Illes Gregues. Dia 2: Mykonos (25 d’agost de 2014) (i III)



Aparquem al port, a on trobem lloc fàcilment. La ciutat és bonica, tota de blanc i amb una arquitectura i distribució que em recorda  a la de Binibèquer, a Menorca. Com que ja és tard i tenim gana, busquem un lloc a on poder dinar. La veritat és que la majoria de locals són cars i trobem una taverna al final del port amb preus assequibles i amb bastanta oferta de menjar. Quedo ben tipa i ben contenta amb l’amanida de Creta que em menjo. Passem una agradable estona passejant per allí i per pair el dinar, passegem i anem a trobar el barri de Alefkandra i Mikri Venetia, la petita Venècia. Les onades hi xoquen constantment, és bonic de veure i l’arquitectura recorda una mica a la de Venècia (d’aquí el nom) (http://www.mykonostour.com/sightseeing/little_venice.html ). De totes maneres, hi ha un bon munt de cafès que fan difícil moure’s per la zona. Acabem la caminada a la zona dels molins. A la capital hi havia 10 molins, dels quals encara se’n conserven set i un d’ells, encara funciona. Una altra cosa que crida l’atenció de l’illa és la presència d’un bon grapat d’esglésies, d’ermites, de confessió ortodoxa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa) . En total, en la petita illa n’hi ha unes 300. Cada dos per tres en pots trobar una! L’illa també és bastant concorreguda pels creuers. A  port i a prop d’ell se’n poden veure un bon grapat.  Continuem passejant per allí una bona estona i després decidim anar a una altra part de l’illa, més concretament cap a l’interior, cap a Ano Merá (http://www.mykonostour.com/sightseeing/anomera.html ), un poble que intenta mantenir l’essència de la vida tradicional. Al poble hi ha poca cosa: un supermercat, una farmàcia i dos monestirs, el de Panagías Tourlianis, del segle XVU, per bé que reconstruït al segle XVIII. No hi entrem, sinó que ens dirigim cap al turó de Paleokastro, a on hi ha un castell medieval; bé, més que un castell, les runes i a on també s’han trobat restes arqueològiques prehistòriques. Allí tenim un petit accident, afortunadament sense conseqüències. La vist a la badia d’Hora és espectacular des de l’alçada. També hi ha vaques i ovelles pasturant. Finalment, retornem cap al càmping/hostel, a on després d’una dutxa reparadora i de sopar, per fi, després de dos nits, estirem la carcanada en un llit....
La fotografia correspon al paisatge que es veu des del turó de Paleokastro
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís