Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (XII)

Edificis d'interès

·         Torre Ercilla (Museu del pescador)
Va ser una de les 30 torres que defensaven Bermeo en l'Edat Mitjana i l'única torre que queda en peus. Està situada estratègicament sobre el port vell i va ser construïda a la fi del segle XV. És una casa-torre, la llar dels Ercilla. D'aquest llinatge són famosos Fortún García de Ercilla i Alonso de Ercilla i Zúñiga, autor de l'Araucana. Durant segles la torre va ser descurada, oblidant-se la seva comesa militar; va servir de llotges, casa de pescadors i magatzems de peix. L'any 1948 es va reformar la façana, trobant-se arcs gòtics i sageteres, i la hi va nomenar Museu del Pescador. En 1984 i 1985 es van fer més reformes, canviant el cadirat de la façana.
·         El Casino
Obra de Severino Atxukarro. Es va edificar en 1894 i es va esfondrar en 1983 a conseqüència d'unes inundacions. Reedificada de nou, aquesta obra és considerada dins de l'eclecticisme. Està situat al Parc Lamera. Les diferents zones de l'edifici s'utilitzen per a diverses activitats, d'una banda es troba la sala d'exposicions i conferències "Nestor Basterretxea" i per un altre hi ha un restaurant que acull l'espai central de l'edifici. En el costat oposat hi ha un bar irlandès i una cafeteria.
·         Ajuntament
Situat a la plaça Sabino Arana Goiri va ser erigit en 1732. En la seva façana es poden observar dos rellotges solars i és també considerat Monument Històric Artístic.
·         Casa Kikunbera
La podem catalogar dins del "Racionalisme basc". És un edifici l'estructura del qual ens recorda a la d'un vaixell i va ser declarada Monument Històric Artístic en 1995.
·         Batzoki
És una construcció d'estil modernista, obra de Pedro Ispizua.

Esglésies i monuments

·         Convent i església de Sant Francisco
El convent de Sant Francisco es troba extramurs des del 30 de gener de 1357. El convent es forma d'una església gòtica, un claustre i la residència. Anys més tard el papa va voler tancar el convent però sense resultats.
Església: Es tracta d'un rectangle de 12 d'amplària per 48 de llarg i de 21 metres d'alto.d'una sola nau gòtica del segle XVI. La nau de set trams amb voltes de crucería simple amb capelles als seus costats. El seu retaule és barroc. En el cor hi ha un gran òrgan de l'any 1914 i una rosassa de petites dimensions. L'església té una llarga història ja que va ser cremada al segle XIX pels anglesos i reconstruït.
Claustre: És un quadrat(14x14)i és l'element més destacable del recinte.Més antiga que l'església és l'element més antic i el més bello.el jardí que simula el Edén està voltat per una fila d'arcs ogivals. En comptes de voltes té simples bigues de fusta que suporten el pes dels pisos superiors.Durant els segles la residència es va modificar per exercir de caserna, escola nàutica, jutjat... i en el claustre solia haver-hi el mercat de proveïments. Recentment ha estat comprat per l'ajuntament i s'ha renovat.
·         Església de Santa Eufemia

Situada al costat del port vell de la vila, és l'església més antiga i a més la més important, doncs els antics reis viatjaven allí per jurar, per tant és una església juradera, heus aquí la importància. Del segle XIII es creu que es va fundar al mateix temps que la vila perquè els fidels ho necessitaven. Les seves dimensions són de llarg 26 m d'ample 12 m i d'alt és aprox. 20 m. Disposa d'una torre barroca del segle XVIII i retaule neogòtic. Entre el seu mobiliari cal destacar el sepulcre dels Mendoza. A causa de diversos incendis que ha sofert la vila l'actual edifici és del segle XV. A aquest se li va acoblar un pòrtic però l'any 2000 es va esfondrar en una reforma de l'església perquè aquesta conservés el seu aspecte original, osease sense pòrtic. (continuarà)
(La imatge correspon a l'ermita de San Juan de Gazteluatxe)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís