Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Pisa a Florència i visita per Florència (dia 2, 18 de juny de 2016) (i VIII)

Seu del poder civil, la plaça era també el lloc de les execucions públiques, de les quals la més famosa és la del 23 de maig de 1498, quan Girolamo Savonarola va ser penjat i cremat per heretgia (una placa a la plaça, enfront de la Font de Neptú, recorda aquest fet) al mateix lloc en el qual, amb els seus deixebles, havia funcionat la "foguera de les vanitats", cremant molts llibres (alguns incunables) religiosos, de poesia, vestits i d'altres objectes de luxe.
Les intervencions als segles successius van resguardar per damunt de tot el conjunt d'escultures, que culminen a l'època granducale amb la transformació de la Loggia de la Signoria en una espècie de museu descobert. La construcció de l'Uffizi a la meitat del segle XVI, crea una nova perspectiva en direcció al riu Arno. La plaça no queda exclosa del resanamiento del centre històric del segle XVIII, a l'àmbit del qual es van realitzar intervencions en estil "neo-renaixement", com el Palau de les Asseguradores, davant del Palazzo Vecchio.”
Hi ha bastanta gent i m’encanto contemplant el gran Neptú que hi ha a la bell mig de la plaça i també la rèplica del Miquel Àngel. Entrem a la part baixa del Palau dels Vecchio (https://ca.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Vecchio; https://es.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Vecchio ), la part que no s’ha de pagar, però en sortim aviat. Tal i com s’explica a viquipèdia, “El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia). En el seu interior, el palau acull un museu on s'exposen obres de Bronzino, Miquel Àngel, Giorgio Vasari i d'altres.
Anomenat, en origen, palau de la Signoria, nom de l'organisme principal de la República florentina, va anar canviant de nom: palau del Priori o palau Ducal, segons els diversos governs de la ciutat.
La primera construcció s'atribueix a Arnolfo di Cambio, que la va iniciar el 1299 incorporant l'antiga torre de Foraboschi a la façana. Després de la mort d'Arnolfo, el 1302, el palau va ser acabat, per altres artistes, el 1314.
La forma exterior de l'edifici és la d'un paral·lelepípede i a la façana principal es troba la torre d'Arnolfo, un dels emblemes de la ciutat.
El 1400, la torre i el jardí interior van haver de ser reconstruïts, ja que corrien el risc d'ensorrar-se.
Entre les estances més importants, sobresurt el saló dels Cinc-Cents, la decoració mural del qual es va encomanar a Leonardo da Vinci(La Batalla d'Anghiari) i a Miquel Àngel (La Batalla de Cascina). Lamentablement, cap d'ambdues pintures es va completar i les parets van ser recobertes per altres artistes.
Entre 1540 i 1550, l'edifici va ser utilitzat com a residència de Cosme I de Mèdici, i s'anomenà aleshores palau Ducal.

A fora mateix hi ha un seguit d’estàtues, prou ben custodiades, impressionants, entre les que destaquen Hercules i Cacus, Perseu amb el cap de Medusa, Judit i Holofrenes, etc. De tornada cap a l’apartament comprem algunes cerveses i creuem la propera plaça de la República i  també em fixo en un grapat de botigues de luxe amb preus prohibitius per simple roba. El luxe i la pobresa s’encreuen en un mateix carrer.. Ens anem a dutxar i a descansar un xic a l’apartament abans de tornar a viure unes hores més l’ambient florentí. Quan sortim de nou per anar a sopar, ens trobem que hi ha una marató nocturna i tenim alguns problemes per creuar les places i els carrers, però finalment acabem trobant una petita pizzeria prop d’un altre lloc emblemàtic, la plaça porxada del mercat Nou (https://es.wikipedia.org/wiki/Loggia_del_Mercato_Nuovo ), a on hi ha una estàtua d’un senglar,  la fontana del Porcellino (https://en.wikipedia.org/wiki/Porcellino ), a on la gent posa una moneda a la boca i ha de caure per unes reixes; si això té lloc, la persona serà afortunada i tornarà a la ciutat.  És per aquest motiu que el morro de l’estàtua de bronze està ben gastat! Les pizzes són prou bones i prou econòmiques, i ho reguem amb un bon vi, abans de tornar cap a la plaça del Duomo, amb la catedral bellíssima i il·luminada, per acabar fent unes copes en un pub irlandès abans de tornar a descansar unes quantes hores a l’apartament. 
(La fotografia correspon a la catedral de Santa Maria del Fiore, de nit)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís