LA VALL DE BOÍ I LA FRANJA, del 23 al 26 de juny de 2016; dia 1 (23 de juny de 2016): de terres gironines a la Vall de Boí (I)

23 de juny. Avantsala de la nit més curta de l’any, del solstici d’estiu, del dia que les bruixes surten a escampar la seva màgia. El matí és tranquil treballant, però a mitja tarda s’esdevé l’hora de començar a preparar les coses, carregar el cotxe fins dalt de persones i menesters i arrencar vers la Vall de Boí, passant per la plana de l’Urgell i arribant ja a entrada de fosc a destí. De totes maneres, hem de fer una bona cua a Sant Joan de Boí, ja que hi ha una munió de gent per veure la baixada de les falles. La policia obliga a la gent a aparcar a peu de carretera, ja que el poble està saturat. Nosaltres, però, com que li comentem que tenim allotjament a Taüll, ens deixa passar. Creuar el poble s’esdevé tota una odissea, ja que hi ha molts cotxes aparcats als vorals de la carretera que fan molt difícil la circulació en ambdós sentits de la marxa. Malgrat tot, però, arribem a destí a l’Alberg la Coma (http://www.booking.com/hotel/es/albergue-la-coma.ca.html?aid=311102;label=albergue-la-coma-5BxIa_sDOYE9bNLYe_vYrQS76088900166%3Apl%3Ata%3Ap1%3Ap2%3Aac%3Aap1t1%3Aneg%3Afi%3Atikwd-132219218486%3Alp9047034%3Ali%3Adec%3Adm;sid=387260e01cee8853030ccb09437fc1e2;dcid=1;dest_id=-403664;dest_type=city;dist=0;group_adults=2;no_rooms=1;room1=A%2CA;sb_price_type=total;srfid=f89acb8f345757192936b759d5e2b142e143381cX1;type=total;ucfs=1&) , just a l’entrada de Taüll, un lloc acollidor, amb habitacions grans i una sala comuna per a poder menjar. Tenim temps just de deixar les coses i tornar a marxar. Mentre que alguns decidim baixar a peu fins a Sant Joan de Boí, els altres ho fan amb cotxe, però arribem pràcticament tots al mateix temps. Temps just per seure dalt d’un turó de pedra per tenir una bona visió del que s’esdevindrà. I és que, aprofitant les festes de Sant Joan de Boí, avui té lloc la baixada de les falles, declarades patrimoni immaterial de la Humanitat per la Unesco des de fa ben poc. Les falles (http://www.vallboi.cat/ca/les-falles; file:///C:/Users/Evita/Downloads/259416-349341-1-SM.pdf )  són un fet comú en molts indrets del Pirineu i s’esdevenen sempre pels voltants de Sant Joan. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Falles_del_Pirineu ): “Les falles del Pirineu és una tradició festiva que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus. Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat segons resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de laUNESCO, de data 1 de novembre de 2015.

Falla és un tronc o teia encesa, un sinònim de torxa. Es tracta d'una baixada en fila que els fallaires, originalment joves solters, des de llocs alts del territori, fan amb grans troncs encesos o torxes. És anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus. Les falles acaben en una foguera al mig del poble després d'haver-ne recorregut els carrers per espantar els mals esperits. Hi ha una gran varietat de tipologies de falles segons la seva aparença, els materials i el procés de construcció. Una d'aquestes consisteix en un tronc de pi negre mort, ocasionalment també de pi roig assecat, asclat per la part més gruixuda amb l’ajut de tascons de fusta del mateix arbre; rep el nom de rantiner, i aquesta és la denominació que substitueix al terme falla, en zones de l’Alta Ribagorça, com ara la Vall de Boí on és més emprada, sobretot a Taüll. Estan documentades des del segle XI. (continuarà)

(La fotografia correspon a l'església romànica de Sant Climent de Taüll)