Illes Gregues. Dia 2: Mykonos (25 d’agost de 2014) (i III)

Aparquem al port, a on trobem lloc fàcilment. La ciutat és bonica, tota de blanc i amb una arquitectura i distribució que em recorda  a la de Binibèquer, a Menorca. Com que ja és tard i tenim gana, busquem un lloc a on poder dinar. La veritat és que la majoria de locals són cars i trobem una taverna al final del port amb preus assequibles i amb bastanta oferta de menjar. Quedo ben tipa i ben contenta amb l’amanida de Creta que em menjo. Passem una agradable estona passejant per allí i per pair el dinar, passegem i anem a trobar el barri de Alefkandra i Mikri Venetia, la petita Venècia. Les onades hi xoquen constantment, és bonic de veure i l’arquitectura recorda una mica a la de Venècia (d’aquí el nom) (http://www.mykonostour.com/sightseeing/little_venice.html ). De totes maneres, hi ha un bon munt de cafès que fan difícil moure’s per la zona. Acabem la caminada a la zona dels molins. A la capital hi havia 10 molins, dels quals encara se’n conserven set i un d’ells, encara funciona. Una altra cosa que crida l’atenció de l’illa és la presència d’un bon grapat d’esglésies, d’ermites, de confessió ortodoxa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa) . En total, en la petita illa n’hi ha unes 300. Cada dos per tres en pots trobar una! L’illa també és bastant concorreguda pels creuers. A  port i a prop d’ell se’n poden veure un bon grapat.  Continuem passejant per allí una bona estona i després decidim anar a una altra part de l’illa, més concretament cap a l’interior, cap a Ano Merá (http://www.mykonostour.com/sightseeing/anomera.html ), un poble que intenta mantenir l’essència de la vida tradicional. Al poble hi ha poca cosa: un supermercat, una farmàcia i dos monestirs, el de Panagías Tourlianis, del segle XVU, per bé que reconstruït al segle XVIII. No hi entrem, sinó que ens dirigim cap al turó de Paleokastro, a on hi ha un castell medieval; bé, més que un castell, les runes i a on també s’han trobat restes arqueològiques prehistòriques. Allí tenim un petit accident, afortunadament sense conseqüències. La vist a la badia d’Hora és espectacular des de l’alçada. També hi ha vaques i ovelles pasturant. Finalment, retornem cap al càmping/hostel, a on després d’una dutxa reparadora i de sopar, per fi, després de dos nits, estirem la carcanada en un llit....

La fotografia correspon al paisatge que es veu des del turó de Paleokastro