Illes Gregues. Dia 5: Santorini (28 d’agost de 2014) (V)

Tot seguit, reemprenem la marxa fins a la propera parada del dia, l’illa de Thirasia (http://en.wikipedia.org/wiki/Therasia) , que es va formar a partir de l’erupció del volcà i que estava inicialment unida a Santorini. L’illot fa uns 16km² i de manera permanent hi viuen unes 100 persones. El poble queda damunt del penya-segat i cal pujar més de 100 escalons per arribar-hi. Per comoditat, optem per quedar-nos al port i dinar en un dels múltiples restaurants familiars que hi ha per la zona.  Acabem dinant al final del port, i a fe que ho fem molt de gust i a un preu ben econòmic. Amb la panxa plena, fem un petit passeig i retornem al vaixell. La propera parada que farem ja serà a Oia, a on baixen uns quants passatgers que es queden al poble. Des d’allí podem contemplar la majestuositat de la ciutat des de dalt del penya-segat i també contemplar l’antic port armeni, l’Ammoudi, que queda separat de la ciutat per més de 300 escalons! Seguidament el vaixell continua la seva ruta fins arribar de nou al port vell de Santorini. El paisatge que veiem és impressionant: dalt dels penya-segats es veuen les cases minúscules i davall, l’abisme. Un abisme de roques i poca vegetació, amb estrats molt ben delimitats i amb diferents colors fins i tot, que mostren com ha estat la formació de l’illa. Tot i que em marejo una mica, no voldria que s’acabés el trajecte, pel simple fet de poder contemplar la bellesa indòmita del paisatge. Però tots els bons moments també arriben al final i cal desembarcar. Com que no acabo d’estar fineta del tot passegem una mica per la zona del port i anem a comprar alguns últims records . Optem per anar a l’última botiga, gairebé excavada dins de la roca. Ens atén una senyora molt simpàtica i amable i tot xerrant ens comenta que ella és oriünda de l’illa. Els preus que ofereix són més baixos que a dalt al poble i ens comenta que ells viuen del turisme però el que els hi importa és el benestar dels visitants, que marxin contents i que retornin. En canvi, els botiguers de dalt al poble són gent de temporada que només volen fer negoci i no tenen el sentiment de pertànyer a l’illa. 

La fotografia correspon al port de Thirasia