Illes Gregues. Dia 6: Kos (29 d’agost de 2014) (II)



El 259 aC les seves aigües van viure la batalla de Kos entre la flota antigònida i la ptolemaica, amb victòria dels macedonis, que no va afectar a la superioritat naval egípcia.
El 85 aC es va aliar amb Roma i després d'una breu ocupació pòntica hi van desembarcar els romans i fou inclosa a la província d'Àsia però com a ciutat lliure.
Claudi la va reconèixer com a estat lliure i sembla que fou regida per una monarquia fins al temps de Vespasià. Antoní Pius va reconstruir la ciutat de Cos destruïda per un terratrèmol. Una altra ciutat fou Astipalea la posició de la qual no es coneix.
Fou bizantina fins al segle XII, a la meitat del qual ja s'hi havien establerts els venecians, però la sobirania bizantina nominal va continuar fins que el 1205 l'illa, com d'altres, fou declarada part de l'Imperi Llatí de Constantinoble. El 1261 la sobirania fou reconeguda a l'Imperi Bizantí però el domini útil va restar en mans dels venecians. El 1302, els venecians la van declarar possessió de la república i el 1306 l'almirall venecià Vignoli, la va vendre als cavallers de Sant Joan de Rodes que s'hi van establir el 1315; al seu temps l'illa es va dir Lango.
La seva possessió no fou reconeguda per Bizanci, que en va atorgar la concessió als Giustiniani de Quios el 1362, i hi van tenir alguna factoria però un segle després, abans del 1481, en van renunciar a favor dels cavallers. Fou atacada pels otomans el 1464 però tot i l'ús de gran nombre de vaixells foren rebutjats. El 1523 els otomans van ocupar Rodes i un tractat va permetre l'evacuació dels cavallers de les illes sans i estalvis. Kos fou ocupada poc després.
Va romandre en poder dels turcs fins al 1912 que fou cedida a Itàlia i va integrar el Dodecanès. El 1934 un terratrèmol la va assolar.
El 1943 fou ocupada pels alemanys fins al 1945, i van estar sota ocupació aliada fins que al 7 de març de 1948 l'illa fou cedida a Grècia.
Hi van néixer Ptolemeu II Filadelf, el pintor Apel·les i el metge Hipòcrates.
Sense gairebé ni esperar-ho, topem amb minarets i belles places i l’antiga ciutat de Kos, que segons es conta, era de les més belles del món antic. Tenia un perímetre de 4km protegit per muralles i el port tenia els seus propis edificis de defensa. També veiem l’Àgora, que era una de les més grans de l’Antiguitat i que van sortir de l’ostracisme per culpa del terratrèmol de 1933. Allí hi ha dos columnes del temple d’Afrodita (http://ca.wikipedia.org/wiki/Afrodita) , per exemple.
Allí hi passegem una bona estona. El sol, tot i no ser ni les 10 del matí, ja pica fort. Voltem per runes i més runes. A terra encara es conserven alguns mosaics. La veritat és que és preciós. Llàstima que estigui tan poc conservat...
Anem caminant i de camí ens trobem amb un Hammam, és a dir, amb uns banys públics, que s’han restaurat i que es poden visitar de manera gratuïta. I la següent parada que fem és al plataner d’Hipòcrates (http://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2crates; http://en.wikipedia.org/wiki/Hippocrates) , a la plaça del Plàtan, que segons la llegenda va ser plantat pel cèlebre metge per tal de poder ensenyar als seus deixebles sota la seva ombra. Però la realitat és una altra, ja que els estudis mostren que el plataner no té més de 500 anys, essent de totes maneres, un dels arbres més antics d’Europa. L’arbre es troba en una plaça amb una font otomana.  Des de la mateixa plaça a on hi ha el plataner, hi ha un pont que porta a la fortalesa i al Castell dels Cavallers (http://www.kosinfo.gr/sightseeing/castle-of-knights) , datat del segle XIV i que va quedar destruït per un terratrèmol el 1495. Posteriorment fou reconstruït al segle XVI i albergà cavallers que lluitaven contra els otomans.( http://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Otom%C3%A0) . Allí hi ha un munt d’escultures i poca cosa més. Està tot en runes i s’utilitza el lloc també per a la realització de concerts. La veritat és que fa molta calor i la visita es fa llarga per això. 
La imatge correspon al castell dels Cavallers 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís