Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Pisa a Florència i visita per Florència (dia 2, 18 de juny de 2016) (VI)

Col·lecció Contini Bonacossi

En l'ala dreta de l'edifici, amb entrada per via Lambertesca, es troba exposada la col·lecció Contini Bonacossi, reunida al començament del segle xx i donada a la Galeria Uffizi en els anys 90, que representa, així, una ampliació considerable dels fons del museu. La col·lecció està formada per mobiliari, ceràmica antiga, terracotes de Lucca Della Robbiai sobretot una molt notable sèrie d'obres d'escultura i pintura, especialment toscana, entre les quals destaquen:

·         Maestà amb San Francisco i Santo Domingo de Cimabue

·         Madonna de la neu de Stefano di Giovanni el Sassetta (circa 1432)

·         Madonna Pazzi d'Andrea del Castagno (circa 1445)

·         Sant Jeroni de Giovanni Bellini (circa 1479)

·         Madonna amb vuit sants de Bramantino (1520-1530)

·         Marbres del Martiri de San Lorenzo de Gian Lorenzo Bernini (1616)

·         Torero de Francisco de Goya (circa 1800).”

Tot i les ganes que tinc d’entrar-hi, no disposem de gaire temps, així que anem a dinar. Mentre que algunes portem entrepans, altres van de menú, de manera que ens separem de manera momentània per omplir l’estómac i agafar forces. Passat aquest tràmit vital, decidim, com que ja és hora, anar a deixar les coses a l’apartament que tenim llogat. Per fer-ho, ens trobem davant de la impressionant catedral de Florència, un lloc a on, de nou, em quedaré amb les ganes d’entrar. La catedral de Florència (https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Fiore ): “La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primerRenaixement italià. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles XIII i XIV, la catedral florentina, coneguda com el Duomo, és un dels edificis més grans de la cristiandat: té 155 m de llarg, 130 m d'ample (d'una banda a l'altra del transsepte) i 107 m d'alt, des de la base fins dalt de tot de la cúpula.

Hi destaquen sobretot la grandiosa cúpula de Brunelleschi i el campanar exempt del Giotto, de 82 m d'altura. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri de San Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Ghiberti. El conjunt format per l'església, el campanar i el baptisteri, al cor de la ciutat, conforma un dels joiells artístics i arquitectònics de Florència.

El nom de la catedral, "Santa Maria de la Flor", es refereix al lliri, símbol de la ciutat.

Santa Maria del Fiore, la tercera catedral que es construïa a Florència, es va aixecar a l'emplaçament de l'anterior, Santa Reparata, incitats per la magnificència de les noves catedrals de Pisa i Siena. La va projectar Arnolfo di Cambio el 1294 amb la intenció de ser l'església catòlica més gran del món (si bé se'n va reduir el disseny original), i la primera pedra es va col·locar el 8 de setembre del 1296. Arran de la mort d'Arnolfo el1302, les obres de la catedral es van alentir molt. El 1331, l'Arte della Lana (el gremi dels llaners) es va responsabilitzar de la construcció de la catedral i el 1334 van encarregar alGiotto la supervisió general de l'obra. La seva fita principal va ser el campanile (el campanar), però va morir el 1337. No fou fins al 1355 que es van reprendre els treballs dins la catedral, duts a terme per una sèrie d'aquitectes entre els quals Francesco Talenti, Alberto Arnoldi, Giovanni d'Ambrogio, Giovanni di Lapo Ghini, Neri di Fioravante i Andrea Orcagna. La nau es va cobrir el 1380, i el 1418 només faltava per completar la cúpula. Els seus fonaments es van cavar al voltant de la zona a principis de 1298, quan el mestre paleta era Arnolfo. La inusual posició de la torre, alineada amb la façana, reflecteix el desig de donar una gran importància com un senyal de fort centre vertical de la Episcopalis Insula, probablement més enllà de la necessitat pràctica per alliberar el punt de vista de l'absis de la gran cúpula, anunciada per projecte d'Arnolfo. El 1334 Giotto di Bondone el va reemplaçar en el seu paper de supervisor i va fer el campanar tal com és. Giotto va donar un disseny original de la torre, amb una terminació en 50 braces d'alt torre florentina piramidal (aproximadament 30 metres) que se suposa que és l'elevació total de 110-115 metres (en lloc de l'alçada actual és de 84,75 metres). Un dibuix al Museu de l'Òpera del Duomo de Siena és considerat per alguns estudiosos inspirats en aquest projecte. Aquell any, es va organitzar un concurs per projectar una nova cúpula, o duomo, per a la catedral. S'hi van presentar Lorenzo Ghiberti i Filippo Brunelleschi, i aquest darrer va guanyar el concurs amb el seu original disseny octagonal, que permetia aixecar la cúpula sense necessitat de fer servir bastides. Malgrat el concurs, tots dos arquitectes foren encarregats de dur endavant les obres, però la cosa no va funcionar i Brunelleschi aviat en va assumir la responsabilitat ell sol. L'obra de la cúpula va començar el 1420 i es va enllestir el 1436; la catedral fou consagrada pel papa Eugeni IV el 25 de març d'aquell mateix any. Era la primera cúpula "octagonal" de la història (el Panteó de Roma, una cúpula circular, es va construir entre els anys 118 i 128 de la nostra era sense estructures de suport) que s'aixecava sense utilitzar una bastida de fusta, i era la més gran construïda mai (encara avui és la cúpula de maçoneria més gran del món). La idea de Brunelleschi de rematar la cúpula amb un llanternó va ocasionar certa polèmica, que va haver de ser debatuda en un nou concurs d'adjudicació. Al final es va començar a construir pocs mesos abans de la seva mort el 1446 i la va enllestir el seu amic Michelozzo. (continuarà)

(La fotografia correspon a la rèplica del David de Miquel Àngel que hi ha als carrers de Florència)