Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Cameron Highlands (dia 4, 12 d’agost de 2016) (I)

Els primers rajos de sol em desvetllen abans no soni el despertador. Amb la calma i la parsimònia ens llevem, esmorzem a l’habitació amb el que vam comprar anit en  un dels supermercats del poble i abans d’hora ja baixem a la recepció de l’hotel a esperar que arribi el guia del tour del dia d’avui. Avui farem un primer tast de la zona de Cameron Highlands (http://www.cameronhighland.net/; https://en.wikipedia.org/wiki/Cameron_Highlands_District ). Veiem aparèixer un noi que podria ser el guia, i efectivament ho és. És una mica sorrut, no ens diu ni bon dia. Ens enfilem al vell Land Rover i ens dirigim a un altre hotel que no queda gaire lluny i en puja una parella que més tard sabrem que són belgues. Anem a un altre establiment hoteler i carreguem un grup de joves alemanys. El guia continua en el seu mutisme durant tot el viatge. Em fixo en què és budista, ja que porta uns quants budes dins del cotxe. Ens segueix un altre cotxe, també un Land Rover, conduit per un altre senyor que també porta el cotxe carregat fins a dalt de tot. Fem una bona estona de camí en cotxe, passant per una autopista que sembla bastant nova i veiem un munt d’hivernacles a banda i banda de la carretera. Al cap d’una estona, girem cap a una carretera de sorra, molt nova, que s’empina muntanya amunt. Al cotxe li costa una mica pujar, però finalment arribem a un lloc a on el guia i l’altre cotxe aparquen. Baixem i el conductor del nostre cotxe ens diu que ha d’anar a buscar altres turistes, de manera que ens deixa com a guia el conductor de l’altre Land Rover. El senyor té faccions que no semblen malàisies, i el comencem a seguir per una carretera que han fet molt recentment. Ens explica que fins no fa gaires anys la zona que trepitgem era jungla i que hi havia tigres i elefants salvatges. Ara s’està desforestant per tal de fer-hi conreus. Ja hi ha alguns hivernacles muntats i que serveixen més que res per evitar la pluja que el sol, i que s’hi cultiven diferents tipus de verdures i també fruites. I és que la terra desforestada acostuma a ser una terra ultrafèrtil. Avui en dia, els elefants salvatges i els tigres viuen lluny de la zona que estem trepitjant. De fet, de la fauna que es pot veure ens cita alguns monos, serps bastant grans i també moltes papallones, algunes d’elles també gegants. Anem caminant per un camí robat a la selva per l’home, ja que hi passa una bona canalització que ha servit per nosaltres. L’amable guia ens explica que fins no fa gaire, les canonades eren de plàstic molt fràgil, de manera que si queia una branca, es trencava. Ara, amb el nou plàstic, aguanta molt més. També ens ensenya els grans bambús (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bamb%C3%BA) , que la gent oriünda de la zona utilitzava com a font de comerç. Ells el tallaven i el venien per fer cases i utensilis, però amb els nous materials i la desforestació, cada vegada ho fan menys. Els bambús aquí són molt gran, mentre que en d’altres països són molt més petit i s’usen per cuinar. El guia també ens ensenya que la soca del bambú té mini punxes que poden ser mortals, ja no només perquè punxen, sinó perquè també porten verí. Tal i com s’explica a internet, “Els bambús, canyes americanes o canyes d'Amèrica són les plantes que conformen la tribu bambúsia (Bambuseae) de la família de les poàcies. (continuarà)
(La fotografia correspon a uns arbres de bambú)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís