Illes Gregues. Dia 5: Santorini (28 d’agost de 2014) (III)

De totes maneres, l’origen i la ubicació de l’Atlàntida encara són ben incerts. Són diversos els científics que creuen haver descobert a on s’amaga aquesta antiga civilització. “Una de les illes submergides del Cantàbric, El Cachucho, declarat parc submarí l'any 2008, és també conegut com a Banc Le Danois (Le Danois, 1948); és al nord de la península Ibèrica, al Mar Cantàbric, davant la localitat asturiana de Ribadesella i a una distància de 65 km de la costa a la longitud 5° W i 25 km de la plataforma continental. Amb una mida comparable al Parc Nacional dels Pics d'Europa, té uns 50 km de longitud i uns 18 km d'amplada, més o menys com Eivissa o l'illa de Man. El Cachucho és una meseta submarina, amb un talús de 4.500 m a la cara nord, el seu pic queda a 425 m sota el nivell del mar. La hipòtesi de Ribero-Menesesés que la plataforma continental que formava/subjetava aquesta muntanya, que tindria un desnivell d'uns 9.500 m des del pic al fons marí, es trencà amb motiu dels moviments tectònics que es produïren cap al final de la glaciació. Altres orígens podrien ser: a) una de les illes del Mediterrani: Creta, Santorini,Xipre, Sardenya... Correspondria a la civilització micènica o a la misteriosa civilització dels nurags, emparentada amb els etruscs; b) Amèrica, l'únic continent que no era conegut a l'època i que està més enllà del Mediterrani, com diuen les llegendes. No s'hauria enfonsat, sinó que n'haurien arribat narracions d'un gran desastre natural, potser un tsunami. El concepte d'isostàsia en geologia reforça aquest fe; c) a l'actual altiplà bolivià, segons certes formacions geològiques.

Des dels dies de Donnelly, hi ha hagut desenes de llocs proposats per a l'Atlàntida, fins al punt on el nom s'ha convertit en un concepte genèric, divorciat dels detalls del relat de Plató. Això es reflecteix en el fet que moltes de les propostes no estan dins de l'Atlàntic. Avui dia pocs d'aquests llocs són hipòtesis científiques o arqueològiques, més aviat es tracta de suposicions pseudocientífiques. Molts dels llocs proposats comparteixen algunes de les característiques de la història de l'Atlàntida (aigua, final catastròfic, període en qüestió), però cap ha demostrat ser un veritable Atlantis històric. En o prop del mar Mediterrani seria una altra hipòtesis de la ubicació de l’Atlàntida. La majoria dels llocs històricament proposats estan en o prop de la mar Mediterrània, les illes com Sardenya, Creta, Santorini, Sicília, Xipre i Malta, les ciutats en terra o estats com Troy, Tartessos, i Tàntal (a la província de Manisa, Turquia), Israel-Sinai o Canaan, i el nord-oest d'Àfrica. L'erupció de Thera, que data del segle XVII o XVI aC, va causar un gran tsunami que van devastar alguns experts plantegen la hipòtesi de la civilització minoica a l'illa de Creta, el que porta encara més a alguns a creure que això pot haver estat la catàstrofe que va inspirar la història. AG Galanopoulos argumentar que data de 9000 anys abans de l'època de Solón de Plató va ser el resultat d'un error de traducció, probablement l'egipci al grec, que va produir "milers" en lloc de "centenars". Aquest error també en l'Atlàntida de Plató a reescalar la mida de Creta, deixant a la ciutat la mida del cràter de Thera, 900 anys abans de Soló seria el segle 15 aC. A la zona del Mar Negre s'han proposat les següents ubicacions: Bòsfor i Ancomah (un lloc llegendari a prop de Trabzon). També l’oceà atlàntic i Europa són candidats a haver estat l’origen de l’Atlàntida. El 2011, un equip, treballant en un documental per al canal National Geographic, dirigit pel professor Richard Freund de la Universitat de Hartford, va afirmar haver trobat proves de l'Atlàntida al sud-oest d'Andalusia. 
La fotografia correspon a les vistes des del volcà