Illes Gregues. Dia 4: Santorini (27 d’agost de 2014) (I)

d’octubre 08, 2014

Avui de nou dormim ben plans. A fora no hi ha gens ni mica de soroll i ni els rajos de sol em molesten. Però si volem aprofitar el dia, cal deixar de banda la mandra i activar-se. I així ho fem. El dia anterior, l’Artemio ens va dir que ell ens oferia el te i el cafè que volguéssim. Com que ja portàvem queviures, esmorzem i ens posem en marxa. Hem d’anar a buscar el cotxe que tenim llogat a l’aeroport, que queda a uns 7 km del lloc a on dormim. Quan preguntem com arribar-hi, l’Artemio s’ofereix a portar-nos-hi. I tal dit, tal fet. Un cop a l’aeroport, hem d’esperar que vingui el representant de l’empresa a on hem llogat el cotxe (de nou www.caldera.com). Finalment arriba i fem els tràmits necessaris abans de perdre’ns per aquesta illa del Mediterrani. Santorini és una illa formada per restes d’un cràter volcànic. A Grècia també es coneix aquesta illa com a Thira (http://www.santorini.net/; http://en.wikipedia.org/wiki/Santorini; http://ca.wikipedia.org/wiki/Santor%C3%AD) .

Tal i com s’explica a viquipèdia, “Santorí^[(en grec Σαντορίνη /Santoríni, antigament coneguda com a Théra o Thíra, Θήρα / Thíra; en italià Santorini, en turc Santurin Adasi; llatí Sancta Irini), és el nom d'una illa de la mar Egea, la capital de la qual és Thera, que fou també l'antic nom de l'illa. El nom italià Santorini prové de la deformació del nom de la patrona de l'illa, Santa Irene (en grec Irini), ja que els colonitzadors venecians no podien pronunciar la theta del nom grec /θ/. Tot i que originàriament l'illa tenia forma arrodonida, després d'una erupció volcànica (l'erupció minoica) l'illa quedà fraccionada.

Administrativament formava part de l'antiga i ja desapareguda prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia després de la divisió de l'antiga prefectura.

Santorí és la més meridional de les illes Cíclades. A la seva rodalia hi ha les illes de Theràsia; a l'oest, Aproinsi (o Aspronisi), al sud de l'anterior a la que inicialment estava unida, i el grup Kaimeni (amb Pelea, Nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcànic. Plini situa al 237 aC l'emergència de Theràsia i l'any 3 la de Thia, prop d'Hiera, avui desapareguda, i el 46 la de Mikra.

Pelea fou la primera del grup a emergir i ho va fer vers el 197 aC (llavors se la va anomenar Hiera o Automata). Nea Kaimeni, inicialment dues illes, no va emergir fins al 1707.

La fotografia correspon a la platja de sorra vermella que hi ha a Santorini