Illes Gregues. Dia 5: Santorini (28 d’agost de 2014) (I)

De nou dormim ben plans. Aquests dies per terres gregues són un no parar constant. Deixem enllestides bosses i maletes i fem un cafè amb la remor del mediterrani de fons i el sol saludant un nou dia que es preveu d’allò més calorós, to i ser aviat. No tardem gaire a marxar i ens dirigim de nou a Firà, la capital de Santorini. Allí deixem de nou el cotxe en un dels pàrquings públics que hi ha a la ciutat i que són gratuïts. Ens perdem de nou per carrers i carrerons, encara ben mandrosos; moltes botigues encara no han obert. Tot xino-xano ens dirigim cap al port vell, a on hem comprat un tour turístic. Per arribar-hi cal baixar un bon grapat d’escales. El port vell  (el Fira Skala) (http://www.santoriniport.com/) està situat al fons d’un penya-segat i s’hi pot accedir a peu, amb burro o bé amb funicular. De baixada i com que estem frescos, exercitem les cames. Un cop al port, passegem una mica per les quatre botigues que hi ha i quan s’esdevé l’hora, ens enfilem a una mena de veler que ens portarà a un volcà proper, el volcà de Nea Kameni (http://en.wikipedia.org/wiki/Nea_Kameni) . El port a on atraquen els vaixells és petit i sortosament, portem calçat adequat, barrets i aigua. La canícula és forta i cal anar ben calçat. Som una bona colla de turistes que hi pugem. La primera parada la fem al que fou el primer cràter del volcà. Continuem la pujada i anem al cràter. El terra és calent i d’alguns punts en surt fum i fa pudor a sofre. El volcà està previst que torni a entrar en erupció ens uns 10-15 anys i és per aquest motiu que s’està controlant molt exhaustivament la seva evolució. La vista d’allí és espectacular. Es pot veure tota la caldera. El dia és preciós i la ment marxa sola, imaginant que està passant a uns centenars de metres sota terra... La història de Santorini és ben curiosa. Santorini equival a dir circular; és a dir, en un principi l’illa era més o menys circular, però amb l’erupció del volcà es va formar una caldera (http://en.wikipedia.org/wiki/Santorini_caldera)  i l’illa va quedar separada en diferents illots com ara Thirassia i Palea Kameni. També una de les erupcions va provocar la fi de la civilització minoica (http://ca.wikipedia.org/wiki/Civilitzaci%C3%B3_minoica)  a l’illa de Creta, situada 70 km al sud de Santorini.  Associat a l’erupció d’aquest volcà el segle XVII abans de Crist, també hi ha la llegenda de l’Atlàntida. Es creu també que les erupcions d’aquest volcà són les més importants que s’han produït mai i que els tsunamis que van provocar van ser molt importants. Avui en dia els científics encara estan investigant si sota les entranyes del volcà hi ha l’Atlantis, la civilització perduda (http://en.wikipedia.org/wiki/Atlantis; http://ca.wikipedia.org/wiki/Atl%C3%A0ntida). 

La fotografia correspon a la vista de Santorini des del vaixell