Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Pisa a Florència i visita per Florència (dia 2, 18 de juny de 2016) (I)

Ens llevem relativament aviat. A fora cau una forta tempesta i presagiem que el dia serà rúfol.... Recollim les coses, també alguna xinxa inesperada, i baixem a recepció, a on ho comuniquem i ens atenen amablement. Com que els preus del hostel són econòmics, esmorzem allí mateix abans de fer els 500 metres que ens separen de l’estació de tren. I és que avui marxem cap a Florència i ja fa dies que tenim els bitllets de tren comprats (http://www.trenitalia.com/ ). El trajecte dura aproximadament una hora i a mig matí ja som a l’estació de Florència, fortament custodiada per policies i militars. La veritat és que és d’allò més concorreguda. Tenim intenció de deixar les maletes a la taquilla, però veient la llarga cua i els preus, en desistim i marxem cap al centre de la ciutat, fent parada en un bar per fer un segon cafè. A fora, el dia ja s’ha aixecat, i de la pluja de Pisa hem passat a un cel radiant i un dia calorós. Tot repassant l’allotjament, ens adonem que podem anar a deixar les maletes a la seu de la immobiliària que ens reserva l’apartament de la nit, però no el trobem, malgrat els intents. Tan sols aconseguim que una porta acabi cedint una mica i tot! A Florència (https://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Flor%C3%A8ncia; https://guiescatalansdelmon.cat/trobans/florencia/; http://www.florenciacat.com/; http://www.firenzeturismo.it/en/)  la numeració dels carrers és ben estranya, essent de colors vermells o negres en un mateix carrer. Finalment, decidim arrossegar les maletes i passem pel mig d’un mercat abans d’anar cap al centre, la zona més turística. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Flor%C3%A8ncia ):  “Florència, tradicionalment Florença (en italià Firenze), és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica. La població de la ciutat és de 378.236 habitants, tot i que considerant-la juntament amb la de les localitats que l'envolten, arriba a fer una aglomeració urbana d'aproximadament milió i mig d'habitants.

En l'edat mitjana va ser un important centre cultural, econòmic i financer. Va conèixer la seva època de major esplendor després de la instauració del Gran Ducat de Toscana sota el domini de la dinastia Mèdici, fonamental per entendre la importància d'aquesta ciutat de la UNESCO. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici, gran mecenes, és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat en la història de l'art. Posteriorment, va ser capital d'Itàlia entre el 1865 i l1871 durant la unificació italiana.

Florència és el nucli urbà en el qual es va originar, durant la segona meitat del segle XIV, el moviment artístic i cultural anomenat renaixement, i és considerada un dels bressols mundials de l'art i de l'arquitectura. Destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El seu centre històric va ser declarat patrimoni de la humanitat el 1982, i en ell destaquen obres medievals i renaixentistes com la cúpula de Santa Maria del Fiore, el Ponte Vecchio, la Basílica de la Santa Creu, el Palazzo Vecchio i museus com l'Uffizi, el Bargello o la Galeria de l'Acadèmia, que acull l'estàtua del David de Michelangelo Buonarroti. La ciutat es troba en el camí que uneix la plana padana, principal pol econòmic d'Itàlia (Milà, Torí, Bolonya, etc.), amb la capital del país (Roma). El riu Arno travessa Florència en el seu sector meridional. Florència, a 50 metres d'altitud, es troba a la zona de contacte entre la serralada dels Apenins i la plana aturonada de la Toscana, a uns setanta quilòmetres de la costa del mar Lígur.

(La foto correspon a Florència)