Illes Gregues. Dia 5: Santorini (28 d’agost de 2014) (VI)

Interessant reflexió. Tot seguit pugem ja cap a Firà. I com ho fem? Doncs amb burro! El trajecte costa 5 euros i els paguem a un senyor que cuida els burros i que sembla el patriarca: té la cartera farcida de diners!!! Ens enfilem als burros i a mi me’n toca un de petit, que fa el que vol: s’arrambla a les parets, es para, arranca, etc. És divertit, però se’m fa un xic pesat; de totes maneres, una nova experiència a la capseta dels records. També no puc evitar riure amb les exclamacions d’una escandalosa i pàmfila turista espanyola que crida que li fan mal les parts baixes de pujar amb el burro... Un cop a dalt de Firà, fem un petit vol i ja anem a buscar el cotxe per retornar a l’Artemis Village, a on ens guarden les maletes. Anem cansats i suats, ja que el dia ha estat intens i molt calorós. Quan arribem a destí (la primera vegada sense perdre’ns), la filla dels amos ens ofereix dutxar-nos i descansar. Increïble! I quan ja ho hem recollit, tant mare com filla, vénen a acomiadar-se de nosaltres. Sincerament, un dels millors llocs a on he estat pernoctant! La següent parada que fem és ja a l’aeroport. Anem escopetejats; tenim temps just de deixar el cotxe i enfilar-nos a un bus regular que ens ha de portar a Firà. El conductor ens espera i podem arribar a la ciutat quan ja fosqueja. El bitllet de bus el pagues a un senyor que també va al bus i que té aquesta funció! Fem un xic de volta i arribem a destí quan ja és fosc. Anem carregats amb les maletes i cal que fem temps abans d’agafar un altre bus. Així doncs, optem per muntar un “camp base” i anar a comprar queviures. Ho fem en una fleca i un supermercat. Al supermercat el senyor que ens atén és un xic malcarat i paranoic. Fins i tot un altre client ens diu que està una mica boig! Sembla que té por que li robem, però al final, ens acaba somrient i tot! Sopem al mig del carrer, tot escoltant un noi que toca la bé la guitarra però canta bastant malament. I abans d’anar a buscar el bus, una cerveseta en una terrassa. Un cop arribem de nou a la terminal, hi ha caos per agafar el vehicle, però ens hi encabim i desfem la ruta que vam fer un parell de dies abans. Arribem al port nou per la sinuosa carretera de corbes i a baix, ens trobem amb l’Artemio, de qui ens acomiadem! I res més que fer temps per esperar que arribi el nostre ferri, un gegantí Blue Star que ens ha de portar a la darrera etapa del viatge. Tot esperant contemplo com un nodrit grup de camions enfila la carretera vers els pobles de l’illa! I ja de matinada arriba el gegantí vaixell a on embarquem i anem a buscar el seient que tenim assignat per intentar descansar unes hores...

La fotografia correspon a la pujada amb burro des del port vell de Santorini fins a Firà