Illes Gregues. Dia 3: Mykonos (26 d’agost de 2014) (I)


Tot i que al càmping hi ha festa tota la nit, el cansament acumulat provoca que dormi com un tronc i que no me n’adoni de res. Quan el sol ja és ben sortit, ens llevem i esmorzem al mateix càmping. Avui cal retornar el cotxe i ens dividim: mentre uns van a passejar i a la platja, altres anem a tornar el cotxe a l’aeroport, al mateix lloc a on el vam llogar. A l’aeroport hi ha bastanta gent, però per sort deixem fàcilment el cotxe, i amb ell el neguit i el caos de conduir per carreteres estretes, plenes de motocicletes i conductors/es poc responsables (com no, hi ha molts italians!). Com que l’aeroport queda a prop del càmping, decidim retornar a peu. Aproximadament hem de recórrer 1.5 km, sota un bon sol. De tornada contemplo el paisatge, força àrid, però hi trobem també oliveres i figues de moro. I també alguna que altra vinya; paisatge ben mediterrani! Un cop arribem al hostel, encara disposem d’una estona abans el bus llançadora del propi establiment no ens porti al port. Aprofitem per fer una caminada per les platges properes a Paraga Beach i fer un últim bany. I poca cosa més que recollir les coses i agafar el mini bus, ple fins a dalt, que fa una primera parada a l’aeroport i seguidament al port vell, a on a mitja tarda haurem d’agafar un ferri. Per sort, el Sea Jet permet que es deixi l’equipatge en un establiment al costat de l’oficina, previ pagament de 2 euros per maleta/bossa. Descarregats del pesat equipatge anem a la zona del port i dinem a la mateixa taverna que el dia anterior. De nou, dinem molt bé. Per fer pair el dinar i fer temps, ens tornem a perdre pels carrers d’Hora i a part d’un munt d’esglésies, per fi trobem en Petros, un pelicà símbol de l’illa (http://en.wikipedia.org/wiki/Petros_(pelican)). . Segons es conta, fa un grapat d’anys, al 1958, un pescador va rescatar un pelicà, el va nodrir i va esdevenir símbol de l’illa. Però el 1985 va morir atropellat per un cotxe. Des de llavors, circulen quatre pelicans més per tota l’illa i un d’ells rep honoríficament el nom de Petros. 
La fotografia correspon a l'actual Petros que corre per l'illa de Mykonos 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís