BON NADAL

NADAL, un petit relat:
“En algun lloc del món, defora  un vell edifici, plou. Molt. I fa fred, molta fred. Una nena petita tremola, abraçada a la seva nina de drap.  La mare, amb els ulls entelats, la tapa amb una vella manta que ha trobat al carrer. La dona fa vertaders esforços per no plorar i oblidar-se del mal que li fa la carn viva, trinxada, de la seva cama dreta. Prem la petita contra el seu pit i li besa la cabellera empolsada.  Com pot, fa unes passes i certifica, amb l’ànima trencada, que la seva família és ara un record inesborrable, però només un bell i trist record. Comença un rumb sense destí entremig de la barbàrie, la destrucció, la desolació. Aferrada a la seva esperança, pensa que això només és un malson del qual es desvetllarà ben aviat i podrà celebrar el dia de Nadal amb una taula plena d’alegria i pau.”

Però desgraciadament aquests malson són sovint terribles realitats que ens tenallen l’ànima i ens fan uns éssers inhumans. Nadal és cada dia. Cada instant. Aquí i arreu, independentment del gènere, el color de pell la religió. Perquè Nadal, per mi, és fraternitat i solidaritat.

BON NADAL A TOTHOM!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís