Illes Gregues. Dia 3: Mykonos (26 d’agost de 2014) (I)


Tot i que al càmping hi ha festa tota la nit, el cansament acumulat provoca que dormi com un tronc i que no me n’adoni de res. Quan el sol ja és ben sortit, ens llevem i esmorzem al mateix càmping. Avui cal retornar el cotxe i ens dividim: mentre uns van a passejar i a la platja, altres anem a tornar el cotxe a l’aeroport, al mateix lloc a on el vam llogar. A l’aeroport hi ha bastanta gent, però per sort deixem fàcilment el cotxe, i amb ell el neguit i el caos de conduir per carreteres estretes, plenes de motocicletes i conductors/es poc responsables (com no, hi ha molts italians!). Com que l’aeroport queda a prop del càmping, decidim retornar a peu. Aproximadament hem de recórrer 1.5 km, sota un bon sol. De tornada contemplo el paisatge, força àrid, però hi trobem també oliveres i figues de moro. I també alguna que altra vinya; paisatge ben mediterrani! Un cop arribem al hostel, encara disposem d’una estona abans el bus llançadora del propi establiment no ens porti al port. Aprofitem per fer una caminada per les platges properes a Paraga Beach i fer un últim bany. I poca cosa més que recollir les coses i agafar el mini bus, ple fins a dalt, que fa una primera parada a l’aeroport i seguidament al port vell, a on a mitja tarda haurem d’agafar un ferri. Per sort, el Sea Jet permet que es deixi l’equipatge en un establiment al costat de l’oficina, previ pagament de 2 euros per maleta/bossa. Descarregats del pesat equipatge anem a la zona del port i dinem a la mateixa taverna que el dia anterior. De nou, dinem molt bé. Per fer pair el dinar i fer temps, ens tornem a perdre pels carrers d’Hora i a part d’un munt d’esglésies, per fi trobem en Petros, un pelicà símbol de l’illa (http://en.wikipedia.org/wiki/Petros_(pelican)). . Segons es conta, fa un grapat d’anys, al 1958, un pescador va rescatar un pelicà, el va nodrir i va esdevenir símbol de l’illa. Però el 1985 va morir atropellat per un cotxe. Des de llavors, circulen quatre pelicans més per tota l’illa i un d’ells rep honoríficament el nom de Petros. 
La fotografia correspon a l'actual Petros que corre per l'illa de Mykonos 
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació