Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Cameron Highlands , de bell nou (dia 5, 12 d’agost de 2016) (i IV)

Amb no recordo quin pretext els van desallotjar i quan van retornar a la seva zona, ja s’estaven construint hotels que els tapaven les vistes i la seva regió ja havia estat destruïda. I d’això no en fa pas gaires anys (https://watchers.news/2011/08/08/landslide-buried-several-houses-in-a-village-near-cameron-highlands-resorts-in-malaysia ) ....  actualment, la gent aborigen de la zona es confon molt fàcilment amb l’amalgama de xinesos, indis i malaisis que habiten en aquesta zona. I aquest interessant tour arriba a la seva fi. El guia ens acomiada i ens deixa els seu telèfon per si volem tornar i contractar un tour directament amb ell. És un senyor molt culte i que explica moltíssimes coses, de manera que si algú llegeix aquestes línies i vol anar al es Cameron Highlands, el recomano ferventment com a guia. Aquí deixo el seu telèfon: +60124424781 ; a més, cal dir que parla un anglès molt clar i fluid, fet poc habitual en la majoria d’habitants de la zona. Just abans de deixar-nos ens conta que avui és el dia que una comunitat hindú fa una processó fins a un temple proper. Abans, el mateix temple estava a la zona de plantacions, però la pressió de determinats col·lectius per la disminució de fidels, va fer traslladar el temple a altres zones. Després d’acomiadar-nos d’ell, anem a comprar alguns accessoris per la càmera de fotografiar que hem oblidat en terres catalanes. Anem a comprar el bitllet de retorn a Kuala Lumpur a l’estació de busos i topem amb un senyor que es defineix com a naturista i ens explica moltes coses sobre la “flor” raflessia. Ens fa passar una estona molt agradable i un cop el bitllet, malgrat els problemes amb internet, comprats, anem a comprar alguns souvenirs. Retornem a l’hotel, ens regalem una agradable dutxa i tornem a sopar al Jasmine. Tot i que hi ha molts altres establiments al voltant, la relació qualitat preu i el fet que es pugui veure cervesa ens fa repetir per tercera nit consecutiva, amb uns deliciosos noodles, tofu fregit amb salsa de soja i un gelat amb litxies. El lloc, ambientat amb elements d’equips de futbol holandesos, però, té l’inconvenient que tanca molt aviat. Abans de les nou del vespre, els propietaris ja no accepten més clients. I després de sopar, ja marxem cap a l’hotel, ja que al poble no hi ha gaire res més a fer. I ja en la tranquil·litat de l’habitació, i com que fa una temperatura més aviat fresca, per acabar de passar la vesprada, la reguem amb un vi xinès d’arròs comprat el dia anterior. I com que les profunditats del son i de la nit ens criden, ja no es queden gaires més forces que colgar-nos sota els llençols i gaudir de la darrera nit en aquest indret increïble i màgic...

(La fotografia correspon, de nou, a una planta carnívora a Mossy Forest)