Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (IX)

A viquipèdia s’explica el següent sobre aquest poble (https://ca.wikipedia.org/wiki/Elantxobe; https://es.wikipedia.org/wiki/Elanchove ) :” Elantxobe és un municipi de Biscaia, a la comarca de Busturialdea-Urdaibai. Se situa al vessant aquest de la roca del Cap Ogoño, que protegeix el port pesquer, però l'enorme inclinació del qual conforma una cascada de carrers estrets i empinades en les quals les cases semblen formar una escala de teulades que arriba fins a la mateixa riba del mar. Aquesta disposició obliga que el poble tingui dos accessos totalment separats, un per baix cap al port i altre cap a la part alta, on una mínima amplària plana és l'única cosa que pot considerar-se una plaça, amb un magnífic mirador i una sorprenent plataforma giratòria que han d'utilitzar els vehicles de major grandària per a poder girar i sortir del poble. La vila sorgeix en 1524 amb el port pesquer, prenent certa importància en el segle XVII com port defensiu de la costa biscaïna, que en l'actualitat té ús com a port esportiu. Fins a 1858 va ser un barri del veí municipi de Ibarrangelu. Celebra la seva festa patronal el 29 de juny, dia de San Pedro”.
Un cop allí, baixem fins a la zona del port. El dia hi acompanya moltíssim i el passeig és agradable. Passegem per allí i abans de marxar, com que ja és migdia, fem un petit vermut amb un xacolí i un pintxo. Des d’allí ens tornem a enfilar al cotxe i passem per uns quants pobles: Ibarrangelua (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibarrangelu; http://www.ibarrangelu.net/es-ES/Paginas/default.aspx) , Laga (https://es.wikipedia.org/wiki/Laga; http://turismo.euskadi.eus/es/playas-embalses-rios/playa-de-laga/aa30-12375/es/ ), Laida (http://turismo.euskadi.eus/es/playas-embalses-rios/playa-de-laida/aa30-12375/es/) , Gernika (https://ca.wikipedia.org/wiki/Guernica; http://www.gernika-lumo.net/es-ES/Turismo/Paginas/default.aspx) , Mundaka (http://www.mundakaturismo.com/es-es/Paginas/default.aspx; https://ca.wikipedia.org/wiki/Mundaka)  i finalment, a Bermeo (http://www.euskoguide.com/es/lugares-pais-vasco/espana/bermeo-turismo/ ), a on ens parem a dinar. Ens costa una mica aparcar, però finalment ho fem i anem a la platja, a on ens preparem un bon pícnic amb formatges i pa. Tot i que jo tinc bastanta fred, hi ha qui es banya. Bermeo, tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bermeo ):” Bermeo és un municipi de la comarca de Busturialdea-Urdaibai, en la província de Biscaia, País Basc, i és la localitat més poblada de la comarca del Urdaibai, amb prop de 17.000 habitants. La vila va ser fundada l'any 1236, i va tenir el títol de "Cap de Biscaia" des de l'any 1476 fins al 1602.
Es tracta d'una vila arrelada a la tradició marinera, ja que la seva economia es basa majoritàriament en la pesca i en les conserves de peix.
Compta amb diferents atractius turístics, com l'ermita de Sant Joan de Gaztelugatxe, la torre Ercilla (Museu del pescador), el portal de Sant Joan o el seu port, entre altres. La notícia documental més antiga de Bermeo és la consignada en la donació que van fer el primer Senyor de Biscaia, Don Iñigo López "Ezkerra" i la seva esposa Donya Tota, d'heretades en Sant Joan de Gaztelugatxe, Bermeo al monestir de Sant Joan de la Penya l'any 1051. Anys més tard, en 1082, torna a citar-se el nom de Bermeo en la donació que van fer Don Lope Iñiguez, segon Senyor, i la seva esposa Donya Tecla, al Monestir de San Millán de la Cogolla, de l'Església de "Sancti Michaelis Arcangeli in Portu de Vermelio". Aquests documents parlen de l'antiguitat de Bermeo, encara que podria remuntar-se a èpoques molt anteriors. Doncs algunes llegendes situen la fundació de l'antic port dels Amanos en Túbal, descendent de Noè, 150 anys després del diluvi, o pels romans al segle I aC sota el govern de l'emperador Vespasià.
Li va donar Fur a Logronyo i títol de Vila Don Lope Díaz II d'Haro, Senyor de Biscaia i, encara que el document no tenia data, sens dubte va ser expedit l'any 1236. El rei Alfons X el Savi, trobant-se en el cèrcol del castell d'Unzueta de la Vall d'Orozco, el 12 d'agost de 1277 va confirmar aquest privilegi.
Posteriorment, el 18 de març de 1285, el vuitè Senyor, Lope Díaz de Haro, va ampliar i va millorar els seus termes, i el mateix va fer el Senyor Don Tello, per privilegi expedit el 25 d'abril de 1366.

Diversos Senyors de Biscaia i alhora reis castellans van confirmar els Furs i Privilegis de la vila a l'Església de Santa Eufèmia. Entre ells, Ferran el Catòlic qui, el 31 de juliol de 1476, va confirmar a la vila com a "Cap de Biscaia", títol que Bermeo feia temps emprava i que li va ser arrabassat en 1602 després de dur i llarg plet interposat pels pròcers que governaven Bilbao i altres institucions del Senyoriu, que no es van resignar al fet que, si més no de forma simbòlica, Bermeo seguís ostentant tal distinció. (continuarà)
(La imatge correspon a Elantxobe)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol