Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Pisa a Florència i visita per Florència (dia 2, 18 de juny de 2016) (VII)

Una gran estàtua de Brunelleschi s'aixeca avui dia davant el Palazzo dei Canonici, a la Piazza del Duomo, que s'està assegut mirant pensativament cap a la seva obra cabdal, precursora de moltes consecucions arquitectòniques posteriors. Per exemple, a la cúpula també es van utilitzar reforços horitzontals de tirants de pedra i ferro, cosa que obria el camí a la imaginació per als reforços de ferro i acer que s'usarien segles més tard, com és el cas del ciment armat. Brunelleschi, doncs, va fer una contribució espectacular a l'arquitectura amb els seus enginys i grues especialment dissenyats per al projecte de la cúpula i les seves brillants tècniques constructives.
La façana de la catedral es va tirar a terra entre 1587 i 1588 i va quedar despullada fins ben entrat el segle XIX. El 1864 es va dur a terme un concurs per al disseny de la nova façana, que va guanyar l'arquitecte Emilio De Fabris amb el seu projecte neogòtic basat en el campanar adjacent i en els portals dels costats de la catedral, que combinava el marbre blanc, verd i rosa. Es va començar a bastir el1876 i es va acabar el 1887. Les grans portes de bronze daten de 1899-1903. A l'interior gòtic de la catedral, molt auster, hi destaquen els vitralls (la majoria de 1434-1445, alguns dels quals projectats per Ghiberti) i el terra de marbre (1526-1660).
A part dels ja esmentats, un gran nombre d'artistes van fer la seva aportació a Santa Maria del Fiore, entre els quals:
·         Benedetto i Giuliano da Maiano (plafons de la sagristia)
·         Andrea del Castagno (pintura al fresc de Niccolò da Tolentino a cavall, al mur nord)
·         Luca della Robbia (relleus de la Resurrecció i l'Ascensió damunt les portes de la sagristia; treballs a la porta de la sagristia juntament amb Michelozzo; galeria del cor, actualment al Museu del Duomo)
·         Domenico di Michelino (Dante explicant la Divina Comèdia al mur nord)
·         Donatello (caps d'un profeta i una sibil·la al costat sud de l'exterior; galeria del cor, actualment al Museu del Duomo)
·         Davide i Domenico Ghirlandaio (mosaic de l'Anunciació al costat sud de l'exterior)
·         Gaddo Gaddi (pintura de la lluneta de la contrafaçana de Santa Maria del Fiore, en particular La coronació de la Mare de Déu)
·         Michelozzo (treballs a la porta de la sagristia, juntament amb Luca della Robbia)
·         Nanni di Banco (relleu de l'Assumpció de la Verge al costat sud de l'exterior)
·         Paolo Uccello (decoració del rellotge del mur oest; pintura al fresc de Sir John Hawkwood a cavall, al mur nord; dos vitralls)
·         Giorgio Vasari i Federico Zuccaro (pintures al fresc del Judici Final a l'interior de la cúpula)”.
Hi ha molta gent, i a més s’està preparant un esdeveniment esportiu. Tot i que ens perdem un xic, acabem trobant el lloc a on passarem la nit, els apartament Touranbouni (http://www.booking.com/hotel/it/tornabuoni-apartment-florence.it.html ). Tal i com havíem quedat amb la immobiliària que ho gestiona, arribem cap a les quatre, però no hi ha ningú. Ell lloc és un edifici antic, d’on en surt un noi que ens demana que no fem molt de soroll, ja que té un fill petit. Esperem una mica, però com que no ve ningú, truquem unes quantes vegades abans algú no despenja el telèfon i ens diu que ve. Al cap d’una estona arriba una senyora. Pugem totes les escales, que no són poques, fins a l’àtic, a on hi ha unes vistes espectaculars. El lloc és molt adequat per un grup de gent, però hi ha algunes mancances. La senyora marxa en un tres i no res. Nosaltres decidim descansar una mica abans de tornar a sortir al carrer i anar a visitar un mercat que hi ha al centre. De camí  fem marrada per anar a prendre una cervesa ben fresca i ja de camí cap al mercat ens trobem a la “parade” en favor de LGTBI, molt animada i amb molts colors! Fem algunes compres i quan ja comencen els venedors a tancar les parades, anem cap al centre de la ciutat, cap a la plaça de la Signoria (https://ca.wikipedia.org/wiki/Piazza_della_Signoria; https://en.wikipedia.org/wiki/Piazza_della_Signoria  ): “La Piazza della Signoria, és la plaça central de Florència, a la Toscana. És la seu del poder civil amb el Palazzo Vecchio i és el cor de la vida social de la ciutat. Amb forma de "L", es troba a la part central de la Florència medieval, al sud de la catedral de Santa Maria del Fiore o Duomo i a poques desenes de metres del Ponte Vecchio i del riu Arno. Gràcies als descobriments arqueològics efectuats a partir de 1974, s'ha pogut establir que la primera activitat a l'àrea de la plaça es remunta al neolític i que l'actual plaça constituïa una zona important de la ciutat romana, amb una instal·lació termal de l'època d'Adrià i una bugaderia de dimensions industrials veïna al teatre, sobre les restes de les quals es va construir el Palazzo Vecchio. Als segles IV i V les termes i la bugaderia van ser abandonades i tornades a utilitzar per a edificis pobres i activitat artesanal, mentre va ser construïda una gran basílica paleocristiana, de dimensions properes als 20x50 metres.
La basílica paleocristiana sembla haver-se mantingut en ús fins al segle VII i després va ser substituïda per una petita església (prop de 9x16 metres) dedicada a Santa Cecilia (datada al segle VIII i documentada al segle IX). Des del segle X es va iniciar el procés de reconstrucció urbanística que va conduir la definició d'un disseny medieval que després es va demolir per construir la plaça. Les excavacions arqueològiques han posat de manifest diverses torres, cases i restes de dues esglésies (Santa Cecilia i San Romolo) amb els seus respectius cementiris. Una làpida quasi a la cantonada de la Via Calzaiuoli recorda Sant Ròmul, bisbe i màrtir, més o menys on es trobava l'església.

La plaça va començar a assumir la forma actual prop de l'any 1268, quan les cases dels gibel·lins que eren a la zona van ser demolides pels güelfs victoriosos de la Batalla de Benevent, però sense que l'àrea tingués una impostació coherent i unitària, mentre que va ser només pavimentada l'any 1385. En la forma contemporània va ser construït elPalazzo Vecchio, en què la plaça es transforma en el centre de la vida política ciutadana, en antítesi amb el centre religiós de la Piazza del Duomo i la plaça per al comerç que era el Mercat Vell, on avui està la Piazza della Repubblica. Al segle XIV es va agregar la Loggia della Signoria per a les cerimònies públiques i el Tribunal de les Mercaderies, instituït per dirimir les controvèrsies de tipus civil i comercial. (continuarà)
(La imatge correspon al Pont de Vecchio)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís