Illes Gregues. Dia 4: Santorini (27 d’agost de 2014) (III)



La ciutat va ser descoberta l’any 1967 per l’arqueòleg grec Spiros Marinatos i permet veure com era una ciutat fa 3500 anys!  També a Creta i a Akrotiri s’hi van trobar les primeres mostres d’escriptura grega. Tot i que hi ha elements que han estat traslladats a museus, impressiona veure-ho! Cal pagar entrada, però és assequible, menys de 5 euros. Les restes arqueològiques estan sota cobert, fet que ajuda a que siguin més visitables i que es conservin millor. Hi ha bastants turistes i si t’abstreus, penses com devia ser la vida fa un bon grapat d’anys per aquells verals. Segons s’explica a la viquipèdia, “Akrotiri és un jaciment arqueològic de la civilització minoica de l'edat de bronze a l'illa grega de Santorí (antigament illa de Thera) a uns 100 km al nord de Creta. Aquesta illa forma part de l'arxipèlag de les Cíclades.

El lloc del jaciment correspon al d'un assentament que, tenint en compte els estils dels atuells i pintures murals trobats a les excavacions, s'ha descobert que es remunta a la civilització minoica. El jaciment pren el seu nom del poble grec que es troba en un turó pròxim, mentre que el nom original de l'assentament es desconeix. Les descobertes durant les excavacions, començades l'any 1967 per Spyridon Marinatos, han arribat a la conclusió que les pintures murals dels seus edificis reflectien la vida real de la població.

L'excel·lent estat de conservació del lloc —similar al de les ruïnes romanes de Pompeia— es deu al fet que va ser cobert per tefra d'una erupció volcànica (l'erupció minoica) succeïda a la meitat del segon mil·lenni aC.

L'activitat realitzada durant la dècada de 1859-1869 va ser decisiva perquè es trobessin les restes arqueològiques millor conservades després de les de Pompeia i Herculà. El químic M. Christomanos i el mineralogista M. Alafousos van ser els primers d'adonar-se de la magnitud de la descoberta, en trobar una casa tota intacta. També per aquestes dates va ser quan el vulcanòleg francès Ferdinand Fouqué va fer alguna excavació. Però va ser sobretot amb la intervenció de l'Escola Francesa d'Arqueologia amb Herni Mamet i Henri Gorceix quan es va realitzar de forma sistemàtica l'excavació de l'illa, i més endavant, amb Spyridon Marinatos (anys 60 del segle XX) i Khristos Dumas (anys 70 del segle XX),va ser quan es va establir un mètode correcte d'extracció de les restes.

Els vestigis trobats a Akrotiri es corresponen al final de l'edat del bronze, Minoic recent, també denominat dels «Segons Palaus» o «Període Neopalacial» (1600 aC-1450 aC), encara que s'han trobat restes pertanyents al Bronze Antic i Mitjà. El procés de destrucció de l'illa va ser lent segons diversos estudis realitzats i s'estableixen diverses fases. En un primer moment hi va haver una gran activitat sísmica que va provocar l'abandonament de l'illa, encara que s'ha documentat una posterior repoblació que va portar feines de drenatge i restauració d'aquells edificis derruïts. En el moment en què s'estava portant a terme aquesta reparació, es va produir un segon terratrèmol que va comportar l'erupció del volcà (anomenada també erupció minoica) i el consegüent enfonsament de l'illa. Les investigacions realitzades pels vulcanòlegs van descobrir una primera capa fina de pedra tosca, seguida d'una altra de la mateixa pedra i una deposició de cendra volcànica de més de 50 metres de grossor.

Tanmateix, no ha estat possible establir una data exacta de la destrucció d'Akrotiri:

  • La datació per carboni-14 la situa entre el 1700 i el 1610 aC
  • L'estudi de cendres dipositades a l'illa de Grenlàndia cap a 1645 aC
  • Els estudis de dendrocronologia realitzats a arbres de Califòrnia la daten el 1626-1628 aC
  • Molt similar a les anàlisis efectuades a un fragment de branca d'olivera trobat al mateix jaciment, 1627-1600 aC

L'absència de restes humanes ha portat a pensar que van poder fugir a temps, però no se sap res sobre el seu destí, ja que no apareixen anomenats a cap font escrita, per la qual cosa s'ha establert la hipòtesi que com conseqüència de l'enfonsament de la part central de l'illa es produís un tsunami que ho va arrossegar tot al seu pas. 
La fotografia correspon de nou a les restes arqueològiques d'Akrotiri
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís