Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Cameron Highlands a Kuala Lumpur (dia 6, 14 d’agost de 2016) (I)

Anit no em va costar gens ni mica adormir-me, però a la matinada em desvetllo i em costa una bona estona tornar a agafar el son. Finalment, ho aconsegueixo, però em vaig mig desvetllant a mesura que el dia també s’alça. Quan sona el despertador el meu son ja és lleuger, de manera que no em costa gaire esforç poder llevar-me. S’esdevé el moment de preparar la maleta, esmorzar i recollir les coses ja per marxar d’aquest bell indret, un oasi enmig de la tempesta, que és Cameron Highlands. Fem el check-out de l’habitació, contemplen les carpes que es veuen des del passadís en la part de l’hotel més luxosa i tot xino-xano i amb les maletes fins dalt de tot, marxem cap a l’estació de busos, prèvia compra d’una postal de record i contemplant les últimes essències de Tanah Rata. A l’estació no hem d’esperar gaire per pujar al bus de Uniti Express per marxar cap a Kuala ­Lumpur. El bus va bastant ple, però el seient que em toca és d’allò més còmode.  Malgrat tot, però, em costa adormir-me quan el bus es posa en marxa. De nou, hem de resseguir la tortuosa carretera que arriba fins a Tanah Rata però en aquesta ocasió, en sentit descendent. Em marejo una mica i intento distreure’m amb algunes plantacions de te, amb la jungla i la seva immensa vegetació i també amb les cases de bambú de tribus aborígens que viuen per aquests verals i venen els seus productes a peu de carretera. La veritat és que sembla gent bastant pobra i alguns turistes es paren a comprar. De nou, la vella dicotomia del pobre i el ric en pocs quilòmetres de distància. Els meus esforços per adormir-me, finalment són reeixits i m’adormo després de patir les corbes incansablement. Em desvetllo momentàniament quan fem una parada tècnica en una àrea de servei. Quan ja em desvetllo, em fixo en la dona del meu costat, tapada fins dalt de manera que només se li veuen els ulls, té certs problemes per poder menjar i beure un suc de fruita... Un dels seus fills es dedica a jugar al Pokémon Go durant la part del viatge a on em mantinc desperta. I ja a primera hora de la tarda arribem a l’estació de BST, a on baixem. El  primer que fem és anar a dinar una mica, i de manera econòmica, a un 7eleven. Tot seguit, preguntem com ho hem de fer per tal d’arribar a l’hostal, el Rainforest (http://rainforestbnbhotel.com/) . Un dels nois d’informació ens diu que enlloc de taxi, agafem el metro. Per un taxi de dues persones ens cobrarien unes 50 ringgits, mentre que en transport públic, per a dues persones, costarà menys de 10. Anem a buscar el metro i ens equivoquem a la primera, ja que aquí es va per línies. Trobem la línia marró i paguem des de l’estació fins a ta... . Allí fem transbord a la línia verda fins a l’estació de Air Asia..., que no són més que un parell de parades. La sorpresa, però, s’esdevé quan volem sortir, ja que la fitxa blava que ens han donat com a tiquet no serveix. En canviar de línia, s’ha de pagar de nou, no compta el transbord. El noi de la taquilla no ens posa cap problema, ens cobra el trajecte en línia verda i sortim al carrer. (continuarà)
(La fotografia correspon a una de les parades de menjar del carrer Jalan Alor, a Kulala Lumpur)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís