Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Florència a Pisa, visita a la ciutat i retorn a terres gironines (dia 3, 19 de juny de 2016) (II)

Pisa té diversos museus, entre els quals destaquen:
·         Museu dell'Opera del Duomo: mostra entre altres objectes, les escultures originals de Nicola i Giovanni Pisano i els tresors de la catedral.
·         Museu nazionale di San Matteo:  mostra escultures i pintures des del segle XII al XV, entre elles obres mestres de Giovanni i Andrea Pisano, el Mestre de San Martino, Simone Martini, Nino Pisano i Masaccio.
·         Centre d'Art Palazzo Blu:  una col·lecció d'obres d'art fonamentalment dels segles XVI i XVII. Es troba al Palau Giuli Rosselmini, a prop del riu Arno.
·         Museu nazionale di Palazzo Reale: un museu en el palau que va ser residència dels granduques de Toscana i, després, de la família reial dels Savoia. Mostra pintures des del segle XV al XIX (Rafael Sanzio, Rosso Fiorentino, Pieter Brueghel el Vell.
·         Museu della Grafica en Palau Lanfranchi: És un museu dels gràfics moderns que mostra obres de pintors com Joan Miró, Emilio Vedova, Giovanni Fattori.
·         Centre d'art San Michele degli Scalzi - SMS, centre d'art contemporània.
·         Jardí Botànic de Pisa, és el més antic jardí botànic del món.
Decidim fer el camí fins a la torre inclinada a peu, perdent-nos pels carrers de la ciutat, mig deserts. Travessem el riu Arno i fem algunes compres abans d’arribar a la torre de Pisa, a la plaça del Miracle, fortament custodiada per militars i amb moltes àrees de gespa inaccessibles, no com no fa pas tant anys enrere. Tal i com s’explica (https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Pisa; http://www.opapisa.it/ https://en.wikipedia.org/wiki/Leaning_Tower_of_Pisa ):” La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons.
El govern d'Itàlia va demanar ajuda el 27 de febrer de 1964 per prevenir-ne la caiguda, i el 7 de gener de 1990 es va tancar al públic com a mesura de seguretat. Actualment s'ha fet un treball de reconstrucció per reduir l'angle d'inclinació. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de 2001, després de deu anys de feina.
a construcció de la Torre de Pisa es va fer en tres etapes durant 200 anys. La construcció de la primera planta de marbreblanc va començar el 9 d'agost de 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de pilars amb capitells clàssics i arcs cecs.
No sé sap del cert qui va ser-ne l'arquitecte: durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle XII, famós per les seves peces de bronze fos, particularment al Pisa Duomo. Bonanno Pisano va deixar Pisa el 1185 i va marxar a Monreale, Sicília, tornant sol després de la seva mort. El seu sarcòfag va ser descobert al peu de la torre el 1820.
Després que la tercera planta fos construïda el 1178, la torre es va inclinar,[1] a causa d'uns fonaments dèbils (tres metres), i un terra inestable. El disseny de la torre era imperfecte des del començament. La construcció es va aturar durant un segle.
El 1838 l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca va excavar un camí al voltant de la torre per fer visible la base. Això va causar una inundació de la base i un nou increment de la inclinació.

Benito Mussolini va ordenar col·locar la torre recta: per intentar-ho van tirar ciment als fonaments. El resultat va ser inesperat, la torre es va enfonsar encara més a la terra tova. (continuarà)
(La fotografia correspon a la torre de Pisa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís