Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Florència a Pisa, visita a la ciutat i retorn a terres gironines (dia 3, 19 de juny de 2016) (i III)

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit dels Estats Units va destruir les torres properes a Pisa donada l'amenaça que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions. Es va programar la voladura de la Torre inclinada, però una ordre de retirada a l'últim instant la va salvar.
El 27 de febrer de 1964, el govern d'Itàlia va demanar ajuda per prevenir la caiguda. Es va assignar el projecte a un conjunt d'enginyers, matemàtics i historiadors, que van debatre sobre els mètodes d'estabilització a les illes Açores.
Després de dues dècades de treball, el gener de 1990 la torre es va tancar al públic.
Després d'una dècada d'esforços de reconstrucció i estabilització, la torre es va reobrir al públic el 15 de desembre de 2001. Molts mètodes van ser proposats per estabilitzar-la, i un que es va portar a terme el 1995, va ser afegir 800 tones de plom a la part contrària a la inclinació perquè fes de contrapès.
La solució final per corregir la inclinació va ser eliminar 38 m³ de terra de la zona inferior de la base. La torre s'ha declarat estable durant uns 300 anys més.
·         Latitud: 43,723056 (43° 43' 23" N)
·         Longitud: 10,396389 (10° 23' 47" E)
·         Elevació de la Piazza dei Miracoli: 2 metres (6 peus)
·         Alçada: 55,863 metres (185 peus). 8 plantes
·         Diàmetre extern de la base: 15,484 metres
·         Diàmetre intern de la base: 7,368 metres
·         Pes: 14.700 tones mètriques
·         Gruix de les parets de la base: 2,6 metres (8 peus)
·         Direcció de la inclinació: 1173-1250 Nord, 1272-1997 Sur
·         Nombre de campanes: 7, d'acord amb l'escala musical
·         Campana més gran: L'Assumpta (La Asunta). Tres tones i mitja, realitzada el 1655.
·         Campana més antiga: Pasquarreccia.
·         Graons: 294
Es diu que Galileo Galilei va deixar caure dues boles de canó de diferent massa des de la torre per demostrar que la velocitat de descens era independent de la massa. La història, tot i que descrita per un estudiant del mateix Galileo, es considera un mite.
Per acabar, dues persones han saltat de la torre amb paracaigudes: Mike McCarthy el 5 d'agost de 1988 i Arne Aarhus l'1 de febrer del 2000.”

Fem les típiques i tòpiques fotos a la torre, però no hi entrem. Contemplem també la catedral, impressionant, i riem una estona abans de marxar. El cel s’ha ennuvolat bastant i amenaça a pluja. Ens perdem una mica pels carrers i busquem un lloc per dinar. Ens costa una estoneta i acabem trobant un restaurant econòmic davant d’un dels ponts que creuen el riu Arno. Hi ha possibilitat de fer menú amb pizza o buffet lliure, i opto pel segon, tot a un preu ben econòmic. Després d’agafar forces per la resta de dia, algunes opten per anar a l’aeroport en bus i altres optem per anar-hi a peu i cremar el dinar. Així doncs, tot xino-xano hi anem i arribem fins i tot abans que la resta. Un cop ja passats els preceptius controls, fem compres d’última hora i ja no ens queda res més que embarcar i retornar cap a la mare pàtria, cap a terres gironines, amb un impressionant regust de boca i ganes ja de noves aventures! J
(La imatge correspon a un dels edificis del complex de la torre de Pisa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"