertiria en Zazpiak Bat ('set en un'), afegint els tres territoris ultrapirinencs (Lapurdi, Zuberoa i Behe Nafarroa).

L'arrano beltza: literalment ('águila negra'), fou el segell del Sanç Garcés III de Pamplona. És assimilada com a primera bandera de Bascònia, fins i tot per sectors d'extrema dreta nacionalista espanyola.

La conflictivitat social i política basca també ha convertit en símbols nacionalistes certes manifestacions culturals basques, en oposició i com a diferenciació de les quals consideren manifestacions culturals foranes i concretament "espanyoles", com pot ser l'olentzero, substitut basc del pare Nadal que reparteix els seus regals la revetlla de Nadal, l'esport rural basc, la celebració d'alguns carnavals i festes populars, la mitologia basca...

El basc, o èuscar (en basc: euskara o, segons els dialectes, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda), parlada actualment en bona part de la comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus atlàntics, Aquitània, a França). En l'actualitat, la llengua basca es considera l'única llengua preindoeuropea supervivent a Europa.^[5] Antigament, el seu àmbit lingüístic abastà tota Aquitània, la Rioja, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans. Alguns creuen que algunes de les paraules que li són pròpies procedeixen de l'edat de pedra, ja que es deriven del mot haitz, 'pedra', per exemple:

aizto o ainzto, 'ganivet'

aizkora, 'destral'

D'altres dubten d'aquesta etimologia, i consideren la possibilitat que la forma primitiva del mot haitz fos *anetz o *anitz. L'exemple del mot aizkora sol ser contestat amb el fet que també és probable que provingui del llatí asciola, 'destral petita'.

Es creu que la llengua dels bascons (el protobasc, origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la península Ibèrica, i per tot Europa.

Encara que fins no fa gaire es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la en alguns llocs i estava prohibida en les escoles durant la dictadura franquista) ha iniciat una lenta millora. No obstant això, a la part nord dels Pirineus hi ha zones en les quals està en regressió.

Luca Cavalli-Sforza afirma que hi ha una possible relació, tant lingüística com genètica, entre les poblacions japoneses i basques, recalcant-ne l'antiguitat de l'origen i el fort aïllament d'aquestes dues poblacions. El més probable és poder relacionar el basc amb el grup de les llengües ibèriques, per comparació fonètica amb taules de plom gravat localitzades a l'assentament ibèric d'Ullastret.

El poble basc té el seu propi idioma, el basc, a part de l'espanyol i el francès. També trobem de manera molt més minoritària el gascó i el romaní que han conservat alguns dels gitanos autòctons.

Avui dia, pràcticament tots els bascos parlen les respectives llengües estatals (espanyol i francès). A tot el País Basc, aproximadament un terç dels bascos parlen basc, una llengua no indoeuropea. Aquesta llengua única i aïllada ha cridat l'atenció de molts lingüistes, que han tractat de descobrir la seva història i el seu origen. (continuarà)

(La imatge és d'un dels murals que hi ha pels carrers de Lekeitio)