Sentiments contradictoris

Avui és el meu darrer dia a aquesta ciutat de Gent, a Flandes. Han estat sis mesos, he vingut, en certa manera, a hivernar aquí. I arriba l’hora de fer balanç, l’hora de marxar. I és en aquest moment que al cap em vénen multitud d’imatges. De la gent que deixaré aquí i que m’han fet sentir estimada (pocs, val a dir-ho). De la gent que he conegut i que per algun motiu o altre ja han marxat i amb qui he viscut moments molt especials. De totes les experiències bones i dolentes, dels indrets visitats, i sobretot de la quotidianitat que m’he creat. Enyoraré, segur, sortir a passejar i a descobrir indrets de la ciutat (encara en els últims dies n’he descobert); enyoraré voltar les botigues, veure les tres torres de l’església de Sant Nicolau, de la catedral de Sant Bavó, del Belfort... però tot això són motius per tornar algun dia. Però d’altra banda també tinc ganes de tornar a casa, amb la meva gent, allà a on pertanyo, a la meva terra. Enyorança, però alhora anhel. Ara sí, fins a la pròxima Gent! :-)

(La imatge correspon a un dels canals de Gent)