Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Cameron Highlands (dia 4, 12 d’agost de 2016) (VII)

Després del petit “show”, ja marxem. Abans, però, el guia simpàtic ens explica que fa 10 anys, la terra que trepitgem era tot selva i molts aborígens van haver de marxar, però enmig de les cases noves, encara en resta alguna de bambú de la gent que feia segles que habitava aquests verals. Entre d’altres explicacions ens diu que actualment el 40% dels habitants de Malàisia són musulmans i que la resta són budistes, cristians o bé d’altres religions. Tot seguit, el cotxe, a empentes i rodolons, ens porta cap a un lloc a on dinarem. Entre l’escassa oferta, ens decidim per un restaurant xinès, a on mengem uns deliciosos “noodels” i un no menys saborós arròs. Dinem ràpidament i ens tornem a enfilar al cotxe, que ens porta fins a les terrasses de te, que són propietat de l’empresa BOH (http://www.boh.com.my/) .  La vista, allí, és espectacular. Com treta d’un quadre... Plantes i més plantes de te... El guia simpàtic ens explica algunes coses, com ara que abans la recol·lecció es feia manual, però ara ja es fa amb màquines. La seva mare va venir de l’Índia (pels seus trets ja ho sembla) i ens explica que al principi recollien les fulles de te a mà, una per una. Cada tres setmanes, es tornen a recollir i només s’escullen els brots més tendres. I els més tendres, que sí que s’han de recollir a mà, serveixen per fer el te blanc, més car. A Malàisia la recol·lecció és fa amb màquines, amb tisores o fins i tot, en alguns llocs molt concrets, amb una mena de màquines recol·lectores molt i molt especialitzades. Malàisia només produeix te per al consum propi, ja que no dóna per més, però hi ha altres països com ara Sri Lanka o l’Índia que en produeixen per exportar. De fet, Sri Lanka és el país que produeix més te del món, per bé que allí encara el recullen a mà. A les plantacions a on estem la majoria de treballadors provenen de Bangladesh o l’Índia. Acabada l’explicació del guia, entrem a l’antiga fàbrica, a on ens conten els passos de processat de te. La fulla de te en si no fa cap olor, sinó que primer cal enrotllar-la, trencar-la, fermentar-la i assecar-la abans no es pugui consumir i desprengui els seus aromes. La maquinària que hi ha és bastant vella, però alguna encara s’usa.
Tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Tea; https://ca.wikipedia.org/wiki/Te):” El te és una infusió de fulles de Camellia sinensis, un arbre robust de la família de les teàcies, que fa de 2 a 10 m, provinent dels boscos de l'Àsia temperada com la Xina (Guangdong, Guangxi, Yunnan), i de l'Asia tropical com l'Índia (Assam), Myanmar, Tailàndia i aLaos i el Vietnam, però avui es cultiva a l'Índia, Xina, Sri Lanka, Indonèsia, Kenya, Turquia i l'Argentina. L'epítet específic sinensis prové del llatí i significa "Xinès". Antics noms per a la Camellia sinensis són Thea bohea, Thea sinensis i Thea viridis. Camellia sinensis és un arbust perenne d'arrel axonomorfa que, quan creix en estat salvatge, pot créixer fins als 10 metres de llargada, i quan és conreat creix fins a 2 metres. Les fulles són alternes, de 4-15 cm de llarg i 2-5 cm d'ample, de color verd fosc i brillants, persistents, de forma ovada o ovada-lanceolada i molt convexes i serrades, encara que són senceres a la base; i amb un pecíol curt, i una forta nervació; les fulles joves són vellutades. Les flors són bisexuals, petites, de color blanc, axil·lars i solitàries o bé s'agrupen en parells o de tres en tres, però generalment no presenten inflorescència. El periant està format per una corol·la de 5 a 9 pètals desiguals i un calze de 5 sèpals. L'androceu té nombrosos estams i al gineceu l'ovari és súper. El fruit és una càpsula trígona o esferoïdal, llenyosa, dura i aplanada amb unes llavors que tenen uns cotiledons grossos. Planta originària de la Xina, però actualment creix i es cultiva en tot tipus de zones amb climes tropicals i subtropicals. Tot i així, els cultius comercials es poden estendre des de l'equador fins a Cornualles (Regne unit).

La part utilitzada de la planta del te són les fulles, que s'utilitzen per preparar la infusió típica, el te. (continuarà)
(La fotografia correspon a un paisatge a Cameron Highlands)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís