Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Cameron Highlands , de bell nou (dia 5, 12 d’agost de 2016) (II)

El paisatge sembla de la pel·lícula “El senyor dels anells”. Els arbres són altíssims, impressionants, grans troncs amb formes impossibles. La gent, però, no fa cas del senyals i surt del camí marcat, de manera que la molsa adjacent es fa malbé molt fàcilment. Tot i que el guia ens ha dit que no marxéssim gaire del camí marcat, fem uns metres del sender que mana a una excursió de tot un dia pel bosc, però ens comenta que és millor fer-la amb un guia. Desfem el camí marcat i un cop a l’aparcament, en Selvam ens mostra uns lliris “cobra” endèmics de la zona, ja que tenen aparença d’aquesta serp. Tot seguit marxem i pel camí trobem a alguna llumenera que pretén pujar per la carretera esparracada amb cotxes baixíssims, i fins i tot veiem com algun hi deixa part del xassís. La propera parada torna a ser a la fàbrica de te, pleníssima de gent, ja que és cap de setmana. Com que la vam visitar ahir, avui prenem un te normal i un te de vainilla (aquest amb pètals de la flor), boníssim, a més d’un bon tros de pastís  ensenya un arbre florit que ens fa ombra i que no sabem atènyer que és una planta d’albergínia gegant, però tòxica. També arriba un grup escolar, amb les nenes ja tapades fins als ulls, fet que em fa mal al cor i tot... Nenes que veuen i respiren darrere un mocador i mengen tot aixecant-lo... en fi, hi ha coses que no entendré mai, com ara que a Cameron Highlands hi hagi hotels i restaurants només per a musulmans, que molts no serveixin ni porc ni alcohol i que les botigues hagin d’amagar les samarretes de tires de les noies. Em fa certa ràbia, la veritat,  que per unes creences en coarti la llibertat. Reprenem la marxa i de camí cap a la propera parada, en Selvam ens explica un bon grapat de coses. Per exemple, que el nom de Cameron Highlands prové de que un senyor anglès de cognom Cameron, per allà al 1800 va fer una expedició a la jungla i va veure que era una zona molt fèrtil i amb comandaments d’allí, van desforestar la zona i la van convertir en zona de cultiu i li van donar el nom. S’hi cultiven una bona colla de fruites i verdures pel consum local bàsicament. El guia també ens explica el creixement de la zona és desmesurat. La majoria de gent es dedica a l’agricultura i compren en mercats allunyats del turisme, a preus molt més barats. També es construeixen molts hotels, alguns de luxe i ell tem que la competència ferotge acabi fent destrossar l’economia de la zona i el propi medi ambient. Les seves reflexions són d’allò més interessants- Per exemple, ens explica com es cultiven les maduixeres. El cultiu d’aquesta fruita no es fa a terra, sinó hidropònic i es poden fer moltes banquetes en tres espais. La terra és una barreja de pols de coco i també de pedra volcànica, uns petits fragments blancs que aguanten la humitat. Si el dia és assolellat, cada maduixera, importada d’Holanda i amb una vida mitjana de dos o tres anys, rep un parell de cops al dia, un parell o tres de minuts d’aigua. Si el dia és plujós, només es rega un cop. Passem una estona per allí, fem un cafè i ens acomiadem de la meitat del grup, que només fan el tour de mig dia. El guia i dos persones més seguim la ruta i anem a dinar a un restaurant indi, a on mengem molt bé i molt econòmicament. En Selvam s’asseu amb nosaltres i ens explica una mica la seva vida. Oriünd de la zona a on estem, va estudiar enginyeria electrònica i va estar tres anys a Londres abans de tornar a treballar a Malàisia. Tenia una bona posició i treballava  a una bona empresa, amb un bon sou i progressava dins l’organigrama. Però després de moltes vicissituds es va trobar amb un cap més jove, que tot i haver estudiat a Londres no parlava anglès i li va fer la vida impossible, fins que va decidir plegar i canviar de vida. Va retornar a Londres, a on va treballar en un hotel durant una bona temporada més abans de retornar a Malàisia, a on després de treballar en d’altres fàbriques es va decidir dedicar com a guia turístic freelance, de manera que fa tours pel seu compte, no com el d’avui, que l’han subcontractat. (continuarà)

(La imatge correspon a una planta carnívora)