Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Pisa a Florència i visita per Florència (dia 2, 18 de juny de 2016) (II)

Administrativament, Florència es divideix en cinc districtes (quartieri):
·         Centro Storico
·         Campo di Marte
·         Gavinana-Galluzzo
·         Isolotto-Legnaia
·         Rifredi-Le Piagge.
El desenvolupament literari, artístic i científic que es va esdevenir a Florència als segles XIV-XVI va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva ànsia d'ostentació de la riquesa.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre el Papat d'Avinyó a França i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
La història coneguda de Florència comença l'any 59 aC, amb la fundació d'un poblat ("Florentia") per part de soldats romans retirats que van formar una colònia (probablement ja iniciada en temps de Sul·la) que era renovada pels triumvirs després de la mort de Juli Cèsar. Després de la segona colonització va prosperar ràpidament. Durant el regnat de Tiberi havia perdut el rang de colònia i era municipi. Plini el Vell esmenta la ciutat com a municipi. Les inscripcions permeten assegurar que va mantenir aquest rang durant tot l'imperi. Es conserven les restes de l'amfiteatre, l'únic edifici del període romà, a prop de la Basílica de la Santa Creu.
Seu d'una diòcesi a partir del segle IV, la ciutat va passar per diversos períodes de dominació bizantina, ostrogoda, llombarda i franca, durant els quals la població de vegades va baixar fins al miler escàs de persones.
A partir del segle X la ciutat es va desenvolupar, i des del 1115 va passar a tenir un ajuntament autònom. Al segle XIII es va dividir pràcticament en dues meitats a causa de la lluita interna entre els gibel·lins, partidaris de l'emperador germànic, i els güelfs, que anaven a favor del Papat romà. Aquests darrers van resultar els vencedors, i es van dividir internament en "blancs" i "negres".
La conflictivitat política interna no va impedir a la ciutat de desenvolupar-se fins a esdevenir una de les més poderoses i pròsperes d'Europa, ajudada per la seva pròspera moneda d'or, el florí (introduït l'any 1252), per l'eclipsi de la seva rival Pisa(derrotada per la República de Gènova a la batalla de Meloria el 1284 i conquerida per Florència el 1406), i per la seva potència mercantil com a resultat d'una constitució antiaristocràtica (1293).
D'una població estimada de 80.000 persones abans de la pesta negra del 1348, 25.000 treballaven en la indústria de la llana. El 1345, Florència va ser l'escenari d'un intent de vaga per part dels ciompi o treballadors de la llana, que el 1378 van organitzar una breu revolta contra el domini oligàrquic de la ciutat. Després de la repressió, la ciutat va caure sota el domini de la família Albizi (1382-1434), acèrrims enemics però alhora precursors dels Mèdici.
El primer període del domini dels Mèdici va acabar amb la tornada d'un govern republicà, influït pels ensenyaments del prior dominicà radical Girolamo Savonarola (que va ser ajusticiat el 1498 i que abans de morir va deixar un tractat sobre el govern de Florència), en les paraules del qual es retroben sovint antics arguments que seran objecte de controvèrsies religioses dels segles següents.
Un altre personatge d'agudesa inusual fou Maquiavel, les indicacions del qual per al govern de Florència per part d'una figura forta són llegides sovint com una legitimació de les tortuositats i fins i tot dels abusos dels polítics. Els florentins van fer fora els Mèdici per segona vegada i van restablir una república el 16 de maig de 1527.

Havent tornat al govern dues vegades més, bé amb el suport de l'emperador o bé del papa, els Mèdici van esdevenir el 1537ducs hereditaris de Florència, i el 1569 grans ducs de Toscana, on van regnar dos segles.
(La foto correspon al pont de Vecchio)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís