Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Cameron Highlands, Malàisia (dia 3, 11 d’agost de 2016) (i VII)
Segons el cens, el 25% els 2.700.000
habitants de Sabah són treballadors il·legals, una xifra inferior a la
calculada per algunes ONG.
Les tres ciutats de Malàisia amb més d'un
milió d'habitants són Kuala
Lumpur, Subang Jaya i Klang.
Per la seva banda, les set ciutats amb més de cinc-cents mil habitants són Johor Bahru, Ampang, Ipoh, Kuching, Shah Alam, Kota Kinabalu i Petaling Jaya.
Al terme Tanjung Piai, al sud de l'estat de Johor,
es troba l'extrem continental meridional d'Àsia. L'Estret
de Malacca, entre Sumatra i la Península de Malàisia, és una de les principals vies marítimes del
món.
En estar dividit pel Mar de la Xina Merdional
Malàisia compta amb diverses illes. Entre elles destaquen Labuan, Penang i les Illes
Spratly.”
A
l’estació anem ja directament a comprar el bitllet de bus que ens ha de portar
a Cameron Highlands. El preu és de 35 ringgit, i com que encara queda una
estona per agafar el bus de les 13.30, anem a dinar en un 7eleven que hi ha a
la mateixa estació. Quan arriba l’hora, ja anem cap a la porta encomanada i ens
hem d’esperar a que obrin. Mentre esperem, observo que hi ha moltes noies que
porten el mocador musulmà al cap, el hijab, però també arriba un matrimoni a on
la dona i les filles grans porten el nicab. Tot i que ho respecto, no
comparteixo gens ni mica que una dona hagi de veure el món a través del
minúscul espai que li deixa aquest tros de tela..., però bé. Pugem amb un xic
de retard al bus de Uniti (http://www.unititi.com.my/)
i
la veritat és que és d’allò més còmode. Fins i tot comentem que, veient la
comoditat dels busos, amb àmplies butaques i bons respatllers, no hauria estat
malament fer el trajecte Singapur-Cameron Highlands amb bus, que dura unes 10
hores. El vehicle es posa en marxa i quan encara no hem ni sortit de Kuala
Lumpur, ja dormo. I ho faré durant una bona estona. Estic fosa, tant, que ni
baixo durant la parada tècnica que fa el conductor. De tant en tant entrelluco
un paisatge frondós, típicament tropical, amb grans arbres, enmig de la
carretera de corbes que remuntem. També diviso les cases de la gent, algunes
d’allò més senzilles, un gran riu, etc. Els ulls se’m van tancant de tant en
tant, però quan ja arribem a destinació, em ben desvetllo. El bus ens deixa a
Tanah Rata (https://en.wikipedia.org/wiki/Tanah_Rata;
http://www.cameronhighland.net/tanah-rata.htm)
, un lloc molt turístic ple de bars, hotels, restaurants i agències de viatges.
Tot i que l’hotel a on ens allotgem queda a prop, plou a bots i a barrals i
agafem un taxi ens cobra dos euros al canvi
per un trajecte curt fins a l’hotel a on ens allotjarem, l’Heriatge Hotel (http://www.booking.com/hotel/my/heritage-cameron-highlands.ca.html?aid=356984;label=gog235jc-hotel-XX-my-heritageNcameronNhighlands-unspec-es-com-L%3Aca-O%3AwindowsSnt-B%3Achrome-N%3AXX-S%3Abo-U%3AXX;sid=842c74413e28ad0c67a967b08fdaa022;dist=0&sb_price_type=total&type=total&)
. A Tanah Rata i a la veïna Brinchang (http://www.cameronhighland.net/brinchang.htm;
https://en.wikipedia.org/wiki/Brinchang) hi ha
més establiments hotelers, algunes més econòmics, però quan ho vam mirar, ja no
hi havia lloc. Deixem les coses a l’àmplia habitació i lloguem un tour pel dia
següent al mateix hotel, ja que és tard i a fora plou bastant. El que volem no
hi és... però l’amable recepcionista ens n’aconsegueix un de similar. Parlo amb
la noia de l’agència i el reservem, just abans d’estirar les cames per arribar
al centre del poble, a on comprem alguns queviures i anem a sopar al restaurant
Jasmine, molt bo i econòmic (http://www.cameron-highland-destination.com/restaurant-jasmine-cafe-house.html)
. I el dia ja no dóna per gaire més que retirar-se cap a l’hotel a descansar
unes quantes horetes després d’una reparadora dutxa....
(La imatge correspon a la vista des d'un dels taxis agafats durant el trajecte)
Comentaris