Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Cameron Highlands , de bell nou (dia 5, 12 d’agost de 2016) (I)

Tot i el cansament acumulat del dia anterior, la veritat és que em costa tenir un son sostingut. Em desvetllo en alguns moments, però finalment, aconsegueixo agafar el son. La veritat és que no fa pas gaire calor a les Cameron Highlands. Quan sona el despertador ja fa una estoneta que tinc un ull obert. Esmorzem a l’habitació mateix amb les coses que vam comprar el dia anterior i quan s’esdevé l’hora, baixem cap a recepció, a on no triga en arribar en Selvam, el senyor que avui serà el nostre guia i que ens ve a recollir amb un Land Rover. Recollim més gent fins a acabar essent 8 persones. La primera parada que fem és en una granja de papallones, a on de nou, no entrem, sinó que ens quedem passejant pels voltants, ja sigui observant cactus o els nous hotels; esperem fins que la gent que ve amb nosaltres acaba la visita. Passem per davant de camps de golf, que daten de l’època dels anglesos i a on encara a dia d’avui hi van a jugar a aquest esport.  Tot seguit, ens enfilem de nou al cotxe i per la concorreguda carretera, anem de nou a les plantacions de te vistes el dia anterior. El nou guia, amb un molt bon anglès, ens conta encara moltes més coses. Ens conta que el te en realitat no és un arbust, sinó un arbre, que sinó és tallés pot arribar a assolir alçades de gairebé sis metres (algun arbre acabarem veient!). Els arbustos de te tenen una vida mitja de 100 anys, i els que hi ha en l’actualitat en tenen ja cap a 80, ja que la fàbrica i la plantació de te van ser fundades per allà el 1929. A la plantació ja hi ha nous arbustos, ja que es van anticipant a la seva vida útil. Cada 4 mesos els tallen totes les fulles i esperen un parell de mesos per tal que tornin a rebrotar amb molta més forca. En aquesta zona, el te que hi ha és el te negre. Ens torna a explicar que la majoria de gent que hi treballa són de l’Índia, Nepal, Bangladesh o Sri Lanka i que cobren uns 1200 ringgits,  la moneda local, que és molt poc. La majoria de gent viu a la pròpia plantació, ja hi ha cases, així com alguna botiga, escola i tres tipus diferents de lloc de culte: mesquita, temple hinduista i una església cristiana. Les plantes de te que hi ha en aquests verals van ser portades de Sri Lanka i abans de transplantar-les, es cultiven en cultiu hidropònic. Tot passejant enmig dels arbustos també podem veure alguna flor de te, i ens explica que el fruit té com una consistència gelatinosa. El te és pel consum local i de nou ens explica que cal trencar-lo per tal que s’alliberin els enzims que permetran l’obtenció dels aromes, abans d’assecar la fulla. Durant la selecció de les fulles ja trossejades, les que són més grans són per fer tes de bossa, mentre que les més petites són per fer bosses de te.
Després de la completa explicació ja enfilem cap a la muntanya de Brinchang (https://en.wikipedia.org/wiki/Mount_Batu_Brinchang) , a més de 2000 metres d’alçada. De camí, passem per més plantacions de te i la carretera costeruda, a on trobem molt de trànsit rodat i gent pujant a peu. I és que per la zona hi ha una sèrie de rutes de trekking que permeten pujar a aquesta muntanya i conèixer també d’altres camins. Un cop a dalt, anem directes a un mirador, però la veritat és que està ben ennuvolat i no es divisa res. Allí, hem d’esperar a alguns dels nois que fan el tour, que van a la seva i fins i tot volen que el guia també porti a un amic seu que fa “postureo” amb ells. En Selvam diu que són musulmans rics que vénen de fora i que no li agraden gaire. Retornem al cotxe i ens parem una miqueta més enllà, a on el guia ens explica coses sobre la flora. Hi ha grans falgueres, de més de 20 metres d’alçada i moltes espècies diferents, com també hi ha moltes espècies de flors carnívores (https://en.wikipedia.org/wiki/Pitcher_plant; https://en.wikipedia.org/wiki/Nepenthes) . Es veu que tenen tota la zona del voltant com amb gust de mel i els insectes s’hi senten atrets, però cauen a l’interior del con, queden atrapats i els enzims digestius els desfan, de manera que esdevenen aliment per a la planta. Són plantes anuals i la flor dura uns quants dies. En veiem algunes que encara no s’han obert, d’altres ja obertes i algunes ja marcides. A Borneo hi ha plantes carnívores gegants que fins i tot s’empassen insectes grans i petits mamífers. Només poden viure en determinades humitats i temperatures, ja que sinó els enzims es desnaturalitzen. En distingim algunes espècies i també ens encantem amb les molses. També podem observar gerds salvatges. També veiem alguna orquídia que encara no ha florit. La propera parada és el “Mossy Forest” (http://www.ecocameron.com/the-mossy-forest-of-gunung-brinchang.html) un bosc humit i cobert de molsa, amb boira pixanera permanent. Els nois musulmans es canvien i es posen una nova samarreta de marca per no sortir igual en totes les fotografies! Tot seguit, resseguim el camí marcat de fusta per dins del bosc, que sembla un bosc encantat, màgic, a on de cada racó ple de molsa sembla que n’hagi de sortir un follet o una fada. (continuarà)
(La imatge correspon al Mossy Forest)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís