Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Florència a Pisa, visita a la ciutat i retorn a terres gironines (dia 3, 19 de juny de 2016) (I)

Avui no matinem pas tant com el dia anterior. He dormit com un tronc, car el dia abans vam acabar fent una bona quilometrada. Recollim les coses, i tanquem les portes de l’apartament, i tornem a baixar per darrera volta les inacabables i dretes escales. Sortim al carrer i ens saluda un bon sol. Tot xino-xano anem fins a l’estació i tenim temps de comprar alguns souvenirs i esmorzar una mica abans d’enfilar-nos al tren i retornar cap a Pisa enmig d’una bona conversa. Arribem a Pisa i fem una nova pausa abans de perdre’ns pels carrers de la ciutat .Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ): " Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana. Té uns 86.000 habitants. És capital de la província homònima. La ciutat és coneguda sobretot per la seva torre inclinada, en realitat el campanar exempt de la catedral. Acull la Universitat de Pisa des del segle XIV, que actualment té uns 50.000 estudiants.  Galileo Galilei, ciutadà de Pisa, ha donat nom a l'aeroport de Pisa, aeroport internacional de la ciutat, el més important de la Toscana. Pisa és, a més, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen cap al nord (Gènova, França, plana del Po) o cap a Florència. Pisae (transcrit Pises, però coneguda com a Pisa) és el nom clàssic de la ciutat actual de Pisa. Fou una ciutat d'Etrúria a la riba nord del riu Arnus (Arno). Com a ciutat etrusca, res no es coneix de Pisae i les restes trobades són minses. Els pisans van lluitar sovint contra els lígurs i, dins la confederació etrusca, eren un poder marítim important i probablement practicaven la pirateria.
La primera vegada que apareix a la història és el 225 aC, quan el cònsol Gai Atili Règul va desembarcar al seu port amb dues legions, procedent de Sardenya, i amb aquest exèrcit va atacar i derrotar els gals en la Batalla de Telamon. Així, en aquell any,Pisae ja era aliada de Roma. El seu port fou molt utilitzat pels romans. D'aquí va sortir Publi Corneli Escipió Africà cap aMassàlia al començament de la Segona Guerra púnica el 218 aC, i aquí va tornar en saber que Anníbal Barca ja havia creuat els Alps.
Més tard, la guerra amb els lígurs la va convertir en la plaça forta romana a la zona fronterera amb Ligúria. El 193 aC, fou inesperadament atacada per un exèrcit de quaranta mil lígurs i va quedar assetjada, i fou rescatada pel cònsol Minucius; el territori fou assolat pels lígurs diverses vegades.
El 180 aC, els pisans van convidar Roma a establir una colònia al seu territori, cosa que es va portar a efecte gaudint la colònia del dret llatí.
Al segle següent, i com totes les colònies de dret llatí, la Lex Julia la va convertir en municipi romà. August hi va enviar un nou cos de colons. En aquest temps, portava el nom de Colonia Obsequens Julia Pisana. Va conservar la seva importància durant tot l'imperi.
El seu port era Portus Pisanus, del qual estava a uns 15 km, probablement Livorno o un establiment desaparegut a la desembocadura del riu Arno. Tenia unes aigües minerals que són els moderns Bagni di San Giuliano, a uns 6 km al sud

A l'edat mitjana, la República de Pisa era una de les repúbliques marítimes d'Itàlia juntament amb la República de Venècia, laRepública de Gènova i la República d'Amalfi. El seu apogeu tingué lloc durant els segles XII i XIII, i arribà a controlar, com a ciutat estat, alguns territoris de l'illa de Sardenya. El 1284, fou derrotada per Gènova en la Batalla de Meloria, de la qual mai s'acabà de recuperar. El 1406, passà a estar sota sobirania florentina i perdé definitivament la independència després de la ser presa per Angelo Tartaglia i Muzio Attendolo Sforza. Va pertànyer al ducat de la Toscana fins que es va incorporar a Itàlia el 1871. (continuarà)
(La foto correspon al conjunt monumental de la torre de Pisa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís