Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Cameron Highlands, Malàisia (dia 3, 11 d’agost de 2016) (i VII)

Segons el cens, el 25% els 2.700.000 habitants de Sabah són treballadors il·legals, una xifra inferior a la calculada per algunes ONG.
Les tres ciutats de Malàisia amb més d'un milió d'habitants són Kuala Lumpur, Subang Jaya i Klang. Per la seva banda, les set ciutats amb més de cinc-cents mil habitants són Johor Bahru, Ampang, Ipoh, Kuching, Shah Alam, Kota Kinabalu i Petaling Jaya.
 Al terme Tanjung Piai, al sud de l'estat de Johor, es troba l'extrem continental meridional d'Àsia. L'Estret de Malacca, entre Sumatra i la Península de Malàisia, és una de les principals vies marítimes del món.
En estar dividit pel Mar de la Xina Merdional Malàisia compta amb diverses illes. Entre elles destaquen Labuan, Penang i les Illes Spratly.” 
A l’estació anem ja directament a comprar el bitllet de bus que ens ha de portar a Cameron Highlands. El preu és de 35 ringgit, i com que encara queda una estona per agafar el bus de les 13.30, anem a dinar en un 7eleven que hi ha a la mateixa estació. Quan arriba l’hora, ja anem cap a la porta encomanada i ens hem d’esperar a que obrin. Mentre esperem, observo que hi ha moltes noies que porten el mocador musulmà al cap, el hijab, però també arriba un matrimoni a on la dona i les filles grans porten el nicab. Tot i que ho respecto, no comparteixo gens ni mica que una dona hagi de veure el món a través del minúscul espai que li deixa aquest tros de tela..., però bé. Pugem amb un xic de retard al bus de Uniti (http://www.unititi.com.my/)   i la veritat és que és d’allò més còmode. Fins i tot comentem que, veient la comoditat dels busos, amb àmplies butaques i bons respatllers, no hauria estat malament fer el trajecte Singapur-Cameron Highlands amb bus, que dura unes 10 hores. El vehicle es posa en marxa i quan encara no hem ni sortit de Kuala Lumpur, ja dormo. I ho faré durant una bona estona. Estic fosa, tant, que ni baixo durant la parada tècnica que fa el conductor. De tant en tant entrelluco un paisatge frondós, típicament tropical, amb grans arbres, enmig de la carretera de corbes que remuntem. També diviso les cases de la gent, algunes d’allò més senzilles, un gran riu, etc. Els ulls se’m van tancant de tant en tant, però quan ja arribem a destinació, em ben desvetllo. El bus ens deixa a Tanah Rata (https://en.wikipedia.org/wiki/Tanah_Rata; http://www.cameronhighland.net/tanah-rata.htm) , un lloc molt turístic ple de bars, hotels, restaurants i agències de viatges. Tot i que l’hotel a on ens allotgem queda a prop, plou a bots i a barrals i agafem un taxi  ens cobra dos euros al canvi per un trajecte curt fins a l’hotel a on ens allotjarem, l’Heriatge Hotel (http://www.booking.com/hotel/my/heritage-cameron-highlands.ca.html?aid=356984;label=gog235jc-hotel-XX-my-heritageNcameronNhighlands-unspec-es-com-L%3Aca-O%3AwindowsSnt-B%3Achrome-N%3AXX-S%3Abo-U%3AXX;sid=842c74413e28ad0c67a967b08fdaa022;dist=0&sb_price_type=total&type=total&) . A Tanah Rata i a la veïna Brinchang (http://www.cameronhighland.net/brinchang.htm; https://en.wikipedia.org/wiki/Brinchang)   hi ha més establiments hotelers, algunes més econòmics, però quan ho vam mirar, ja no hi havia lloc. Deixem les coses a l’àmplia habitació i lloguem un tour pel dia següent al mateix hotel, ja que és tard i a fora plou bastant. El que volem no hi és... però l’amable recepcionista ens n’aconsegueix un de similar. Parlo amb la noia de l’agència i el reservem, just abans d’estirar les cames per arribar al centre del poble, a on comprem alguns queviures i anem a sopar al restaurant Jasmine, molt bo i econòmic (http://www.cameron-highland-destination.com/restaurant-jasmine-cafe-house.html) . I el dia ja no dóna per gaire més que retirar-se cap a l’hotel a descansar unes quantes horetes després d’una reparadora dutxa....
(La imatge correspon a la vista des d'un dels taxis agafats durant el trajecte)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís