Illes Gregues. Dia 4: Santorini (27 d’agost de 2014) ( i V)

Després de la visita, marxem i ens parem a fer fotografies en una mirador que trobem de camí. Fem marrada per dinar en una fleca a peu de carretera i ja amb la panxa plena marxem cap a la capital, cap a Firà (http://en.wikipedia.org/wiki/Fira) . Aquesta ciutat va resultar devastada per un terratrèmol el 1956, però es va reconstruir. La ciutat es troba a 270m a sobre del nivell del mar. La ciutat té la majoria de cases blanques, però està molt massificada pel turisme. Hi ha un munt de carrers plens de botigues i botiguetes. Fins i tot hi ha un carrer dels joiers.

Després de passejar una bona estona per allí, agafem de nou el cotxe i retornem a Artemis Village, no sense perdre’ns abans per carreteres i més carreteres de mala mort! Un cop allí, temps just de dutxar-nos i tornar a agafar el cotxe cap al següent destí del dia: Oia (http://en.wikipedia.org/wiki/Oia,_Greece) , que queda  al nord de l’illa i des d’on es veu una posta de sol espectacular. Passem prop d’Imerovígli, a on hi ha el punt més alt de l’illa, a 300m per sobre el nivell del mar. El camí cap allí és sinuós i un cop hi arribem, hi ha un embús de mil dimonis. Així doncs, optem per deixar el cotxe als afores i caminar fins al centre de la ciutat a peu. El sol va davallant, i quan ens disposem a arribar al mirador, ja s’ha fos a l’horitzó. Però hi ha una gentada impressionant i quedem immersos en la riuada de gent que vol sortir del mirador. Aconseguim, finalment, arribar-hi i poder contemplar des de lluny les runes del castell i l’horitzó a on encara es veuen alguns rajos de tènue llum. Estem una estona voltant per allí, ens trobem amb més catalans i finalment acabem sopant en una terrasseta. La ciutat és bastant nova i també el color que predomina és el blanc. Tot i la calor que ha fet tot el dia, passa rasca i decidim retornar a l’hostal a fer una última cervesa, una Mythos,  i a xerrar abans d’anar  a planxar definitivament l’orella!

La imatge és de la posta de Sol a Oia