Un dia a Bruges

Diumenge al matí. Després d’un excel·lent sopar turc la nit anterior, finalitzat amb una copa de ginebra, vam agafar de nou el tren per visitar en aquesta ocasió la ciutat de Bruges (http://www.brugge.be/internet/en/toerisme/index.htm ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Bruges) . Arribem amb sol, però amb un vent gelat que ja no ens abandonaria en tot el dia. Només d’arribar t’adones que és una ciutat molt preparada pel turisme; més que preparada, una ciutat de conte destinada al turisme; tot de belles cases i bells edificis, carrers netíssims, ple de botigues de records (i obertes per ser diumenge!) i un bullici de gent inusual en una ciutat belga un diumenge. Els canals navegables, plens de turistes amunt i avall, etc. El primer pas de la visita fou el beguinatge de la ciutat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Beguinatge_de_Bruges; , molt ben conservat.  Hi vam entrar i va ser l’únic dels que he visitat fins ara que tenia l’església oberta, a on les monges estaven resant. Tot seguit, sortint, el riu i els ponts, plens de turistes, així com les carrosses de cavalls que et passegen per la ciutat i que no paren ni un moment. Camina que caminaràs vam arribar a la Grote Markt, com a tota ciutat belga. De camí vam poder passejar per carrers i carrerons. També vam passar per davant del museu del diamant, ja que aquesta ciutat fou la capital de diamant abans que Anvers li prengués el títol. Creuant ponts i pontets, també ens vam entretenir a contemplar els bells tapissos de molts aparadors. Finalment ens va saludar la torre Belfort, gòtica, bella, altiva i que confereix una de les imatges típiques de la ciutat. La torre Belfort és un campanar de 83 metres d’alçada i és del segle XIII. Però el vent fred ens féu resguardar una estona en un cafè proper, a on els preus no eren precisament econòmics. Tot seguit vam parlar de pujar al capdamunt de la torre, però els vuit euros d’entrada ens en feren desistir, així que vam dinar al pati interior i vam anar cap a la plaça de l’ajuntament, de nou un bell edifici, com tants altres ajuntaments que he pogut veure en aquest país. Ben bé al costat de l’ajuntament hi ha la Heiligbloed-Basiliek, la basílica de la Santa Sang (http://en.wikipedia.org/wiki/Basilica_of_the_Holy_Blood ), a on es pot adorar la sagrada sang, que sembla que és sang de Crist. Les suposades gotes de sang de Crist van ser portades a la ciutat després d’una creuada l’any 1150. Molts pelegrins hi van a oferir els seus respectes. El que em cridà més l’atenció fou que qui la custodiava era una sacerdotessa! Tot seguit, aprofitant que els amics romanien dins l’escalfor de l’església, vaig anar a buscar un parell de geocatchings, fet que em permeté veure l’església de Sant Salvador (http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Bruges) , així com la de Sant Jacob. De nou ja amb els companys, vam continuar passejant, tot vorejant els canals i contemplant els ponts, alguns de l’any 1200. A la plaça porxada a on es fa el mercat del peix, el diumenge hi ha un mercat d’art, a on ens vam entretenir contemplant pintures de la ciutat. I vam continuar passejant per aquest poble de conte, fins que la fred ens féu resguardar de nou en un bar, després de passejar i entrar en algunes botigues. Finalment, últims passos pels carrers empedrats i de nou, ja cap a casa. Tot i el sol, el ventet fred no va deixar de fer-nos la punyeta en tot el dia. Una ciutat de conte, bellíssima de veure i visitar, però no sé si gaire pràctica per viure, però del tot recomanable!
La imatge correspon a la torre Belfort de Bruges, imatge-icona de la ciutat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís