Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (VIII)

Les danses basques són una part molt important de la cultura basca i del seu folklore. Cada poble i vila té els seus propis balls, que tot i que han estat estudiades per territoris no sempre implica un directe parentiu entre aquestes. Els primers estudis d'aquests balls es remunten a Manuel de Larramendi i la seva Coreografia o descripció general de la molt noble i lleial província de Guipúscoa (1756), encara que es té constància d'aquests ja al segle XVI, ja que aquests acompanyaven els astolasterrak, peces de teatre popular de to humorístic.
Centrant-nos en les diferents tipologies de dansa, no es pot passar per alt tres formacions característiques de realització:
·         Els balls de romiatge o plaça, basats en els balls que se celebraven en els romiatges i la participació era popular i espontània; han passat a engrossir el repertori dels grups de dansa establerts, si bé és veritat que encara es realitzen en totes aquelles romeries, sobretot en els llocs rurals del país, aquest tipus de balls populars i espontanis que conviden a participar lliurement a tots els pelegrins i visitants.
·         Les danses d'espases, que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seva realització, sempre lligada a la commemoració o a rendició d'honors, està lligada a la dansa ritual en què el poble fa costat amb respecte a cada col·lectiu de ballarins.
·         Les danses de fi de festa, aquests tipus de balls es realitzen per marcar la fi d'unes festes o d'un període concret, com el de carnestoltes; han servit de simbòlic colofó ​​al desenfrenament festiu, representat en el cop, estomacada i crema de la pell de vi inflat i buit. És la fi d'un cicle i el començament d'un altre. S'observen cicles complets de zones específiques al costat de danses determinades esteses per tot el territori, o esquitxades en certs enclavaments.
La Selecció de futbol del País Basc (en èuscar: Euskal Herriko Selekzioa) és un equip que acull jugadors d'arreu del País Basc que voluntàriament vulguin formar-ne part. La seva organització està al càrrec de la Federació Basca de Futbol. Els estatuts de la FIFA dicten que perquè una selecció pugui participar en competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autorització expressa de la federació del país corresponent (en aquest cas de la Federació Espanyola de Futbol). Com que la selecció no compleix aquests requisits, no té reconeixement per part de la FIFA i, per tant, només pot jugar partits de caràcter amistós.
Durant la Segona República espanyola, va jugar sota les denominacions de Vasconia i Euzkadi. Després de la caiguda del franquisme, va portar els noms de "selecció d'Euzkadi" o "d'Euskadi". L'any 2007 va canviar la seva denominació a "selecció d'Euskal Herria (en èuscar Euskal Herriko Selekzioa), reprenent el 2008, no sense polèmica, l'antic nom de "selecció d'Euskadi".
En els últims temps, els partits de la selecció basca estan marcats per un profund ambient reivindicatiu a favor de l'oficialitat de la selecció i la independència. En les categories inferiors, el combinat sol rebre el nom de "selecció del País Basc" o "selecció d'Euskadi" i representa exclusivament la comunitat autònoma del País Basc.
Esmorzem al mateix hostel, ja que en el preu ja hi va inclòs aquest àpat. Mentre anem menjant, l’amo de l’hostal ens recomana molts llocs per visitar. La veritat és que veiem que ens queden molt poques hores i no podrem veure tot els que ens plantegem. Ens acomiadem de l’hostal i marxem. Abans de deixar aquest bonic poble d’Euskal Herria, anem a fer una última volta pel poble. La veritat és que avui fa un dia molt clar i assolellat. Tot sembla ben diferent del dia anterior. Ha baixat la marea i veiem un petit illot que hi ha davant. Hi anem, però hem de vigilar moltíssim a no caure, ja que el terra és molt relliscós. La temperatura és agradable i hi estaríem més estona si no fos que tenim pressa. Abans de marxar, però, fem un cafè en un dels bars del port i fem algunes compres. I des d’aquí, ja agafem el cotxe i comencem a fer ruta, que ens ha de portar a Bilbao. Passem per Ispaster i Ea (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ea_(Biscaia)) , que ens han recomanat, però no ens hi parem. A on sí que ens parem és a Elantxobe (http://www.elantxobe.eu/es-ES/Turismo/Paginas/default.aspx) , un municipi coster que té com forma de cases penjants. A baix hi ha el port i a dalt el poble, ple de carrers costeruts. El curiós d’aquest poble és que hi ha una plaça tant petita a on no pot girar el bus i hi ha una plataforma que ho fa. (continuarà)
(La imatge correspon a la marea baixa a la platja de Lekeitio)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís