Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Cameron Highlands a Kuala Lumpur (dia 6, 14 d’agost de 2016) (i II)
El metro de Kuala Lumpur és un petit reflex de la societat: gent tapada fins a
dalt i gent ben destapada. També
destaquen els cartells per evitar “comportaments indecents”, com ara que un
home i una dona es besin. Un cop fora de l’estació, preguntem com arribar a
l’hostal... i aquí comença l’odissea. Un policia i una dona ens envien en
direcció contrària. Preguntem a un senyor que ens indica amb el GPS, però
tampoc ens en sortim. Qui ens acaba donant informació més fefaent és el noi de
la recepció d’un hotel, que ens indica la direcció correcta. La seguim, però de
nou ens perdem en l’entramat de carrers i carrerons per trobar l’hostal.
Preguntem a un munt de gent, i al final, ja exhausts i descoratjats, ens
indiquen correctament. Just abans de trobar el carrer correcte, comprem un
parell de cerveses tailandeses, un parell de Chang per veure’ns a gust a
l’hostal. Fem el preceptiu check-in i
pugem a descansar i a beure les cerveses i a picar una mica del blat de moro
que vam comprar ahir a les Cameron Highlands. La tarda ja comença a decaure i
li preguntem al recepcionista un lloc per passejar i menjar quelcom, i ens
recomana el Jalan Alor (http://www.malaysiasite.nl/jalanaloreng.htm;
http://www.lonelyplanet.com/malaysia/kuala-lumpur/restaurants/street-food-hawkers/jalan-alor)
, a tocar de l’hotel. Hi anem, passegem i bevem suc de sucre de canya, tastem
una cosa de bolets i ens desfem com podem de la gent que vol que sopem en el
seu establiment. Continuem caminant per carrers adjacents i quan ja és fosc,
retornem a Jalan Alor, a on després de dubtar entre la múltiple oferta banyada amb
una xafogor exasperant, sopem amb la humitat ambiental en un dels restaurants.
Noodles, arrel de lotus amb nous de macadàmia i tofu fregit, tot regat amb
Tiger, componen el nostre menú. Després d’omplir l’estómac, passegem per la
zona, solcada també d’establiments de menjar i beure per a estrangers, a on hi
ha ben poca gent local. Finalment, el dia ja no dóna per a gaire més i anem a
descansar l’espinada i a resguardar-nos de la calor que tot ho embolcalla...
(La fotografia és d'una panoràmica de Jalan Alor)
Comentaris