Un dia a Anvers

Dissabte al matí. Després d’anar a prendre una copa la nit anterior, amb els amics ens llevem aviat per anar a fer una visita a la ciutat d’Anvers (http://ca.wikipedia.org/wiki/Anvers ; http://visit.antwerpen.be/bze.net?id=1470 ) . El plàcid viatge amb tren ens deixa a l’estació central, i només de sortir-ne quedem sorpresos per la bellesa de l’edifici, que estan restaurant. Un cop defora veiem el zoo, ben bé tocar a l’estació, però en aquesta ocasió no ens animem pas a visitar animals, sinó que agafem el carrer Mier, la continuació del De-Keyser-Lei, un dels principals i l’anem recorrent. Sorprèn veure que hi ha unes galeries comercials dedicades al diamant, així com altres botigues destinades al comerç d’aquesta pedra preciosa. I és que Anvers és la capital mundial d’aquesta pedra preciosa. Aquest negoci genera 30000 llocs de treball i el 75% són jueus. Es creu que també aquest mateix percentatge de diamants que es venen al món han passat per mans de joiers d’Anvers. Anem tirant per tot el carrer, tot per a vianants. Entremig anem trobant immenses escultures, i si la via es desvia cap al cel, cada edifici està plagat de belles escultures i ornamentacions. La llàstima és que el dia no acompanyava i la pluja va fer acte de presència sense que li demanéssim. Tot caminant sota el fred i la pluja vam arribar a la Grote Markt, immensa ella, donant la benvinguda a la catedral (http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_d%27Anvers) , molt a prop d’allí. Així doncs, per resguardar-nos una estona del fred i la pluja, hi entrem, però només aconseguim arribar a la botiga de records, ja que s’ha de pagar uns cinc euros d’entrada. Per forta, impressiona la seva bellesa, així com també ho fa l’ajuntament de la ciutat (http://en.wikipedia.org/wiki/Antwerp_City_Hall) , amagat, prop de la catedral. No gaire lluny d’aquests dos indrets hi ha l’immens riu Escalda (http://ca.wikipedia.org/wiki/Escalda_(riu)) , de gairebé mig quilòmetre d’amplada. Ens hi vam dirigir, alhora que vam poder contemplar el bellíssim i ben conservat castell d’Steen (http://en.wikipedia.org/wiki/Het_Steen) , a tocar del riu, a on van morir uns quants canadencs durant la segona guerra mundial. Però com que el temps no deixava d’importunar-nos i ja anàvem ben molls, ens vam resguardar en un cafè per recuperar forces i escalfor. Més refets, vam continuar l’excursió per aquesta ciutat; vam anar a veure com era el túnel de Santa Anna, construït als anys 30 (http://en.wikipedia.org/wiki/National_Reduit_(Belgium)#Deployment_of_the_Antwerp_forts_in_the_First_World_War) , que permet travessar el riu d’un costat a l’altre. Tot un seguit d’escales mecàniques et porten dessota l’aigua per creuar el riu Escalda. Però no ho vam fer, sinó que vam recular i vam anar passejar pels carrerons propers a l’ajuntament i a la catedral. Finalment, vam retornar a la Grote Markt, a on vam dinar, enfredorits, sota la glorieta que la presideix. Tot seguit, amb una pluja cada vegada més insistent, ens vam refugiar en alguna botiga i un cafè a fer petar la xerrada, mentre un dels nostres va anar a visitar la casa museu de Rubens, nascut a Colònia però que té el museu en aquesta ciutat (http://www.rubenshuis.be/smartsite.dws?id=MCE_LANDING&ch=MCE ). En vistes que la meteorologia no tenia aires de canviar, vam retornar tot passejant cap a l’estació central a on vam agafar un tren que ens portaria de nou a Gent, a on tampoc acompanyava el temps... Pels comentaris que havia sentit, no m’esperava molt d’Anvers, però la veritat és que la ciutat em va sorprendre positivament. Llàstima del mal temps, el fred i la pluja, que ens van impedir una visita més llarga i de més indrets, ja que es feia molt difícil passar el dia a la intempèrie amb aquestes condicions. Qui sap, potser algun dia tornaré a visitar aquesta ciutat, que no em desagradaria gens!
La foto correspon a la façana exterior de l’estació central d’Anvers

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís