Pisa i Florència, del 17 al 19 de juny de 2016: de Pisa a Florència i visita per Florència (dia 2, 18 de juny de 2016) (V)
L'edifici
va ser venut el 1549 per Buonaccorso Pitti, descendent de Lucca, a Elionor
de Toledo, esposa de Cosme I de Mèdici,gran duc de Toscana, i
que havia estat educada en la luxosa cort de Nàpols. En
mudar-se al palau, Cosme va
encomanar-ne aVasari l'ampliació per a adequar-lo als seus gustos i
necessitats.
La
grandària del palau va augmentar considerablement i es va construir un
passadís elevat des de l'antiga residència reial, elPalazzo
Vecchio, travessant els Uffizi i el Ponte
Vecchio, al Palazzo Pitti. A més, es van adquirir uns terrenys al fons del
palau, al pujol del Bòboli, per a crear un gran parc, els Jardins de Bòboli. Els paisatgistes que van treballar en aquest projecte van serNiccolo Tribolo i Bartolommeo Ammanati. El
disseny original del jardí envoltava un amfiteatre,
situat darrere del corps de logis del palau, en el qual es representaven obres de teatre de dramaturgs de la talla de Giovanni Battista Cini per a la culta cort florentina.
Quan
es va acabar el projecte dels jardins, Ammanati va centrar l'atenció en la construcció
d'una gran cortile (pati) després de la façana principal, per a unir elpalau amb els flamants jardins. Perquè estigués al mateix
nivell que la plaça, es va haver d'excavar en el vessant del pujol del Bòboli.
La maçoneria acanalada d'aquest pati ha estat copiada en
nombrosos palaus, com va fer Maria de Mèdici (regent de França) en la seva residència parisenca, el Palau de Luxemburg.
Així
mateix, es van introduir a la façana les finestre inginocchiate, finestres
agenollades, en referència a la seva semblança amb un reclinatori, o Prie-Dieu,
que van ser creades per Miquel
Àngel.
Entre
els anys 1558 i 1570, Ammanati hi va construir una escala monumental,
que permetés accedir amb més pompa al piano nobile, i va afegir dues ales al palau, que envoltaven el
tot just creat pati. En el lateral que dóna al jardí, va projectar una grutaanomenada grotto
de Moisés, per a l'estàtua de pòrfir allí situada, i sobre la terrassa superior, a
nivell de les finestres del piano nobile, la font de Carciofo, 'la font de lacarxofa', dissenyada per l'assistent de Giambologna, Francesco Susini (1641).
El 1616, es va obrir un concurs per a dissenyar
l'ampliació de la principal façana urbana mitjançant tres mòduls en cada
extrem. El guanyador va ser-ne Giulio Parigi. Els treballs en l'ala nord van començar el 1618 i
en la sud el 1631, aquesta última a càrrec d'Alfonso Parigi.
Durant
el segle
XVIII, s'hi van construir dues ales perpendiculars,
dissenyades per l'arquitecte Giuseppe Ruggeri, a fi de crear una plaça central frontal a la façana, prototip de cour
d'honeur, després copiat a França.
Moltes altres alteracions i addicions menors s'hi van fer durant anys sota
distints governants i a càrrec d'arquitectes diversos.
El palau va ser la residència principal dels Mèdici fins a la mort, el 1737, de l'últim hereu del llinatge, Joan Gastó de Mèdici, gran duc de Toscana. La
propietat va passar llavors a les mans dels nous ducs, membres de la Casa
de Lorena, en la persona de Francesc I, emperador del Sacre Imperi romà germànic. La
propietat del palau per part delsaustríacs va ser breument interrompuda per Napoleó, qui va utilitzar el palau com a residència durant
el seu domini d'Itàlia.
Quan,
el 1860, la Toscana es va convertir en una província del Regne d'Itàlia, el palau esdevingué propietat de la Casa de Saboya. Després del Risorgimento, mentre Florència va servir per poc temps com capital d'Itàlia, el Rei el va utilitzar com a residència fins al1871.
El seu
nét, Víctor Manuel III, va
donar el palau a la nació el 1919. El palau i altres edificis dins dels Jardins de Bòboli van ser dividits en cinc galeries
d'art i un museu, que alberguen la major part del seu contingut
original i diverses adquisicions estatals. Les 140 habitacions obertes al
públic pertanyen a les ampliacions del nucli original que es van fer en els segles
XVII i XVII. Es
conserven interiors antics i addicions posteriors, com el saló del tron. L'any 2005, s'hi van descobrir uns banys del segle
XVIII, que mostren instal·lacions de fontaneria molt
similars als sanitaris actuals”.
Tornem
a creuar el pont i passem per davant de la famosa galeria dels Uffizi, a on
tampoc entrem. A viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Galleria_degli_Uffizi;
https://en.wikipedia.org/wiki/Uffizi
) s’explica que: “La Galleria degli Uffizi és un palau de la ciutat de Florència que conté una de les col·leccions
d'art més antigues i més famoses del món. La construcció del palau Uffizi va començar el 1560. Cosme I de Mèdici va encarregar a Giorgio
Vasari un edifici per a
allotjar les magistratures florentines, atès que Palazzo
Vecchio ja s'havia quedat
petit. D'aquí ve el seu nom, de ‘palau o galeria de les oficines'. Les obres es
van acabar el 1581. Durant anys, algunes parts del palau van servir
per a guardar les peces d'art de la magnífica col·lecció de la família
Mèdici.
Quan
va arribar el declivi dels Mèdici, les obres d'art van romandre a Florència i
van esdevenir l'embrió d'uns dels primers museus moderns del món. Durant el segle xvi, la galeria s'obria als visitants que ho
sol·licitaven i, el 1765, va obrir oficialment al públic com a museu.
A
causa de la magnitud de la col·lecció, algunes obres es van traspassar a altres
museus florentins, com les escultures alMuseu
Bargello. Les limitacions de l'edifici quant a superfície
d'exposició encara hi són, encara que s'hi està duent a terme una ampliació,
amb la qual el museu passarà de 6.000 m² a gairebé 13.000 m². Aquesta
remodelació ha de permetre al públic gaudir dels enormes fons del museu,
gairebé desconeguts.
El 1993, un cotxe bomba va explotar a la via dei
Georgofili: cinc persones van morir i es van produir danys greus al palau. La
part més afectada va ser la Sala de Níobe, d'escultures clàssiques, la
decoració neoclàssica de la qual va haver de ser restaurada. La causa de
l'atemptat encara no s'ha aclarit, encara que se sospita que la màfia en podria ser la responsable.
La
Galleria degli Uffizi és una de les atraccions turístiques més visitades de
Florència. A la temporada alta (en especial el juliol), les cues d'esperes poden
arribar a ser de fins a cinc hores.
La col·lecció d'art dels Uffizi és molt extensa, i conté fins
i tot fons que no estan exposats per manca d'espai. L'exposició, que segueix un
ordre cronològic, es distribueix al llarg de dos pisos del palau. El recorregut
comença al segon pis. Cal destacar la presència, al corredor vasariano, del
conegut com Autoretrat, del 1720. Es tracta d'un
autoretrat de Giovanna Fratellini, en el qual es representa a ella
mateixa en l'acte de pinta.
Sales
del segon pis
·
Vestíbul d'entrada
·
0 Arqueologia
·
1 L'església de Sant Pier Scheraggio
·
5-6 Gòtic internacional
·
7 Primer Renaixement
·
8 Filippo
Lippi
·
10-14 Sandro
Botticelli: La primavera, El Naixement de Venus.
·
15 Leonardo
da Vinci
·
16 Cartografia
·
17 Sala de l'Hermafrodita
·
18 La Tribuna
·
19 Signorelli i Perugino
·
20 Albrecht
Dürer
·
21 Giovanni
Bellini i Giorgione
·
22 Renaixement flamenc i alemany
·
24 Gabinet de miniatures
·
25 Michelangelo Buonarroti (Tondo Doni) i mestres florentins
·
26 Rafael i Andrea
del Sarto
·
27 Pontormo i Rosso
Fiorentino
·
28 Tiziano i Sebastiano del Piombo
·
29 Parmigianino i Dosso
Dossi
·
30 Escola d'Emília de Cinquecento
·
31 Il
Veronese
·
32 Bassano i Tintoretto
·
33 Cinquecento
·
34 Cinquecento llombard
·
35 Barroc i Contrarreforma toscana
·
38 Exposicions temporals
·
39-40 Vestíbul de sortida
·
41 Rubens
·
42 Sala de Níobe
·
43 Segle
XVII italià i europeu
·
44 Rembrandt i pintura flamenca del segle xvii
·
45 Segle
XVIII italià i europeu
Sales
de la primera planta
S'accedeix
a través de l'escala de Buontalenti:
·
Sala de Caravaggio
·
Sala de Bartolomeo Manfredi
·
Sala de Gherardo delle Notti
·
Sala de seguidors de Caravaggio
·
Sala de Guido Reni
·
Gabinet de dibuixos i gravats dels Uffizi
·
Corredors de ponent i llevant i segon corredor
(continuarà)
Comentaris