Illes Gregues. Dia 6: Kos (29 d’agost de 2014) (I)



Dormir al ferri no és gens còmode. El vaivé de les ones no es nota gens, però sí el soroll de la gent que volta per allí i de la gent que ronca. Les butaques tampoc són gaire còmodes i, senzillament, només vaig fent petits sons. Finalment, amb un xic de retard, arribem a Kos quan encara és ben negra nit. Desembarquem i la primera imatge que veiem és de l’impressionant fortalesa que hi ha davant del port. Anem carregats de maletes i busquem un lloc a on deixar-les... però en primer lloc no es perdem de cap manera l’autèntic espectacle de la sortida del sol. Feia temps que no veia una sortida del sol tant bella i espectacular en ple mediterrani. Mentre esperem que obrin els primers establiments, ens asseiem al port i veiem com el dia naix i la rutina es desperta. Anem a fer una primera ullada al centre de la ciutat i ja veiem belles places i minarets que encara no han cridat a oració. Després d’algunes consultes, veiem que prop de l’estació de busos hi ha un lloc a on es permet deixar l’equipatge, però quan arribem allí veiem que és un disbarat el preu que se’ns demana. 10 euros per bossa per més de 8 hores. Com que esmorzem al bar del costat, li comentem a la cambrera si coneix algun altre lloc a on deixar maletes.. i s’ofereix a que les deixem a l’establiment a on treballa a canvi que després hi consumim! Tal dit, tal fet! Un xic més descarregats (alguns), marxem a endinsar-nos a la ciutat. Em sorprèn que la majoria de monuments siguin gratis. Tal i com s’explica a viquipèdia, (http://en.wikipedia.org/wiki/Kos; http://ca.wikipedia.org/wiki/Kos) : “Kos (llatí Cos, grec antic Kôs) és una illa del grup del Dodecanès. És a l'altre costat del golf d'Halicarnàs i separada de l'antiga Cnidos per un estret. La ciutat principal es diu també Kos i és al nord-est de l'illa, a la costa que mira l'est. Té aeroport internacional que es diu Hippocrates, i es troba a tocar de la vila d'Amtimachia a uns 25 km de Kos; l'aeroport fou iniciat el 4 d'abril de 1964 i es va ampliar el 1973, 1989 i 1997. L'illa formava part de l'antiga prefectura del Dodecanès, però a partir de l'1 de gener de 2011 forma independentment una de les 74 unitats perifèriques de Grècia segons el programa Cal·lícrates. El seu primer nom fou Meropis, i després també va portar el de Nimfea. Conquerida pels aqueus va participar en la guerra de Troia (després del 1200 aC).
Al segle VIII fou ocupada pels doris i al segle VIII es va fundar l'Hexàpolis dòrica en la que participaven Kos, Cnidos, Halicarnàs i altres tres ciutats, que tenien com a centre de reunió el temple d'Apol·lo Triopi, situat a la costa enfront de Kos (avui Kavo-Crios).
L'illa fou sotmesa a Pèrsia a la segona meitat del segle VI aC. El 480 aC els habitants van expulsar els perses i es van sotmetre als atenencs.
Al segle V aC, estant sota domini d'Atenes, va néixer a l'illa Hipòcrates vers el 460 aC. Fou fortificada per Alcibíades vers el terç final de la guerra del Peloponès (431 aC-404 aC). L'illa va ser sotmesa per Esparta el 411 aC i va restar tributària dels Espartans fins que al 394 aC es va aliar altre cop a Atenes, situació que es va mantenir fins al 335 aC que va reconèixer l'hegemonia de Macedònia.
El 333 aC fou ocupada pel general Memnon de Rodes al servei de Pèrsia però fou expulsat pels generals d'Alexandre el gran al cap de poc temps. Va romandre com a estat nominalment independent de segon ordre. El 323 aC a la mort d'Alexandre va quedar en poder dels làgides d'Egipte.
La fotografia correspon a la sortida del sol des del port de Kos

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís